El passat dilluns 7 d'abril, el telèfon mòbil de Pau Pujolàs, professor associat del departament d'economia de la Universitat McMaster (Canadà), no deixava de sonar. El govern dels Estats Units havia citat un estudi científic recentment publicat per l'economista català per justificar la guerra aranzelària. L'informe, coescrit amb el seu company Jack Rossbach, es va veure la llum el passat mes de desembre, però ja havia arribat a les mans més poderoses del món. Al portal web de la Casa Blanca es mostrava un discurs transcrit de Stephen Miran, president del Consell d'Assessors Econòmics (CEA) de l'administració de Donald Trump, on mencionava les conclusions del document per defensar les taxes impulsades pel president republicà.
"Anàlisis econòmiques més recents permeten la possibilitat de dèficits comercials persistents que resisteixen el reequilibri automàtic, que s'ajusta més a la realitat dels EUA. Mostren que imposant aranzels als països exportadors, els EUA poden millorar els resultats econòmics, augmentar els ingressos i imposar pèrdues enormes per a la nació tarifada, fins i tot amb represàlies totals", es podia llegir. Tot un paràgraf sencer que enllaçava amb l'estudi Guerres comercials amb dèficits comercials (Trade Wars with Trade Deficits) de Pujolàs.
"M'assabento per correus d'amics que em pregunten què fa el meu article allà [a la Casa Blanca]. Un professor em va dir: mira, t'acabes de fer famós i no crec que t'agradi", explicava el mateix economista en una entrevista a La Vanguardia. Ateses les seves declaracions a diferents mitjans durant l'última setmana, queda clar que aquella advertència tenia fonament.
En realitat, l'estudi de Pujolàs no proposava la implementació d'aranzels, ni tampoc considerava que poguessin millorar els resultats econòmics dels Estats Units. Ara bé, sí que concloïa que tenir un dèficit comercial suposava un incentiu per engegar una guerra per aquells països que el pateixen. "Fem bàsicament l'exercici de pensar què passaria si el món tingués unes guerres comercials com les que va haver-hi als anys 30, amb la diferència que l'estructura productiva i la societat han canviat", va matisar Pujolàs a l'esmentada entrevista. Tot plegat, un exercici quantitatiu "molt rigorós" que creu que el president de la CEA va estimar oportú per justificar les accions de Trump.
Tot i això, el corol·lari que va extreure Pujolàs va ser molt diferents. "En cap moment vam publicar una fórmula que s'assemblés a aquesta cosa que ha tret Trump", va criticar durant una entrevista a La Sexta. Es refereix a l'operació matemàtica emprada per l'Oficina del Representant Comercial dels Estats Units que tenia en compte diversos factors com l'elasticitat de les importacions, el volum i els efectes compensatoris del tipus de canvi.
Per la seva banda, l'economista català veu diferències entre les xifres d'aranzels en una "guerra ben feta" i els càlculs que ha fet públics el president dels EUA. Una de les principals divergències es troba en la gestió de la relació comercial amb la Xina. Mentre que Trump ha optat per apujar els aranzels fins al 145% (pel 125% imposats pel gegant asiàtic), Pujolàs veu "terrible" que es destrueixi "un dels nexes comercials més importants del món". I avisa: "tothom perdrà, no hi ha guanyador en tot això", va tancar al canal de televisió.
El cas europeu, més greu
A 20 Minutos va apuntar que si bé la guerra aranzelària EUA-Xina que ha plantejat Trump fa perdre a tothom, en un escenari de conflicte aranzelari ben dissenyat sí que podria ser una "bona jugada" des d'un punt de vista nord-americà. Ara bé, en el cas de la Unió Europea (UE) no hi hauria cap matís. "Per la magnitud del comerç, del dèficit comercial i el tipus de comerç, si els Estats Units i la UE entren en una guerra comercial perden tots dos, encara que els aranzels estiguin ben dissenyats", va sostenir durant l'entrevista.
D'altra banda, l'economista també es va mostrar molt crític amb la concepció de Trump pel que fa als aranzels. Per exemple, el govern dels Estats Units ha defensat des de l'arribada del republicà que l'IVA que aplica Europa sobre els seus productes als Estats Units actua com un aranzel. Pujolàs, però, va remarcar a La Vanguardia que es tracta d'un "impost al consum i prou".
Pujolàs considera que la fórmula dels aranzels deixa de funcionar un cop la resta de països responen aplicant taxes recíproques
Tal com defensa, Trump està fent servir aquest discurs com a pretext per aconseguir una "devaluació fiscal" que afavoreixi els interessos nord-americans. "En comptes de posar impostos a la renda i impostos als beneficis, vol posar impostos al consum. El que vol aconseguir és canviar el lloc d'on es treuen els recursos. En comptes de pujar l'IRPF, pretenen pujar l'IVA. Com que no té la potestat i el Congrés no li deixa posar IVA, l'única cosa que pot fer és posar aranzels a la part del consum", ha argumentat.
En general, Pujolàs té molt clar que els aranzels només generen guanys "a costa d'empobrir el veí". Per tant, considera que la fórmula deixa de funcionar un cop la resta de països responen aplicant taxes recíproques. "Si el veí aplica l'ull per ull, gairebé sempre acabem tots cecs", va sentenciar. A finals de la setmana passada, Trump va aturar durant 90 dies els aranzels, una decisió que ha frenat en sec "l'animalada" que, d'acord amb l'economista català, hauria abocat els Estats Units a una "recessió".
El futur del Canadà, l'altre gran 'paper' de Pujolàs
Malgrat que la Casa Blanca s'ha basat en un treball recent de Pujolàs, hi ha un estudi encara més recent sobre el país on treballa. Es titula Com hauria de reaccionar el Canadà davant la imminent guerra comercial dels Estats Units?, data del febrer del 2025 i precisament es pregunta pels efectes dels primers aranzels que va anunciar Trump contra el seu país veí. A l'abstracte de l'estudi es pot llegir un pronòstic que de segur que agradaria a Miran: aplicant la mateixa fórmula de l'informe previ, el Canadà perdria una guerra comercial contra els EUA en tots els escenaris possibles.
Tanmateix, això no vol dir que el panorama sigui beneficiós pels interessos de Trump. "Si bé els Estats Units poden "guanyar" una guerra comercial si els seus aranzels contra els productes canadencs s'escullen de manera òptima, un aranzel general del 25% reunit amb tarifes de represàlia òptimes per part del Canadà fa que els Estats Units també perdin la guerra comercial", conclou l'anàlisi.
En definitiva, les onze pàgines del paper recomanen a la Casa Blanca engegar abans una guerra aranzelària amb la Xina que amb els seus veïns del nord. Un suggeriment que Pujolàs i Rossbach voldran que el president del Consell d'Assessors Econòmics tingui ben present en aquesta ocasió, ara que saben que els llegeixen.