La llibertat és una de les coses que més es troben a faltar des que hem entrat en aquesta anomenada nova normalitat. Les restriccions de mobilitat han fet que en certa manera tots ens sentim tancats dins algun cercle. A part, aquesta situació no ajuda a un dels sectors que sosté gran part de l’economia espanyola: el turisme. Amb tot el que està passant, doncs, Espanya vol intentar que les coses millorin. El passaport sanitari és la terra promesa per a la recuperació del turisme, una eina que segons molts governs podria reactivar el trànsit aeri a Europa, una idea, però, que ha portat a molts Estats de la Unió Europea a replantejar-se la seva legalitat, tot sota la mateixa pregunta: serà realment efectiu?
No hi ha cap dubte que estem passant per un mal moment en termes de viatges i trànsit aeroportuari. Segons les dades publicades fa uns dies, l’aeroport del Prat va tenir un 91,3% menys de passatgers que el mes de febrer de 2019. Exactament unes 286.000 persones van ser les poques que van transitar per l’aeroport del Prat. “Barcelona ha perdut rutes perquè no hi ha prou passatgers per omplir els avions”, explica Òscar Oliver, professor de postgrau a la UPC School.
I és que en termes de recuperació, sembla que els viatgers segueixen a la cua d’una llarga llista de coses a fer. És aquí on alguns governs de la Unió Europea, sobretot Espanya i Grècia, es van alçar per posar de manifest la necessitat de crear un passaport sanitari que agilitzés les tramitacions a l’hora de volar. La idea des d’un bon inici era fer més efectiva la tasca de presentació de papers sanitaris corresponents a l’hora de viatjar, tot i això, segons sembla aquesta proposta ha començat a generar dubtes sobre el que podria fer dins les societats. “És una eina que podria arribar a crear ciutadans de primera i ciutadans de segona”, remarca Oliver.
Oliver: “És una eina que podria arribar a crear ciutadans de primera i ciutadans de segona”
El que descriu el professor és que el passaport sanitari acabarà per dividir la població entre els vacunats i els no vacunats i, per tant, podria convertir-se en un conflicte. A més, també recorda que dins d’Espanya el ritme de vacunació és molt lent, cosa que encara podria acabar per perjudicar molt més l’efectivitat d’un passaport sanitari: “Em fa por que una proposta beneficiosa com aquesta, amb el ritme de vacunació que portem, sigui només beneficiosa per una minoria”, afegeix.
Davant aquest gran debat sobre l’eficàcia d’aquest passaport sanitari, l’Associació Espanyola de Vacunologia també presentava els seus dubtes davant aquesta necessitat d’obtenir un passaport sanitari quan poc més del 7% de la població espanyola ha estat vacunada. El president de l’associació, Amós García feia unes declaracions en una roda de premsa en les que “dubtava de la legalitat d’un document obligatori que feia referència a posar-se una vacuna no obligatòria”. En aquest sentit, des de l’associació recriminaven que si la vacuna no era quelcom que podies posar-te quan volguessis sinó que seguia uns tempos assenyalats i no era obligatòria, utilitzar un document legal com el passaport sanitari es convertia en una segmentació davant els vacunats i els no vacunats.
Va ser l’Organització Mundial de la Salut (OMS) qui també es va mostrar molt contrària a la decisió d’implementar un document que posés les vacunes com a requisit per viatjar, ja que “encara no es coneixien els seus efectes ni tampoc s’assegurava la immunitat dels vacunats”.
Travel Pass
La primera iniciativa del passaport sanitari, la va dissenyar l’Associació Internacional pel Transport Aeri (IATA). L’empresa volia crear una aplicació d’ús voluntari on tenir en regla tots els papers per a poder viatjar. "El nostre objectiu és oferir a tots els governs la confiança de reobrir fronteres, basant-se sempre en dades verificades correctament", expressava el vicepresident de IATA, Nick Careen en unes declaracions.
El Travel Pass va ser la primera pedra per construir el mur en el qual es convertiria el passaport sanitari. En aquell moment, la vacuna encara no era una certesa i, per tant, IATA havia dissenyat l’aplicació per aconseguir un control de les PCR que es feia una persona 72 hores abans d’agafar l’avió. La companyia aèria Etihad Airways va ser la primera a implementar aquesta aplicació, però segons IATA, era “essencial” que totes les aerolínies es posessin d’acord, una opinió que també comparteix el professor de postgrau a la UPC School: “Tant les aerolínies com els governs de la Unió Europea han d’anar tots a una si no aquesta implementació podria ser contraproduent i convertir les que l’implementessin en les menys triades per la població”.
La Comissió Europea
Davant la insistència d’alguns països com Grècia o Espanya, la Unió Europea ha decidit preparar un esborrany del què podria ser el passaport sanitari europeu. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, va explicar fa dies que la proposta se sotmetria a la votació el dia 17 de març d’aquest 2021, tot i la constant oposició de França i Alemanya, països que van declarar que els semblava un “atemptat contra la llibertat de les persones”, ja que la vacuna encara no és quelcom efectiu al 100%.
El coronavirus ha produït una sensació de no retorn a les poblacions mundials, i sembla que a Europa i inclòs a Catalunya i Espanya tenim la necessitat de Salvar l’estiu i ho farem a qualsevol preu, però, tal com explica Oliver, “jo estic a favor del passaport sanitari si el fem bé, no d’aquesta manera ràpida i barroera”.