L'economia catalana comença a apropar-se a les taxes de creixement estatals en aquest segon trimestre tal com els vaig avançar la setmana passada. El creixement de les vendes al detall acabaran d'apropar ambudes taxes, però ambdues economies ja estan frenant. Mentrestant, la política catalana segueix el seu període d'impàs des que el president del Parlament, Roger Torrent, va decidir suspendre la segona investidura de Jordi Sánchez. Aquest dissabte està prevista una reunió del grup parlamentari de Junts per Catalunya a Berlín per discutir el nom de l'últim candidat a la presidència de la Generalitat. El seu nom dependrà de molts factors: els tribunals de més enllà dels Pirineus, la CUP i les ganes de Marta Pascal de controlar la caixa del 21D. I Carles Puigdemont té la clau.
Creixement: estalvi o crèdit
L'Airef ha publicat l'estimació final del primer trimestre i ha situat el creixement català en el 2,9% anual (igual que tot l'Estat). Madrid lidera el creixement del primer trimestre amb un 3,4%. L'Idescat no ha publicat encara les seves dades però el més normal és que la xifra que publiqui sigui del 3%, ja que habitualment hi ha una dècima de diferència entre l'INE i l'Idescat que s'explica per la diferent metodologia emprada entre ambdues institucions. Aquesta setmana de pont s'ha publicat només una de les dades rellevants amb molt bones notícies per a l'economia catalana: el comerç al detall ha crescut notablement per sobre de la resta de l'Estat malgrat que l'efecte calendari de la Setmana Santa no era propici per a aquest creixement.
"El consum privat frena, l'estalvi en mínims: la fase de desacceleració ja ha començat"
L'índex del comerç al detall va augmentar un 3,7% en termes anuals durant el mes de març mentre que ho va fer un 2,2% a tot l'Estat per al mateix període. En volum la diferència es redueix a un punt -Catalunya té estructuralment una taxa d'inflació més elevada que Espanya- un 2,6% a Catalunya i un 1,6% a Espanya. En ambdós casos parlem de creixements per sota el creixement del PIB del primer trimestre, cosa que suggereix que ambdues economies estan en fase de desacceleració. Si hom revisa la taxa de creixement del consum privat i ho compara amb la taxa de creixement de l'estalvi i dels salaris es veu clarament que la fase de desacceleració ja ha començat.
Els salaris estan estancats, cosa que fa que la taxa de consum privat vagi desaccelerant a poc a poc. Aquesta caiguda es pot compensar amb estalvi o amb crèdit bancari. La taxa d'estalvi està en mínims dels darrers vint anys, per tant el consum només pot accelerar a través del crèdit bancari però això és dubtós, ja que els llocs de treball que s'estan creant són en un 95% temporals. I això implica que no donen prou solvència perquè l'ús de les targetes de crèdit augmenti al ritme necessari. Un cop més, i no em cansaré de repetir-ho, insto el Parlament a fer les reformes educatives i en el mercat de serveis que el país necessita, ja que la productivitat, els salaris i l'augment de la grandària de les empreses han de passar forçosament per mercats de serveis competitius per tal d'impulsar la productivitat de la indústria catalana. Alhora, aquesta competitivitat i productivitat atraurà inversió i treballs de més qualitat. El Parlament, però, sembla haver-se oblidat de quina és la seva tasca.
Divendres passat l'Airef va actualitzar les previsions del PIB en temps real per al segon trimestre. Tal com els vaig avançar, la diferència entre el PIB català i l'espanyol es va reduint ja amb força i l'Autoritat Fiscal diu que Catalunya creix al 0,63% aquest segon trimestre alhora que l'Estat ho fa al 0,7%, un cop incloses les dades d'hipoteques publicades la setmana passada. La pròxima revisió tornarà a reduir aquesta distància encara més perquè la diferència en una variable important com el comerç al detall és important.
Els diners de Pascal
La política catalana segueix en el seu impàs a l'espera de dues claus: trobar un nou candidat i saber el que diran els tribunals alemanys, belgues, britànics i suïssos sobre les extradicions dels exiliats catalans. Com els vaig anunciar al mes de febrer -en primícia-, Elsa Artadi sembla ser la millor situada per convertir-se en la següent -i última- candidata a la presidència malgrat que ningú ho sap del cert si serà. Tot mentre l'ANC ha iniciat una consulta amb els seus socis per tal d'aclarir quina ha de ser l'estratègia que l'entitat ha de seguir envers la investidura d'un candidat que no sigui Puigdemont , iniciativa rebuda amb virulència pels partits. La decisió, però, la prendrà Carles Puigdemont en solitari.
Artadi té bloquejats els fons del 21D del PEDecat, si és presidenta es desblocaran: aquest és l'interès de Pascal perquè Artadi vagi a Palau i el motiu de la CUP per tombar Artadi
I no és fàcil per dos motius. El primer, perquè ningú sap que farà la CUP. Les fonts que he consultat em diuen que votarà en contra i anirem a eleccions i per tant aquest és l'escenari base amb què ha de treballar el president. Tenint això en compte apareix el segon: el candidat que presenti Junts per Catalunya ha de ser que lideri la candidatura en unes noves eleccions, ja que en cas contrari la formació no tindrà cap credibilitat i donarà la raó a la CUP en votar en contra. És a dir, presentar un candidat implica que en cas de ser rebutjat, Puigdemont no es presentarà a les eleccions malgrat que és segur que hi participarà activament. Així doncs no només cal buscar un candidat sinó que, a més, ha de ser un candidat que en unes més que probables eleccions pugui sostenir el resultat de la formació juntera.
Aquests condicionants poden incentivar Puigdemont a buscar un candidat alternatiu a Artadi. La proposta de la candidatura d'Elsa Artadi prové del PDEcat, liderat per Marta Pascal. És públic que existeix mala relació entre ambdues, però és menys conegut que Artadi té bloquejats els fons de les passades eleccions del 21D i que pertanyen al PDEcat. Com que el portaveu de Junts per Catalunya té la potestat per disposar d'aquests fons a voluntat, l'estratègia del PDEcat es basa únicament a recuperar aquests fons: si Artadi és candidata i acaba essent presidenta, aleshores el portaveu del grup parlamentari haurà de ser una altra persona, el que implica que aquests fons es desblocaran. Aquest és l'interès dels pedecàters per proposar Artadi i és el motiu pel qual la CUP pot tombar la candidatura d'Artadi.
Carles Puigdemont té una situació molt complicada i molt enverinada però si hi ha una cosa que li podria facilitar les coses -és a dir, no nomenar candidat i anar a eleccions amb ell de líder- és que el tribunal alemany alliberi del tot Puigdemont. Imaginin la situació, un home que pot viatjar lliure de càrrecs per tota Europa però que no pot ser investit a Espanya ni tornar perquè l'enviarien a presó de forma preventiva després de ser alliberat a Europa. Un escenari molt i molt perillós per a l'Estat espanyol que podria tenir conseqüències imprevisibles... per a tothom.