• Economia
  • Patates xips: les marques per fer ‘pop’ sense ‘stop’ de proximitat

Patates xips: les marques per fer ‘pop’ sense ‘stop’ de proximitat

Poques patates de bossa són de proximitat però les marques Frit Ravich, Torres, Coromines, Piqué, Grefusa i Vicente sí que ho són

Les patates xips de proximitat són de marques d'empreses familiars | iStock
Les patates xips de proximitat són de marques d'empreses familiars | iStock
Barcelona
23 de Gener de 2019

Sabem que la major part de les patates que trobem a les botigues catalanes tenen el seu origen a França. Se’n poden trobar d’autòctones, és clar, no en va hi ha una producció important a Lleida de la varietat Kennebec, i de la Red Pontiac arreu del territori. Però la patata també ens la mengem en forma de xips, de les que trobem en bossa al supermercat, un producte altament addictiu. I és que ja ho deia l’anunci de Pringles... “quan fas pop, ja no hi ha stop”.

Si volem fer-ne la versió nostrada de l’eslògan, val més deixar de costat aquestes patates nord-americanes i propietat de Kellogg’s des del 2012. Un aliment que, per cert, entre les farines, midons i oli que duu, la presència de patata és ben poca. Al territori hi ha marques ben conegudes que ens permeten omplir el rebost de xips de proximitat. Val a dir que cap d’elles certifica al 100% el km 0 de la matèria primera, però ficant-les al cistell de la compra en comptes de Matutano, Lay’s i altres marques internacionals, posem un granet de sorra a consumir producte processat de casa.

Negocis amb una història familiar

La característica comuna entre les companyies del territori que embossen patates fregides és que la majoria són de propietat familiar.

Un exemple clar és el de Frit Ravich, empresa ubicada a Maçanet de la Selva i liderada per Judith Viader, segona generació. La seva presència és massiva a supermercats i botigues d’alimentació, com també a la restauració, i tant pel que fa a les patates com a altres aperitius com podrien ser els fruits secs. Tot i que la patata casolana és el producte estrella, juntament amb l’industrial, en distribueix prop de 65 tones anuals. En canvi, supera les 225 tones en el cas dels fruits secs. Un negoci que els va permetre tancar el 2017 amb 223 milions d’euros de facturació i que l’ha situat com un dels líders al mercat espanyol.

Entre els clàssics hi ha Torres, nascuda el 1969 en una xurreria a Premià de Mar, i que ja suma la segona generació a l’equip; i Alfonso Torres, creada al mateix municipi del Maresme el 1975. Ambdues marques es troben a les grans superfícies fàcilment. Potser amb menys presència que Frit Ravich, però perquè el nombre de referències que distribueixen és més reduït i s’han especialitzat en les xips.

Frit Ravich, Torres i Alfonso Torres són tres marques amb forta presència a les grans superfícies i amb una història familiar al darrera

D’altres menys conegudes són Patates Coromines o Patates Piqué. Les primeres han aconseguit elaborar un producte artesà de xurreria sorgit també d’un negoci familiar, però n’han explotat la producció i s’han atrevit amb la venda online per sortir del seu territori natural: Badalona. Les segones, en canvi, han apostat per l’arrelament.

La família Piqué produeix i ven les seves patates fregides a Vilanova i la Geltrú i són molt conegudes al municipi. A més a més, tenen consciència per la matèria primera local i només n’utilitzen de pagesos de l’entorn. Per això han de variar el tipus de patata utilitzada segons l’època de l’any.

Matutano va néixer a Barcelona, però Luis Matutano va vendre el 100% del negoci a Pepsico

En la llista de grans de l’elaboració de patates fregides amb origen català cal esmentar Matutano, tot i que amb matisos. Va ser fundada el 1965 a Barcelona per Luis Matutano Jover, que ja tenia experiència en la comercialització de patates pel negoci de la seva família. Va començar al carrer Casp de Barcelona i ara compta amb una altra fàbrica de producció a Burgos. Ara bé, des del 1971 es troba en mans de la multinacional Frito Lay, de Pepsico, precisament qui va liderar la seva expansió.

Xips veïnes

Sortint una mica del territori, però sense anar massa lluny, podem trobar dos dels grans com Grefusa i Vicente Vidalal País Valencià. Totes dues marques competeixen directament amb la catalana Frit Ravich als lineals dels supermercats, especialment Grefusa, que comercialitza tant xips com aperitius diversos. De fet, aquesta marca nascuda a Alzira (València), va tancar l’exercici del 2017 amb 102,6 milions d’euros.

Vicente Vidal i Grefusa, dues marques consolidades, tenen el seu origen a València

Vicente Vidal té el seu origen a Benifaió (València), tot i que es troba en mans de Grupo Apex, navarrès, que integra altres marques com Aspitos. I és precisament aquest conglomerat empresarial qui elabora algunes de les patates de marca blanca per a Carrefour i Mercadona.

Un mercat que no frena

Les patates fregides són el producte estrella dins el segment dels snacks. Representen el 56,3% de la facturació i el 57% en volum de vendes dins d’aquest segment de mercat: 344,62 milions d’euros i 53.959 tones a l’Estat espanyol durant el 2017, segons l’últim estudi de Kantar Worldpanel. I si volem filar més prim, veiem que la patata llisa (62% de les vendes) guanya la partida a l’ondulada (23%).

Malgrat que pugui semblar el contrari, el mercat dels snacks no frena el seu creixement. No ho va fer durant els anys de crisi i tampoc ara. De fet, durant la recessió, va créixer entorn el 3% anual. El que sí que es va notar va ser un canvi en el lloc de consum, amb una lleugera caiguda de la compra de patates fregides i altres aperitius a la restauració.

Els aperitius van sobreviure la crisi amb un creixement anual del 3%

Segons apunten les dades de Kantar Worldpanel, el 2017 el 92% de les vendes d’aquests productes es registra als supermercats. També guanyen la partida quan es tracta de comprar per menjar al moment. El 48% dels clients que han adquirit alguna cosa per obrir-la al cap de pocs minuts ho han fet en una gran superfície i el canal horeca només suma el 19%.

El principal motiu és el preu. Si una bossa de patates oscil·la entre els 0,50 cèntims i els 3 euros en una botiga segons la mida i la marca, en un bar o restaurant el preu es pot duplicar. Això si, consumir a fora està relacionat amb l’oci, pel que no sempre és la butxaca qui mana.