Un jove de la Generació Alfa (2013-2024) ha crescut envoltat de tecnologia, amb la intel·ligència artificial integrada a les aules i les pantalles presents en el seu dia a dia. Segons una enquesta de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), dos de cada tres adolescents reconeixen haver patit efectes negatius derivats de l’ús de la xarxa, com dificultats per dormir (64%), canvis en l’estat d’ànim (58%), ansietat (47%), atacs de ràbia (46%), aïllament social (37%) o, fins i tot, ciberassetjament (13%). En resposta a aquest entorn d’hiperconnectivitat, marcat per les xarxes socials i la sobrecàrrega d’informació, està sorgint un moviment de desconnexió digital, especialment entre els més joves: els free phone.
Els free phone es caracteritzen per reduir el temps davant les pantalles, millorar la qualitat de vida i promoure una millor salut mental. Segons l’Estudio Generación SPCial sobre hábitos de desconexión digital de los jóvenes españoles, presentat per SPC, més de la meitat dels joves espanyols (56,5%) s’ha plantejat fer un detox digital, el 75,5% vol reduir el temps que passa davant la pantalla, i el 12,7% ha abandonat definitivament les xarxes socials per adoptar un estil de vida més equilibrat i saludable. És probable que molts lectors es reconeguin en aquesta tendència, ja que 6 de cada 10 afirmen conèixer algú que s’hi ha sumat.
Més de la meitat dels joves espanyols (56,5%) s’ha plantejat fer un detox digital
Però, és possible fer un detox digital en un món tan hiperconectat? L'exsecretària de Polítiques Digitals de la Generalitat, Gina Tost, compara aquesta idea amb el concepte de ser vegà. "És com si fossis tu contra un sistema molt més gran i potent, que sovint va en contra del teu benestar i de les teves dinàmiques socials", explica en una conversa amb VIA Empresa. Ja ho va afirmar també a l'article Desconnectar per connectar: "Aquest discurs de desconnectar per connectar està ple d'hipocresia. Vivim en una societat dissenyada per mantenir-nos connectats tot el temps, i la nostra dependència sovint no és només personal, sinó estructural. La feina, la família i fins i tot les activitats lúdiques giren al voltant de mantenir la nostra atenció constant".
Connectats per necessitat?
Segons Tost, la importància del mòbil varia molt amb l'edat. Als 16 anys, és essencial per mantenir la vida social, ja que molts dels canals de socialització dels joves passen per l'entorn digital, i desconnectar-se pot fer que els amics deixin de poder contactar-hi. Per això, Tost considera que hauria de ser un pacte entre els amics més que una decisió individual. En canvi, "als 30 anys, la desconnexió és pràcticament impossible, ja que la vida laboral depèn completament del mòbil, l'ordinador i el correu electrònic, i molts tràmits, com demanar cita mèdica, només es poden fer telemàticament", apunta.
En aquest context, Raquel Valero, Executive Search Senior Associate a Hays Espanya, subratlla la necessitat d’una reeducació en la gestió del temps i les agendes. Aconsella que, igual que ens programem les reunions de treball, també caldria programar els moments de desconnexió, per evitar que la dependència digital afecti la nostra capacitat de descansar i gestionar el temps de manera eficient.
Malgrat que el 75,5% d'aquests joves han pensat a reduir l'ús del mòbil, només un 14,3% ha aconseguit fer-ho de manera permanent
Aquesta problemàtica es veu reflectida en l'estudi esmentat anteriorment, que revela que els joves de 18 a 35 anys utilitzen els seus telèfons una mitjana de cinc hores al dia per a diverses activitats, com consultar xarxes socials, parlar amb familiars o amics, fer trucades, videotrucades o treballar. Malgrat que el 75,5% d'aquests joves han pensat a reduir l'ús del mòbil, només un 14,3% ha aconseguit fer-ho de manera permanent.
De fet, existeix una fòbia diagnosticada per aquesta síndrome: la nomofòbia, un terme creat el 2009 al Regne Unit que prové de l'anglicisme nomophobia (no-mobile-phone-phobia), que fa referència a la por irracional de quedar-se sense telèfon mòbil. Segons les darreres dades recollides per l'estudi de Benestar Digital d'ING, el 70% de les persones a Espanya pateixen nomofòbia. Inclús ja hi ha un centre a Barcelona, l'Institut Psicològic Desconect@, que es dedica a rehabilitar joves amb trastorns relacionats amb les noves tecnologies.
Del ‘smartphone’ al ‘dumbphone'
Com a curiositat, una moda força interessant que ha sorgit de la necessitat de desconnectar digitalment és la dels dumbphones, o telèfons "tontos", que són dispositius menys intel·ligents. Segons l'estudi de SPC, un 12,2% de la població ha decidit substituir el seu smartphone per un telèfon sense internet, i un 19,5% coneix algú que ho ha fet. Els dumbphones es presenten com una alternativa conscient als smartphones, amb l'objectiu de restaurar l'equilibri digital i fomentar un ús més saludable de les pantalles. Són dispositius amb poca memòria RAM i emmagatzematge, creats per fer trucades, enviar SMS i navegar mínimament per internet.
D'aquesta tendència neixen iniciatives com Balance Phone, una start-up catalana que, en col·laboració amb Samsung, ha creat un telèfon mòbil dissenyat per eliminar continguts addictius, adreçat especialment a nens i adolescents. En aquest context, Tost comenta: "És una idea molt bonica, però el sistema en què vivim pot acceptar-ho només en casos molt puntuals o durant un període breu, no com una tendència global generalitzada". La seva conclusió final és clara i per tenir en compte: "Al final, el sistema continuarà igual fins que algú no posi un cop de puny sobre la taula".