Una església en un pantà? No és una ficció, ni tan sols un capítol de Crims. És Sant Romà de Sau, un poble de tan sols 100 habitants que a principis del 1940 va rebre una carta que els deia a grans trets "o us traslladeu als pobles veïns o us afogueu". Després de dècades de construcció, el 1963 va néixer el pantà de Sau, un embassament que va engolir un poble sencer amb el campanar de l’església com a únic element visible. Una decisió encertada? Hi ha controvèrsia entre partidaris i detractors. Amb el temps s'ha vist que, a més de produir electricitat, emmagatzemar i canalitzar l'aigua del riu Ter, el pantà és un recurs turístic de proximitat de primer ordre, però que el 2023 es troba en una situació límit. Estem davant la fi del pantà de Sau? Una història que val la pena conèixer des del principi, amb el canvi climàtic de rerefons. I sobretot, per poder trobar respostes.
Una dictadura franquista i molta polèmica
A principis del segle XX el poble de Sant Romà de Sau vivia de l'agricultura, la ramaderia i l'explotació forestal, però la construcció del pantà va portar a expropiar finques i la conseqüent desaparició del poble sota les aigües. Durant l’elaboració de l'obra, va arribar mà d'obra per treballar en la presa d'aigua. Els habitants es van agrupar a un turó pròxim i alguns d'ells es van traslladar a Vilanova de Sau, que va comptar amb cases pels treballadors, xalets pels enginyers, cementiris, una església i una caserna de la Guàrdia Civil.
Els experts de l'època consideraven que la barricada de ferro i ciment de Sau permetria salvar la conca baixa del Ter i, de fet, enviar aigua a Barcelona i també a altres punts de Girona i l'Empordà. Es va crear un sistema de tres pantans, el de Sau al costat dels de Susqueda i Pasteral que uneix les comarques d'Osona i de la Selva. A més, la central hidroelèctrica subterrània construïda al peu de la presa de Sau, a 25 metres sota el riu, aprofita un salt d'aigua de gairebé 100 metres, cosa que li permet obtenir una potència instal·lada de 75.000 CV i una producció gens menyspreable de 85 milions de quilowatts/ hora.
Tanmateix, també hi ha detractors respecte al pantà. "Cal que algú expliqui tota la veritat d'una obra construïda sota una dictadura militar en anys de postguerra, per uns treballadors sense drets sindicals en unes condicions properes a l'esclavatge", apunta Miquel Macià, antic director de NacióDigital i coneixedor de la zona, que ha participat en el llibre Història de la construcció del pantà de Sau.
Un model econòmic qüestionat
Hi ha un model econòmic al voltant del pantà de Sau? L'embassament es troba a l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona, a menys de 20 quilòmetres de Vic, la capital d'Osona i a 100 quilòmetres de Barcelona. Una economia basada actualment en els esports d'aventura com ara l'esqui aquàtic, el paddle surf, piragües, rutes ciclistes o escalada. També hi ha amants de la fotografia o turistes de proximitat que gaudeixen de restaurants amb cuina catalana i vistes envejables, juntament amb estudiants que s’estableixen a les cases de colònies de la zona durant dies.
Tot i que sovint el clima no és prou benigne a la comarca d’Osona i, en especial a la zona de Sau, és a la primavera i a l'estiu que millora considerablement. Tanmateix, visitants de la zona expliquen a VIA Empresaque sovint és difícil "trobar un lloc obert on fer un cafè en tota la vall a la tardor i a l’hivern i que hi ha una carretera plena de revolts per accedir a l’embassament".
Macià: “Alguns deien que Sau es convertiria en un Lloret i tots ens faríem molts rics”
Per a Macià cal mirar al passat per entendre el present. "Als anys seixanta, el màxim del màxim per a una determinada classe social vigatana, la més instal·lada, passava per tenir una llanxa motora per navegar per Sau. I així va néixer el Club Nàutic Vic-Sau. Després van fer bons negocis, les fàbriques i els despatxos van funcionar i el pobret Sau va quedar enrere, substituït per Platja d'Aro, per Cadaqués i la Cerdanya, i després per la diàspora adinerada i anònima".
Amb el pas del temps, els visitants del pantà provenien de l'Àrea Metropolitana de Catalunya que venien el cap de setmana per gaudir de la natura a uns preus populars. "Alguns deien que Sau es convertiria en un Lloret i tots ens faríem molts rics i alcaldes d'Osona asseguraven que Sau era un diamant en brut per al turisme", confessa el periodista.
Com a conseqüència, sí que hi ha un auge de cases de colònies que funcionen bé entre setmana i que als caps de setmana molts d'ells es converteixen en restaurants i hotels per a casaments i comunions.
Un turisme en massa: “Es pot entrar a l’església!”
"Es pot entrar a l'església, es pot entrar a l'església!". És un efecte màgic. Tot d'una, a les notícies surt que el nivell de Sau és molt baix i ja comença la corrua en massa de gent cap a Sau, a veure allò de sempre: una església en runes en un desert de sorra, grava i rocs; una mica de pudor de peix mort, quatre fotografies, un got en algun establiment de la zona i cap a casa altre cop. El ritual es repeteix des de fa cinquanta anys sense que ni el guió, ni l'escenari hagin variat. Així ho plasma Macià. I, sembla que aquest 2023 no ha sigut per menys. El turisme de sequera es posa de moda al pantà de Sau i obliga a controlar l'accés de vehicles.
L'alcalde de Vilanova de Sau, Joan Riera Comellas, explica a VIA Empresa que el municipi no pot assumir tanta massificació de cop i que els agrada que vingui gent, però de forma organitzada. "Des de l'Ajuntament no tenim potestat per gestionar-ho tot, per actuar sobre el terreny o mobilitzar els Mossos d'Esquadra i ara el pantà de Sau és molt perillós, sobretot pel fang que hi ha et pots quedar enganxat".
El pantà de Sau no havia estat mai tan buit durant el segle XXI
Però, per què ha arribat a una situació límit el pantà de Sau? En primer lloc perquè no havia estat mai tan buit durant el segle XXI. Amb dades diàries des de l’any 2000, el registre actual queda per sota del de la sequera del 2008 i s’apropa a l’episodi de sequera del 1989-1990, quan va marcar un mínim inferior al 6%. I d’aquí que sigui visible l’església.
De moment, els accessos a l'embassament de Sau queden restringits durant tres setmanes per impedir l'afluència de turistes i facilitar els treballs que s'estan portant a terme per reduir la densitat de peixos arran de la transferència d'aigua cap a Susqueda. Busquen preservar la qualitat de l’aigua i garantir l'ús prioritari, que és abastir la població de les comarques gironines i l'àrea metropolitana de Barcelona. En total, cinc milions de persones.
Per evitar que aquesta transferència d'aigua provoqui una mortaldat massiva dels peixos dins del pantà per falta d'oxigen i es contamini l'aigua o canviï l’ecosistema, han començat l'operació per buidar-lo d'aquestes espècies, que són totes no autòctones.
Álvarez: "Com a empresari he pagat el cànon per poder navegar durant el 2023 amb la meva companyia pel pantà i ara què? M’ho retornaran?”
Curiosament, un dels símbols més visibles del pantà són els silurs (peix d'aigua dolça). Segons paraules textuals de Macià "quina historia, la del silur! Diuen que el van portar a Sau per atraure turisme alemany, com va passar a Mequinença. Allà sí que hi van els alemanys. Aquí no hi van arribar, però el silur s'hi ha ben quedat, i ha progressat tot devorant les altres espècies de l'embassament. Els pescadors presumeixen de capturar-ne exemplars de més de dos metres de llarg". I la llegenda dels últims anys "algú diu que la fera silúrica va devorar un pobre gosset que xafardejava vora l'aigua, o que havia caigut d'una barca".
Cap a on anem?
Passat, present i futur. Marc Álvarez, director esportiu d'Aquaterraclub i que es dedica a les activitats aquàtiques des de fa 20 anys, explica que estan preocupats. "No és fàcil, el 2008 vam viure una sequera molt important, després va venir el temporal Glòria a principis del 2020 que va comportar grans destrosses a l'ecosistema, en acabat la pandèmia del coronavirus i ara una sequera que ha deixat l'embassament sota mínims", es lamenta. "I això que el 2021 el pantà de Sau estava més ple que mai i com a país no hem sigut previsors i hem guardat aigua".
Álvarez llança una crítica: "Com a empresari he pagat el cànon per poder navegar durant l'any amb la meva companyia pel pantà i ara què? M’ho retornaran? Què succeeix amb totes les reserves que tenia? I les cases de colònies?".
Empresaris del voltant es lamenten de la incertesa que provoca la sequera. I destaquen que "al poble tenen un punt d'aigua per a proveir a una granja, on hi ha bestiar i on també treu profit el veïnat". I, finalment, busquen l’esperança en el mapa del temps: “Ja hem tingut èpoques de sequera, però amb dos temporals forts hem pogut revertir situacions complexes en tan sols una setmana”. Qüestió de (bon) temps.