L’any 2019, a propòsit de la concurrència de diferents conteses electorals: generals, municipals, i europees advertíem de la més que qüestionable qualitat de la informació econòmica i financera presentada pels partits polítics si ens ateníem als resultats de la fiscalització i control que el Tribunal de Cuentas (TCE) havia realitzat sobre els comptes dels anys 2014 i 2015, en els que en tres formacions polítiques el resultat de la fiscalització havia resultat en opinió desfavorable manifestant que “no reflecteixen adequadament la situació financera i patrimonial de l’entitat degut a la importància quantitativa de diverses distincions”, i constatant també que tres partits polítics mostraven patrimonis nets negatius suposant la seva insolvència i fallida.
Fa pocs mesos hem conegut el darrer Informe publicat pel TCE sobre la fiscalització realitzada als comptes dels partits i coalicions, en aquest cas els corresponents a l'exercici 2016. En l'informe de l'esmentat tribunal que conté més de 700 pàgines, s’hi pot constatar que la situació no ha canviat gaire, és més en alguna mesura ha empitjorat, 28 de les 30 formacions polítiques fiscalitzades segons l'opinió del tribunal presenta excepcions que incideixen en la representativitat de la seva situació financera i patrimonial, i en 10 d'aquestes l’abast de les distincions i la seva importància quantitativa conclouen amb opinió desfavorable per part del tribunal en no reflectir la seva situació financera i patrimonial.
En relació a la solvència, en els comptes de 2016 no són tres sinó quatre les formacions que presenten un patrimoni net negatiu. Per tant, la informació publicada més recent sobre la gestió econòmica fiscalitzada dels partits polítics és de fa quatre anys.
La informació publicada més recent sobre la gestió econòmica fiscalitzada dels partits polítics és de fa quatre anys
Ara, que tenim una nova contesa electoral convocada, els partits polítics ens presenten els seus programes, on hi projecten els seus valors i concreten les seves propostes expressades en accions polítiques i de govern. Pot resultar d’interès als ciutadans conèixer com els partits polítics gestionen els seus propis recursos, quina es la seva situació patrimonial, quin és l'origen i el destí dels fons que administren.
En aquest sentit, en un món dominat per la immediatesa, recórrer a la informació fiscalitzada pel TCE no és gens útil per la llunyania en el temps i la poca versemblança amb el present. L'única informació pública disponible és analitzar les pàgines web dels partits polítics que es presenten a les eleccions catalanes i veure els Comptes dipositats en l’apartat de “TRANSPARÈNCIA”. De la consulta a les esmentades pàgines web en destaquem les següents observacions:
WEBS CONSULTADES: Ciutadans (Cs), Partit Demòcrata de Catalunya(PdeCat), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Partit Socialista de Catalunya(PSC), En Comú Podem (CatComú), Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Partit popular (PP), Junts per Catalunya (JxC), Vox.
INFORMACIO ANALITZADA: COMPTES ANUALS 2019: Balanç de Situació, Compte de Pèrdues i Guanys. (excepte PdeCat i EUiA que els darrers comptes són del 2018)
LIMITACIONS A LA CONSULTA:
- CatComú, és una coalició de partits i els comptes analitzats són dels partits: Catalunya en Comú (CC), Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Podemos.
- Els comptes dels partits Cs, PP, i Podemos són de tot l’àmbit estatal.
- JxC, formació creada a meitat del any 2020 no disposa d’informació comptable a la pàgina web.
AUDITORIES EXTERNES: només EUiA (2017) i VOX publiquen un Informe d’Auditoria, amb opinions favorables. Les altres formacions no consta que estiguin auditades.
PATRIMONI NET: Tots els Balanços mostraven Patrimoni net positiu. Cs (12 Milions), PdeCat (0,2 M.), ERC (7,9 M.), PSC (9,7 M.) , CC (0,5 M.), EUiA ( 0,2 M.) , Podemos (19,3 M.), CUP (1,5 M.), PP (54,5M.), Vox (5,9 M.).
RESULTAT: 5 PARTITS tenien pèrdues: PP (-5,7 M.), PSC (-1 M.), Podemos (2,6 M.), CUP (0,4 M.), EUiA (0,39 M.) i 4 PARTITS varen tenir guanys: ERC (0,5 M.), Cs (0,8 M.), CC (0,46 M.) Vox (5,2 M.), PdeCat (0,15 M.)
FONS DE MANIOBRA: mesura la solvència a curt termini. Tots els Balanços mostraven Fons de Maniobra positius, excepte el PSC ( -1,3 M.)
CRÈDITS BANCARIS: 6 PARTITS no tenien crèdits bancaris: els 3 de la coalició En Comú Podem, el PdeCat, Vox, i la CUP. 4 PARTITS tenien crèdits pendents de pagament: El PP devia 37,8 M. (banc principal Santander), el PSC en devia 11,3 (principalment a Caixabank), i ERC 0,49 M. a Caixa d'Enginyers.
% INGRESSOS ORIGEN PÚBLIC: la majoria de partits es finançaven bàsicament amb Ingressos Públics: ERC (72,6%), PSC (79%), Cs (80%), PP (84%), Podemos (84%), CC (85%), EUiA (80%), CUP (63%), mentre que els comptes de VOX reflecteixen que els Ingressos Privats eren superiors als públics (62%) i del PdeCat (74%).
Les dades extretes són de comparació difícil per tractar-se de formacions de dimensions molt diverses, i algunes d’ àmbit territorial diferent depenent de l’adscripció estatal ó autonòmica, també insistim en que la majoria no disposen de verificació externa independent que els donaria més fiabilitat i credibilitat.
"Els comptes dels partits polítics haurien d'incorporar informacions més completes de caire no financer com s’exigeix actualment ja dins el món de l’empresa, sobre mediambient, retribucions i bretxa de gènere, prevenció de la corrupció..."
Els comptes dels partits polítics haurien d'incorporar informacions més completes de caire no financer com s’exigeix actualment ja dins el món de l’empresa, sobre mediambient, retribucions i bretxa de gènere, mesures sobre prevenció de la corrupció,...i aquests comptes haurien de ser auditats anualment, i publicats els informes corresponents.
S’argumenta sovint que els comptes dels partits polítics, ja se sotmeten a fiscalització per part del Tribunal de Cuentas, però com hem assenyalat a l'inici els darrers comptes fiscalitzats són de fa cinc anys (any 2016), una dilació extemporània que els resta eficàcia i efectivitat, i sobretot evidencien una manca d’exemplaritat que, com assenyala el filòsof Javier Gomà, no és el valor, sinó el “Valor dels valors”. Exemplaritat que ha de ser exigible als partits polítics, no només a les institucions que governen sinó també en la seva pròpia gestió dels recursos, que com hem vist els venen assignats majoritàriament amb càrrec als pressupostos públics.