En el seu intent per combatre la inflació, el Banc Central Europeu (BCE) va sorprendre tothom tant al juliol, quan va pujar un 0,5% els tipus d'interès, com al setembre, quan els va pujar, per primera vegada a la història, un 0,75%. Això ha provocat, a més, que l'Euríbor superi, molt de temps després, el 2%.
Amb tot, el que més preocupa és la tendència alcista en què es troba l'índex de referència, que sembla no tenir límit. “La pujada estratosfèrica que s'observa a les gràfiques espanta”, assegura Ricard Garriga, CEO de Trioteca. A això, Josep Soler, director de l'Institut d'Estudis Financers (IEF), afegeix que "no només es tracta de saber fins a quin nivell arribarà", sinó que seria interessant saber quant de temps estarà en màxims.
Garriga: “La pujada estratosfèrica que s'observa a les gràfiques espanta”
L'Euríbor, que portava en negatiu des del 2016, va tancar l'agost a l'1,249% i la mitjana de setembre es va situar al 2,23%, taxa que no es veia superada des del gener del 2009. Aquesta normalització de la política monetària ha suposat que les entitats bancàries revisin els seus productes hipotecaris i crediticis, abaratint-ne les hipoteques variables i encarint-ne les fixes. Una pràctica que s'ha repetit en els darrers mesos, segons l'augment de l'Euríbor.
Què podem esperar?
La pujada de l'Euríbor només afecta les hipoteques variables, l'interès de les quals es calcula amb aquest índex. Si bé és cert que, en els darrers anys, la majoria de les hipoteques signades van ser a tipus fix, el 75% del crèdit hipotecari viu és a tipus variable, així ho corroboren les dades del Banc d'Espanya. D'aquesta manera, els que tinguin signat un préstec de tipus variable veuran, en els pròxims mesos, quan se n'actualitzi l'interès, que han de fer front a quotes més altes. Què passarà amb les hipoteques fixes? Els que ja en tinguin una, continuaran pagant el mateix, aquest és l'avantatge d'aquests préstecs.
La pujada de l'Euríbor només afecta les hipoteques variables. El 75% del crèdit hipotecari viu és a tipus variable
Això sí, estem entrant en una situació de feble activitat econòmica que generarà més morositat i augmentarà el risc. Quan aquest puja, la banca fa dues coses: "apujar el preu (l'interès) i endurir les condicions dels préstecs", explica Soler. Així, aquells que ara vulguin un préstec de tipus fix, se'n veuran perjudicats, ja que l'oferta s'està encarint. Tot i això, no ho veu així Garriga, que detalla que la pujada dels tipus per part de BCE anava acompanyada de l'exigència cap als bancs de continuar donant crèdit. De fet, assenyala que, el 2013, quan va explotar la bombolla immobiliària, se signaven 792 hipoteques al dia, mentre que avui se signen unes 1800 i, segons les estimacions de Trioteca, aquesta quantitat baixarà, tan sols, a unes 1500.
Un segon efecte sobre les hipoteques és que els bancs concediran menys préstecs que financin més del 80% del valor de compra d'un habitatge. És més, el que realment suposarà una trava a l'hora de demanar un nou préstec hipotecari, segons Garriga, serà la ràtio d'endeutament. Normalment, i en un ús responsable dels recursos de què cadascú disposa, no s'hauria de destinar més d'un 35% dels ingressos a pagar la hipoteca cada mes, però l'augment de tipus incrementarà aquesta proporció a moltes llars, fent que els bancs siguin més previnguts.
Hi ha qui sí que es beneficiarà d'aquest augment dels tipus: els estalviadors
Finalment, hi ha qui sí que es beneficiarà d'aquest augment dels tipus: els estalviadors. Després de patir durant quinze anys la denominada repressió financera, "seria lògic que, amb una pujada dels tipus d'interès, es produís un increment de la rendibilitat dels productes d'estalvi (dipòsits i comptes corrents)", explica Soler.
Es podria limitar l'augment del tipus variable?
La pujada dels tipus d'interès, per tant, està tensant el pressupost de moltes famílies que, amb prou feines fa tres anys, es van beneficiar de les hipoteques de tipus variable, amb l'Euríbor en negatiu, i avui tenen dificultats per poder fer front a certs pagaments. Això ha portat més d'un a plantejar-se com pal·liar els efectes d'aquesta pujada i, entre altres mesures, des d'una part del govern s'ha especulat limitant l'augment del tipus variable.
Tanmateix, Soler considera que aquesta mesura seria una "aberració econòmica" i afegeix que, intervenir els preus, en general, és un desastre i que s'haurien de buscar altres mecanismes, sobretot centrats en aquells que, realment, no poden fer front a l'increment dels costos. A més, creu que aquesta mesura podria, fins i tot, fer que els bancs no concedeixin crèdits. Garriga hi està d'acord i assenyala que sempre es pot fer un canvi d'hipoteca, passant de tipus variable a tipus fix.
Soler: "Limitar l'augment del tipus variable seria una 'aberració econòmica'"
D'altra banda, com va recordar el president del Govern, Pedro Sánchez, els "topalls" a les hipoteques no estan permesos al tractat de la Unió Europea. A més, Espanya forma part de la Unió Bancària i no pot prendre decisions pel seu compte, encara menys quan afecten tant els bancs com els mecanismes de supervisió i resolució.
Finalment, més enllà que la mesura pugui, o no, generar distorsions als mercats financers, la seva aplicació tindria poc recorregut. Al capdavall, una hipoteca és un contracte privat, en què el ciutadà acorda unes condicions. A més, seria un greuge comparatiu respecte a un client que firmés un préstec a tipus fix, conscient dels possibles contratemps que pogués ocasionar la pujada de l'Euríbor.