• Economia
  • Els majors de 59 anys desconfien del futur de les pensions

Els majors de 59 anys desconfien del futur de les pensions

Només un 35% dels enquestats considera que la prestació que rep és adequada davant un 66% que afirma que és regular, dolenta o molt dolenta

Espanya serà el país més longeu d'aquí 30 anys | iStock
Espanya serà el país més longeu d'aquí 30 anys | iStock
ACN
Barcelona
08 de Novembre de 2018

El 66% dels catalans majors de 59 anys considera que les pensions de les futures generacions, els qui actualment tenen entre 40 i 50 anys, no estan garantides, segons es desprèn de la VI Enquesta sobre la Jubilació i les Pensions, elaborada per l'Institut BBVA de Pensions dins de la Iniciativa Mi Jubilación.

 

A més, un 31% dels que pensa que sí creu que seran més o menys com les actuals i la meitat, un 50%, que seran més baixes, mentre que poc més d'un 10% opina que seran més altes. D'altra banda, l'estudi conclou que un 35% dels pensionistes catalans considera que la seva pensió és adequada davant un 66% que afirma que és regular, dolenta o molt dolenta. L'enquesta s'ha dut a terme amb una mostra de 3.000 persones majors de 59 anys de tot l'Estat, dels quals quatre cinquenes parts eren pensionistes, un 3% rebien una prestació per incapacitat i un 15% de viduïtat.

 

A més, un 85% dels pensionistes catalans afirma estar preocupat per les pensions de les generacions més joves i un 70% no acceptaria reduir la seva pensió un 10% per garantir les pensions futures, mentre que a l'Estat el percentatge baixa fins al 60%.

Analitzar el sistema

En la presentació de l'estudi, la catedràtica d'Estadística Actuarial de la UB i membre del Fòrum d'Experts de l'Institut BBVA de Pensiones, Mercedes Ayuso, ha explicat que el fet que les persones majors de 59 anys que són pensionistes o ho estan a punt de ser demostra que aquest segment de població "entén el missatge" i "sap que el nostre sistema està en un punt d'anàlisi important".

Sobre el mètode retributiu entre els qui fan plans de pensions (un 54% en té un, seguit dels qui optem per un dipòsit, amb un 37% i l'habitatge un 15%), Ayuso ha destacat que a Catalunya, a diferència de la mitjana estatal, es prefereix cobrar mitjançant rendes mensuals o diferents tipologies abans que retirar tots els diners de cop. Concretament, un 45% dels ciutadans espanyols trien retirar els diners de cop, mentre que entre els catalans és l'opció preferida en un 37% dels casos.

Una altra de les dades que aporta l'estudi és que el 45% dels pensionistes catalans creu que tot el què percebi com a jubilat serà menor del què ha cotitzat en la seva vida laboral, tot i que, segons el BBVA, tres anys de cotització finança aproximadament un any de pensió i que una carrera de 40 anys equivaldria a 12 anys de pensió. L'entitat conclou, doncs, que un pensionista rep un 44% més del què va cotitzar en la seva vida laboral. Per contra, un 25% pensa que rebrà més o menys el mateix i al voltant d'un 15% que serà més.

Llogar l'habitació

Una altra de les dades que aporta l'estudi del BBVA és que sis de cada deu pensionistes catalans que són propietaris d'un habitatge estarien disposats a vendre'l, hipotecar-lo o llogar-lo per garantir-se la jubilació, una dada que baixa fins el 50% en el cas de la mitjana estatal. Entre els qui no ho farien, al voltant d'un 25% diu que no tindria on viure.

Per la seva banda, el director de l'Institut BBVA de Pensions, Luis Vadillo, ha assenyalat que el "desitjable seria tenir els complements que cada un estimi oportú" per a la jubilació i que si hi ha alguna altra reforma s'hauria de tenir en compte les pensions privades.

Sobre els estudis que pronostiquen que Espanya serà el país més longeu d'aquí 30 anys, ha recordat que d'altres països han viscut situacions similars, en referència al Regne Unit, on les empreses han de posar a disposició dels seus treballadors uns ingressos en el sistema de pensions, de manera que les dues parts aporten. Tot i la llibertat de no fer-ho, ha comentat, només el 6% ho ha fet.