"X apareix en el cas Treball, el finançament irregular d'Unió Democràtica de Catalunya. Segons es diu, hi ha una conversa enregistrada entre dos dirigents d'Unió amb constants referències al 'periodista X'. El llibre dona per fet que parlen d'ell, d'X. Els dos dirigents parlen d'una organització dita Fecea, que s'encarregava dels viatges de Duran i Lleida i un li diu a l'altre: 'Fecea pagava el bitllet, però no se'l quedaven com a comprovant, el donaven a X, i feien el mateix amb la factura de l'hotel. Entens per on vaig? (...) A banda del que li donaven cada mes i a banda de pagar-li la declaració de la renda, els viatges, la seguretat de la casa, l'aire condicionat, les cortines, etcètera'. Aquests diners, s'insinua en el llibre, X els cobrava a canvi de silenci sobre el cas. Que no se'n parlés, o només mínimament, a XXX".
És un extracte de l'interessant, i imprescindible, llibre Papel mojado: la crisis de la prensa y el fracaso de los periódicos en España, coordinat per Pere Rusiñol. I què li ha donat a aquest per treure aquesta corruptela en moments com aquests?, es preguntaran aquells que tinguin paciència per llegir això. I per què X, en lloc del nom? Doncs com que no diu qui són els dirigents que parlen, tampoc cal posar-li nom al corrupte. El que ho vulgui saber que compri el llibre i totes les X tindran nom i cognoms.
Tornem al perquè d'aquest paràgraf. Els ho explico.
Diuen que les patronals no han de fer política. Elles mateixes en fan bandera, d'això. Elles només fan política a favor dels seus, o contra els que no són seus. És una manera d'entendre el que vol dir no fer política.
El representant més clar de totes aquestes coses és Foment del TreballNacional. Sense voler entrar en coses mai demostrades, com el 23-F, és ben cert que en l'anterior mandat el seu president, Gay de Montellà, a banda de castigar i renyar Cecot i el seu president, es va caracteritzar pel seu espanyolisme més ranci, tal com es va posar de manifest l'octubre de 2017 en la manifestació espanyolista contrària al referèndum. La imatge, impagable, pel seu gest (obrint la porta de Foment, com si fos casa seva, amb el seu amic Enrique Lacalle amb barret i una bandereta espanyola, les seves dones, una ben embolicada) ensenyava la cara de Foment. La seva sortida de la presidència va ser molt ben acollida i l'arribada de l'antic lobbista unionista (d'Unió), també.
Les patronals mateixes fan bandera que no fan política; només en fan a favor dels seus o contra els que no són seus. És una manera d'entendre el que vol dir no fer política
A poc a poc, però, els antics membres d'Unió han anat acaparant poder a la patronal. I la rematada final: la nova menjadora d'Unió de la mà de Foment: Academia Europea Leadership, de formació de líders i presidida per Josep A. Duran i Lleida. Aquest ha explicat que no es tracta "d'una iniciativa política, però sí social". Els 89 "professors", alguns d'ells protagonistes destacats del llibre esmentat al principi. I no els dono la llista per tal que no caiguin en depressió, que prou ens estem farcint de diazepam i similars. La llista completa dels 89 del que algú ha qualificat "el nou xiringuito de Duran", la poden trobar als diaris.
És cert, les patronals no fan política. Col·loquen polítics. Ho deuen fer també amb finalitats socials. Foment del Treball i Unió. Han canviat el Palace per Foment.
Biz 2021: bona notícia
Sembla que poc a poc hi ha símptomes de reactivació, molt petits, però algun sí que n'hi ha. La Fira de Barcelona, que un geni li va fer perdre el de, és un dels motors indispensables del nostre país i un reflex molt clar de l'economia.
La nova menjadora d'Unió de la mà de Foment: Academia Europea Leadership, de formació de líders i presidida per Josep A. Duran i Lleida
Ara, s'anuncia el BizBarcelona, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i el volen orientar cap al talent i l'ocupació. Això del talent, que a tots se'ns omple la boca quan parlem que hem de retenir talent, és la peça clau de les empreses, i, si no ens ho prenem seriosament, prendrem mal. Segons les últimes notícies firals, el darrer quadrimestre de l'any serà decisiu de cara a la recuperació esperada del 2022.
Gurús, coachs i gent de mal viure
Dèiem en el darrer escrit que això de la pandèmia ha fet aflorar el coach que tots els empresaris portem dins. Un article que m'ha fet pensar és aquest publicat a Emprendedores:
"Contra el que podria semblar en un primer moment, els empleats rebels són més útils per a les empreses que els més submisos o conformistes. És la conclusió a què han arribat diversos investigadors, que conclouen que els treballadors més díscols aconsegueixen canviar les possibles errades d'un projecte emprenedor de forma més eficaç. En nombroses ocasions, els departaments de recursos humans de les empreses sorprenen contractant empleats rebels, o que tenen més reticències a l'hora de dur a terme les seves tasques com exigeixen les companyies. Encara que això pugui semblar un fre per a la productivitat i el bon ambient a la feina, pot convertir-se en una gran idea per créixer com a organització".
Ha de ser Brussel·les qui doni l'ultimàtum a Espanya per tal que en dos mesos es posi al dia i redueixi els retards en els pagaments a proveïdors
Cinc i acabem
I acabem amb cinc preguntes:
- Que passarà amb els crèdits ICO? Ens ajudaran a tornar-los o ens els haurem de menjar amb patates i entrar a les llistes de morosos?
- Fons europeus: ens diran la veritat sobre qui els gestionarà o seguiran fugint d'estudi?
- ERTO: quantes empreses podran aguantar quan s'acabin?
-Ha de ser Brussel·les qui doni l’ultimàtum a Espanya per tal que en dos mesos es posi al dia i redueixi els retards en els pagaments a proveïdors -empreses, autònoms i pimes-. Les administracions deuen 5.577 milions d'euros. I aquí com si sentissin ploure
- I el tema de les elèctriques. A banda d’aquesta brometa de rebaixar la factura de la llum, pensen fer alguna cosa tangible? Som una colla de mesells i de passerells.
I el que vàrem prometre, ho complim. Tip i Coll en estat pur.