L'intercanvi de cops creuats entre els diferents actors polítics que hem viscut aquesta setmana ha estat realment espectacular. La doctora Elisenda Paluzie ha protagonitzat un capítol més de la incorporació de l'elit intel·lectual catalana als orgues de poder en esbudellar, literalment, als seus rivals en les eleccions de l'ANC malgrat que això li proporciona una cadira al Secretariat Nacional però no la Presidència, mentre que Jordi Sánchez ha deixat de ser el candidat a la presidència de la Generalitat, honor que ocuparà, tal com els he anunciat en diverses ocasions, Jordi Turull.
Dissabte més de 7.000 socis de l'ANC es van citar amb les urnes per decidir la composició del seu Secretariat Nacional. Els dos principals candidats a la presidència, Adrià Alsina i David Minoves, es van veure superats contra pronòstic per Paluzie per una diferència superior als 2000 vots. Després de la polèmica generada per l'exclusió d'Antonio Baños del procés electoral no han estat pocs els socis que li han demanat a la guanyadora que es postuli com a candidata a la presidència el que ha fet replantejar les coses a Paluzie. En una entrevista a El Nacional ha manifestat que intentarà construir una candidatura de consens que li permeti delegar funcions i atendre les seves obligacions professionals. Divendres, Alsina va anunciar la seva renúncia a la Presidència i el seu suport a la candidata. La fi de les divisions internes dins l'ANC sens dubte és una bona notícia per als seus socis mentre que per altra banda, el fet de tenir una presidenta independent sense interessos propers a cap partit polític garantiria que el sistema polític català ho tindrà difícil per influir en les decisions que prengui el Secretariat Nacional.
Jordi Graupera va omplir de gom a gom el Teatre Victòria en sessió doble per presentar el seu projecte per Barcelona. Graupera, a qui la doble paternitat li ha donat un toc de maduresa, va proposar unes primàries dins el bloc independentista. La seva idea és que aquestes primàries siguin obertes a candidats independents argumentant que és el format ideal per proporcionar el millor marc per debatre i perquè el talent faci aportacions de política econòmica i projecte polític per tal de fer de l'independentisme un projecte atractiu pels barcelonins. Alfred Bosch no va voler esperar a escoltar la proposta de Graupera i just unes hores abans de l'acte del Teatre Victòria va anunciar una conferència seva pel 17 d'abril.
Malgrat que els partits han rebut amb molt nerviosisme la proposta, Antoni Castellà de Demòcrates ha acceptat el repte i sotmetrà a votació dels militants la proposta de primàries. Neus Munté, candidata a les primàries del PDEcat, no ha volgut donar suport a la proposta. Certament, les primàries no estan ni de bon tros assegurades, però hi ha dos elements que poden suposar un cop de teatre. El primer és si apareix un rival de pes per Graupera. Si això passés l'amenaça latent d'una plataforma cívica que es presenti sense els partits serà una amenaça latent que ni ERC, PDEcat ni JxC poden passar per alt. El segon, el factor Carles Puigdemont. El president guarda silenci. Bon senyal per Graupera, el silenci de Puigdemont marca el temps de joc.
El fiscal del Tribunal Suprem va demanar dimarts la llibertat amb fiança de Quim Forn i en base això el seu advocat va anunciar que seria posat en llibertat. Aquest canvi de postura de fiscalia va tenir conseqüències immediates en la candidatura de Sánchez, que va anunciar que renunciava a presidir la Generalitat amb l'objectiu d'aconseguir la llibertat amb fiança per part del fiscal, cosa que va crear una sèrie de decisions encadenades: el president Roger Torrent va anunciar que Sánchez ja no era el candidat, Puigdemont va anunciar una reunió del grup parlamentari per designar Turull, tal com els vaig avançant fa setmanes, alhora que el jutge Llanera ha citat Turull i cinc diputats més per aquest divendres presumptament per notificar-los que seran processats per rebel·lió i sedició, i dimecres al vespre Torrent va convocar la sessió d'investidura per l'endemà.
Aquestes decisions han deixat una situació molt incerta. Els sis citats s'arrisquen a entrar a presó divendres, cosa que implica inhabilitació i per tant impossibilitat de delegar el vot amb la conseqüència que dissabte el bloc no independentista tindrà majoria al Parlament. Desconec si Inés Arrimadas pot utilitzar aquesta majoria per canviar l'ordre del dia i forçar la seva investidura com a Presidenta de la Generalitat, però el fet que Arrimadas pugui emergir d'aquest tacticisme amb majoria parlamentària i el rellotge en marxa hauria de fer reflexionar seriosament al bloc independentista sobre les decisions que s'han pres aquesta setmana. La CUP va anunciar que s'abstindria en la sessió d'investidura el que descarta la possibilitat que Jordi Turull vagi al Suprem com a President electe però el cert és que no els sé dir quina diferència fa anar com a diputat o com a president electe amb menys de vint-i-quatre hores de vigència.
El bloc independentista afronta uns dies molt difícils. Si la setmana passada els deia que Torrent era un dels polítics més en forma, el cert és que aquesta setmana ha comès errades molt greus. La convocatòria del ple sense un acord ferm amb la CUP per investir Turull ha deixat al descobert les greus mancances del sistema polític català. Si els deia que passar el temps sense que el rellotge corri beneficia al bloc independentista, aquest divendres els haig de dir que els independentistes han posat en marxa el rellotge sense cap motiu ni sense obtenir res a canvi i, a més, exposant la majoria absoluta, tot i que és cert que això es pot corregir.
Existeix un pla D entre dijous i dissabte? No els puc donar resposta després de l'espectacle d'aquesta setmana però el que és segur que la doctora Elsa Artadi es perfila com la propera presidenta de Catalunya si finalment Turull no pot ser investit en segona convocatòria. Des d'aquestes línies desitjo tota la sort del món als sis diputats que enfrontaran al jutge Llarena.