Desenes de paquets d’arròs, de llegums, d’ampolles de llet, de iogurts... i de paper higiènic. Això és el que es va veure córrer amunt i avall dins dels carros de la compra dels supermercats un cop es va decretar l’Estat d’alarma per la pandèmia del Covid-19. El coronavirus que ha fet confinar la població catalana va provocar els primers dies un pànic generalitzat per la possibilitat de veure’s a casa amb un rebost buit, pel que la reacció general va ser sortir en massa a fer la compra de l’any. O la compra del segon Nadal, ja que botiguers, responsables de cadenes i altres treballadors d’espais comercials han equiparat aquest comportament al de les compres massives del mes de desembre.
El paper de vàter és una necessitat més, això és molt clar; i més encara si es té en compte que milers de catalans han deixat d’anar a l’oficina per fer teletreball. És a dir, 24 hores a casa tancats, fent un consum d’aigua, electricitat, gas i també paper de WC que haurien fet als respectius llocs de feina. Per tant, comprem més paper, però si veiem que algú compra dos paquets... nosaltres en comprarem tres! D’això se’n diu FOMO, de fear of missing out que vol dir quedar-se'n sense.
Una altra de les teories que corre per la xarxa respecte a l’eufòria pels rotlles de paper explica que tot va començar a Austràlia. La ciutadania tenia el convenciment que era un producte fabricat a la Xina, pel que el tancament de les fàbriques a causa del nou virus havia de fer minvar les existències del mateix. Sortosament, no ve absolutament tot del país asiàtic, pel que ha estat més una falsa creença que ha demostrat que el consumidor ha de prendre consciència d’on ve el què es compra.
Paper de proximitat?
El mateix dilluns 16 de març, primer dia laborable de confinament, desenes de camions esperaven a les portes del magatzem d’Essity a Puigpelat (Valls) per abastir els supermercats de més rotlles. I és que aquesta companyia sueca, amb seu a Sant Joan Despí (Baix Llobregat), distribueix productes de paper per al gran consum sota la marca Colhogar. També treballa per a Mercadona amb el nom de Bosque Verde, que agrupa gran part dels productes de neteja de la cadena valenciana.
A Catalunya també podem trobar Ismax, situada al municipi d’Igualada. Tal com explica La Vanguardia, a causa del confinament intensiu a la Conca d’Òdena, no ha pogut distribuir el seu producte als supermercats. El paper higiènic d’aquesta marca es pot trobar a Bon Preu, El Corte Inglés o Veritas.
També es fa paper higiènic a Besalú. El produeix LC Paper i el distirbueix en tres canals diferents. Per una banda, a Amazon, canal Horeca i hospitals sota el nom Dalia; per l'altra, a empreses i marques blanques. La seva particularitat és que l'elaboració es fa sense emissions CO2. Actualment, compta amb el 12% de la quota de mercat.
Essity, LC Paper, Ismax, Ceti i Kartogroup són empreses de paper higiènic de proximitat
Uns quants quilòmetres més lluny, però encara dins del calaix de producte de proximitat, es troben Ceti a Alzira (València) i Kartogroup a Borriana (Castelló). La primera es pot trobar amb el mateix nom comercial a diverses cadenes, mentre que la segona és un dels productors de la marca blanca de Carrefour.
On produeixen les grans marques?
Qui no conegui el gosset d’Scottex, és un centennial que ha consumit més minuts de Youtube que d’anuncis a la televisió. La marca, de Pensilvània (EUA) va ser absorbida el 1995 pel gegant nord-americà Kimberly-Clark, que compta amb altres reconeguts com Kleenex i Huggies. Produeix els seus rotlles de paper de vàter a Europa i Àfrica en la vintena de fàbriques que compta al Vell Continent, de les quals només una es troba a l’Estat espanyol, i més concretament, a Salamanca. Scottex també fabrica producte per a altres marques, com és el cas d’Alcampo, a qui proveeix d’estoc de paper i cel·lulosa.
Una altra tradicional al sector és la portuguesa Renova. Els països on exporta producte són Espanya, França i Bèlgica, on té oficines però no fàbriques. L’elaboració del seu paper higiènic i tovallons es fa a Portugal.
Al final de la crisi econòmica, les marques blanques tenien el 70% de la quota de mercat de paper higiènic
Menys coneguts són els productes de Foxy, fets a Itàlia i cada cop amb més presència als supermercats. I és que arran la crisi, la marca blanca va passar a monopolitzar sectors bàsics com la neteja i productes de la llar, entre ells el de paper higiènic, de cuina i tovallons. El 2015, les marques de les grans cadenes posseïen el 70% de la quota de mercat i des d’aleshores les empreses de l’àmbit han hagut d’abaratir preus i millorar la qualitat del producte per recuperar i captar els consumidors que ara sí que estan disposats a gastar més per una bona marca.