Innovació i talent digital van molt lligats. Però també formació, pimes i administracions públiques. Una barreja de tot això permet que la societat avanci, segons Pedro Mier, president de l'Associació d'empreses d'electrònica, tecnologies de la informació, telecomunicacions i continguts digitals (Ametic). Creu que l'FP Dual és bona part de la solució de la manca de perfils digitals, que actualment no cobreixen la demanda de les empreses. Mier també és el president de la comissió d'innovació de la CEOE, membre de la junta de Digital Europe, soci del fons de capital risc Future Plus i conseller de l'empresa de components electrònics Premo Group. Abans de tot això, però, havia dedicat la vida professional a la seva pròpia companyia, Mier Comunicaciones, dedicada a la creació d'equips electrònics de radiofreqüència per a satèl·lits espacials.
La innovació ha estat present en totes les etapes de la seva carrera. Ara, posa els Estats Units con un bon exemple en tres aspectes: la governança de les universitats, la inversió en defensa com a motor d'innovació i el finançament d'empreses. Però "cada societat és un món" i ha de seguir el seu camí d'innovació. Tant les pimes com les grans empreses hi han de jugar un paper important, com també en la cerca i "fidelització" del talent.
És més important que mai la innovació?
Sempre ho ha estat, però ara més que mai. La primera raó és que ara la competència és global. A més, el canvi és molt més ràpid i si no et poses al mateix ritme que els qui estiren, estàs perdut. Sempre ha estat important, però abans teníem temps.
Les pimes poden competir en aquest camp?
I tant! Per innovar es necessiten molts recursos, però sobretot mentals. Hi ha àmbits que sí que requereixen una inversió econòmica important, però no tots. Avui en dia, qualsevol mòbil –que no suposa una gran despesa– és una gran potència. La possibilitat que tens de col·laborar amb gent d’arreu del món a través dels dispositius, és molt important.
Quin paper hi juga l’administració pública?
Les administracions de tots els nivells hi han d’invertir; totes tenen capacitat i totes són importants. La demanda és el més important per a la innovació. I això ho tenen molt clar als EUA: han utilitzat la demanda del departament de defensa per innovar contínuament. I és un espectre molt ampli; parlar de defensa és parlar de ciberseguretat, de coneixement científic singular... no estem parlant d’armes. La pantalla tàctil del mòbil es va desenvolupar en un programa de defensa, com la intel·ligència artificial de Siri. I ara la Unió Europea està copiant aquest model.
Per què no s’ha fet fins ara?
A la societat li costa veure’n el retorn, però és tan bàsic com l’anorac de Gore-Tex, el teflon de la paella o els bolquers... i així, moltes coses que no es relacionen amb l’espai, però que surten d’aquí. Si hi poses recursos i un criteri de seguiment, clar que es mobilitza. Les pimes poden fer molt.
"Els països que lideren els rànquings d'innovació hi destinen un 4%, mentre que a Catalunya estem en un 1,6%"
Les administracions catalanes ho han fet bé en innovació?
S’ha fet una bona política científica, però no en l’àmbit de l’empresa. Si mirem els pressupostos de la Generalitat, els programes d’empresa són molt petits. S’ha d’equilibrar. Això vol dir que no s’innova? No. Totes les companyies que segueixen vives, totes, innoven. Estem fent tot el que podríem fer a la velocitat que podríem portar? No. Finlàndia, Suïssa i Dinamarca són països petits i ocupen els primers llocs del rànquing en innovació. Ells hi destinen un 4%, mentre que a Catalunya estem en un 1,6%.
Ens hem d’emmirallar en aquests països?
Cada societat és un món i té les seves característiques. De vegades, volem copiar el model, però no copiem la raó de fons. El capital risc és un bon model per copiar, però va néixer als EUA perquè si hi ha una oportunitat de fer negoci, s’hi aboca tothom; i si no hi ha inversió, se la inventen. El què és important és la voluntat de fer-ho. I aquí no hi ha el mateix esperit.
Surt de perfils trencadors com Steve Jobs o Elon Musk?
Apple i SpaceX són empreses que no neixen perquè s’ajunten quatre tios amb molts diners, sinó perquè un té un somni. Steve Jobs va ser un revolucionari absolut. Al sector ens havíem passat anys discutint que cada sistema requeria el seu terminal. Ara ja tens un terminal universal i això ha revolucionat el món. Elon Musk no vol fer-se ric, tot i que s’hi ha fet. És un visionari que pensa en els reptes de la humanitat, veu els problemes abans que la resta i hi busca solució. Els treballadors de SpaceX són conscients que el propòsit de l’empresa és arribar a Mart perquè Musk creu que la humanitat ha de sortir de la Terra a colonitzar l’univers. La gent del sector diu que està sonat, però té els millors enginyers perquè els proposa un gran projecte que els suposa un repte.
"Elon Musk no vol fer-se ric; és un visionari que pensa en els reptes de la humanitat, veu els problemes abans que la resta i hi busca solució"
Per què hi ha problemes per trobar talent digital aquí?
Hi ha molta demanda d’aquest tipus de perfils perquè tota l’economia s’està digitalitzant. La previsió és que anirà in crescendo. Primer, hi ha un problema de vocacions a l’escola: els nens i nenes no volen estudiar carreres en aquesta línia. El segon problema és la quantitat de professionals del sector, insuficient per fer front a la demanda. En tercer lloc, els estudis universitaris i d’FP no estan adaptats a les necessitats de les empreses. I a més, els professionals s’han d’adaptar, han de fer un esforç de reskilling. Això últim no només va pels treballadors, sinó també pels directius.
Quina solució té cada cas?
Per acabar amb el problema de vocació, cal generar coneixement, inquietud i ganes a través de discussions i xerrades per a què els nens i nenes vegin el que realment es fa. A la Formació Professional se li ha de donar prestigi. Hem fet un acord amb el Ministeri d’Educació, pel qual ens comprometem a donar criteris per a què els currículums s’adaptin al mercat laboral. De les universitats hi surt gent molt ben preparada en coneixements científics, però les habilitats més pràctiques no es generen. Això passa perquè tot canvia molt ràpid i no poden estar actualitzats. La clau és l’FP Dual.
Pedro Mier, president de l'Ametic | Cedida
Qui ha de donar el primer pas en l’apropament entre empreses i centres formatius?
És un terreny important; la responsabilitat és d‘ambdós. Sí que és veritat que les universitats requereixen un canvi de criteris de governança. Per exemple, amb els quals es valora el professorat i les col·laboracions amb les empreses. El cas dels Estats Units és paradigmàtic: si un professor d’universitat no és capaç de generar contractes amb les empreses, la lectura és que allò que fa no interessa a la societat i, per tant, no el renoven. L’actual sistema no ho permet perquè és endogàmic.
Parles de la dificultat de trobar talent, però un cop atret, com es reté?
La paraula retenció no m’agrada, potser seria millor fidelització. La gent s’ha de comprometre amb el projecte, se l’ha de fer seu. Crec que es guanya la gent pel cor; si una persona se sent part d’un projecte, d’una empresa que té un propòsit que el fa sentir bé i que alhora representa un repte des del punt de vista intel·lectual, segur que la fidelitzes.
"La qualitat del projecte i el propòsit de l’empresa són cada vegada més importants per atreure i retenir el talent"
Però la rotació és molt elevada.
La gent jove és fidel al seu projecte vital i després al professional, que és una part del primer. Tenir projectes suficientment atractius com per guanyar l’interès de la gent és la millor manera. Per exemple, totes les noves generacions estan sensibilitzades amb el medi ambient. Si tens l’oportunitat de treballar en una empresa que té un projecte atractiu i innovador i amb un impacte en la societat, potser els treballadors no canviaran tant de feina. I si, a més, et permet tenir una vida pròpia perquè ofereix flexibilitat i altres condicions, millor. La qualitat del projecte i el propòsit de l’empresa són cada vegada més importants.
Les pimes poden oferir tot això?
Sí; en majúscules. Fins i tot més que les grans.
En quin sentit?
Les característiques a què em referia són més pròpies de l’empresa petita. De fet, les grans empreses molt innovadores s’organitzen com una federació de petites empreses. En una organització petita tens molta més visibilitat; la teva feina té un impacte molt més gran.