Els pensionistes segueixen en peu de guerra. Van omplir els carrers el passat 1 de Maig i fa tot just unes hores han envoltat el Banc d'Espanya amb una cadena humana. La generació Baby Boom es fa gran i les coses van cap a pitjor... "La reforma del sistema de pensions ha de tenir en compte la generació sandvitx (entre els 35 i els 55 anys) que ha de cuidar els nens i pagar les pensions dels pares", ha assegurat la professora de la UB Concepció Patxot durant una ponència prèvia el 3er Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya organitzat pel Col·legi d'Economistes. De fet, Salvem la generació sandvitx podria ser el títol d'una nova manifestació de pel·lícula.
L'escenari és el següent: l'economia es desenvolupa, l'esperança de vida creix i la fecunditat baixa. No necessàriament per aquest ordre. Segons les gràfiques de Patxot, entre el 1957 i el 1967 van haver-hi al voltant de 600.000 naixements per any a Espanya. Una generació irrepetible que tendeix cada vegada més a "pocs fills i molts anys". Així doncs, la professora ha alertat que "quan es jubili tot el Baby Boom tindrem una piràmide pràcticament invertida i s’entrarà en crisi".
Bosch-Príncep: "El problema de liquiditat de les pensions s'està cronificant"
De fet, Espanya és un dels països més afectats per l'envelliment demogràfic. Tant és així que la taxa de fecunditat mitjana és d'un fill i mig i no sembla alhora que l'esperança de vida va in crescendo. Mentrestant, la fecunditat a Estats Units o als països nòrdics ronda els dos fills per cap. "L'Estat del benestar no només ha d'existir sinó que ha de funcionar bé", ha etzibat. De la redistribució de rendes (intergeneracional) i la provisió de béns preferents (sanitat i educació) s'ha passat a la substitució de rendes. Al 1996, hi havia un jubilat per cada quatre treballadors actius mentre que al 2050 la balança serà de dos jubilats per tres actius.
Polítics amb visió a curt termini
La professora de la UB Manuela Bosch-Príncep ha explicat que amb una taxa d'atur del 17,22% és fàcil que "els ingressos de les cotitzacions no puguin afrontar el pagament de les pensions". Com sempre, l'ocupació acaba tenint la clau laboral. L'experta alerta que "el problema de liquiditat de les pensions s'està cronificant" i com que el tema estrella acostuma a ser la sostenibilitat, prefereix desmarcar-se amb l'adequació: "Les pensions seran adequades si cobreixen les despeses de consum dels pensionistes".
Patxot: "El govern assumeix el rol d'estalviar pels ciutadans en pensions, però els polítics tenen una visió a curt termini"
Arribats a aquest punt, Patxot deixa molt clar que "és impepinable que les pensions han de baixar", "els nens són deficitaris fins que no arriben als 27 anys" i "el govern assumeix la feina d'estalviar pels ciutadans en matèria de pensions, però els polítics tenen una visió a curt termini".
Asimetria i estalvi?
Tornem al sandvitx. A la llesca esquerra es troben els infants, que es mantenen principalment amb els ingressos de la família i també amb l'Estat. A la llesca dreta, gent gran amb estalvis, Estat i renda. Aquesta situació comporta que, segons Patxot, "el risc de pobresa de la gent gran no s'hagi alterat mentre que el dels nens, sí". O el que és el mateix, "l'Estat del benestar ha socialitzat el cost d'uns i no el dels altres".
L'economista Concepció Patxot, a la seu del Col·legi d'Economistes a Barcelona. | VC
En aquest sentit, l'experta en pensions no ha dubtat a criticar principalment l'asimetria de l'Estat del benestar entre infants i gent gran així com el rol estalviador de l'Estat. "Hi ha una contradicció intrínseca: el sistema és contributiu (reps en funció del que poses) i en canvi, el finançament es fa via repartiment", ha afegit. Als "topalls" de la cotització o la pensió, encara queda afegir-hi la manca de plena contribució o la redistribució entre generacions.
Salvar el sandvitx i les pensions
Per salvar la generació sandvitx de la doble llesca de pa i finançar les pensions, hi ha dues opcions: més capitalització (depèn del tipus d'interès real) o més repartiment (depèn del creixement de la població i la productivitat). Encara que popularment poc acceptada, també existeix la possibilitat d'endarrerir l'edat de jubilació més enllà dels 65 anys.
L'estructura familiar ja no és com la d'abans i l'educació, la divisió del treball a la llar o el paper de la dona, tampoc. Per això, Patxot també recorda que a Suècia s'ha creat "una capitalització nocional no real" que informa de quina pensió tindrà el ciutadaà alhora que dóna incentius a estalviar i es complementa amb la capitalització real i obligatòria. "Un nen és un futur contribuent i per tant, hem de mantenir el repartiment, capitalitzar i redistribuir les càrregues", ha defensat.
Patxot: "És impepinable que la pensió ha de baixar"
Més opcions: introduir un "factor de sostenibilitat" com a Dinamarca o Portugal que tingui en compte el desequilibri entre ingressos i despeses vinculant l'edat de jubilació i l'esperança de vida o acumular punts de cotització que es transformen en drets de pensió, a l'estil alemany.
Per la seva banda, la professora Bosch-Príncep insisteix a mesurar l'adequació de la pensió sobre la perspectiva d'ingressos, fixant com a fita que els ingressos totals dels pensionistes siguin el 70% dels que tenia en el moment de jubilar-se, i que la distribució sigui: 40% del sistema públic i el 30% restant del sistema privat. El seu indicador d'adequació es basa en la cobertura de despeses d'acord amb l’esperança de vida, afinant així "la cobertura real de necessitats"
"Com més endarrerim les reformes, les haurà de soportar menys gent i de forma més dramàtica", conclou Patxot. L'economista John Maynard Keynes preveia que a aquestes alçades només treballaríem 15 hores per setmana ja que les màquines farien la resta. De moment, però, no és així i qui sap com serà la trajectòria de Terminator a la feina. Així doncs, s'accepten solucions per evitar l'apocalipsis de les pensions i salvar la generació sandvitx.