Arriba desembre i la guardiola de les pensions ja tremola per les extres de Nadal dels funcionaris. La reducció de la pensió pública, l’eliminació de l’edat obligatòria de jubilació i les noves realitats socials obliguen a redefinir el model més enllà de l’Administració pública. Amb uns jubilats mileuristes, la Seguretat Social acumula sis anys de dèficit i al Fons de Reserva Estatal li queden poc més de 15.000 milions d'euros. Segons les últimes dades del Ministeri d'Ocupació, Catalunya té 1.709.734 pensionistes amb una pensió mitjana de 961,62 euros. Davant aquesta situació, les empreses aposten per buscar la vuitena meravella del món amb fórmules extraordinàries i alternatives a la pensió pública per equilibrar també així el salari abans i després de la jubilació.
En una jornada organitzada recentment per Foment del Treball i l'empresa Willis Towers Watson a Barcelona, el director de pensions d'aquesta consultora global, Gregorio Gil de Rozas, ha deixat molt clar que la situació actual és “dolenta” i que en un futur “hi haurà pensió però més baixa”. A la teoria, un sistema de pensions ideal es fonamenta en tres pilars: el repartiment públic, la capitalització de l’empresa i la capitalització individual.
Gil: "Si d'aquí a 30 anys no canvia res, ens haurem d'acostumar a viure amb un 25% menys o estalviar un 25% més"
Però lluny de l'idealisme, sembla que encara hi ha marge de maniobra. Segons Gil de Rozas, “no estem explotant allò que Albert Einstein definia com la vuitena meravella del món: la capitalització composta”. En economia, vol dir reinvertir els interessos guanyats en una inversió i aplicat a les pensions, implica traslladar el salari present a un salari futur aprofitant el pas del temps. Al parer de Gil, “estalviar el màxim possible l’abans possible”. Altrament, ha advertit que “si d’aquí a 30 anys no canvia res, ens haurem d’acostumar a viure amb un 25% menys o estalviar un 25% més”.
Sense edat de jubilació
Tal com ha insistit el secretari general de Foment del Treball, Juan Pujol, “l’edat de jubilació legal i obligatòria no existeix a Espanya”. Gil assegura que el moment arriba quan la prestació de la Seguretat Social, els fons acumulats en plans d’empreses i els estalvis personals permeten afrontar "les expectatives i els desitjos de jubilació".
El director de pensions de Willis Towers Watson també considera que els ciutadans no estan planificant “adequadament” la seva jubilació per un excés de confiança en el repartiment públic i una manca d’informació sobre les prestacions de la Seguretat Social. En el cas de Catalunya, el nombre de pensions per jubilació fins a novembre és d'1.099.193 amb una pensió mitjana de 1.087,99 euros.
A l’altra cara de la moneda, Gil assegura que “les empreses no tenen una estratègia per afrontar la sortida dels seus treballadors que més s’apropen a l’edat de jubilació”. En aquest precís instant, directius d’Aspeyo, Deutsche Bank i Suez Spain han entrat en joc per explicar els seus plans de pensions des d’una mentalitat crítica alhora que constructiva.
Tres plans, un mateix destí
El director de desenvolupament organitzatiu d’Aspeyo, Joan Tolra, ha detallat que la seva empresa inverteix més d'un milió d'euros per any en el pla de pensions i el seu objectiu és que “el treballador tingui un nivell de vida semblant al que tenia abans de jubilar-se”. Ara bé, és plenament conscient que molts volen jubilar-se “com abans millor” perquè saben que cada vegada cobraran menys pensió.
“Nosaltres hem treballat i capitalitzat el tercer pilar de l’estalvi”, ha explicat el director de relacions laborals de Deutsche Bank, Juan Carlos Cobo, tot recordant que encara hi ha poca gent que utilitzi el seu salari per comprar assegurances de jubilació. El director de recursos humans de Suez Spain, Lluc Orpella, ha destacat el seu pla de retribució flexible als treballadors (assegurances de vida o d’estalvi) i ha emplaçat als assistents a “buscar incentius per a facilitar la jubilació”.
Consciència i sensibilització
Amb les cartes ja repartides, Cobo ha posat sobre la taula que l’estratègia a mitjà i llarg termini hauria de passar per “la consciència i la sensibilització” a través de la informació. Tots tres han coincidit que el repte necessita buscar “fórmules alternatives” que equilibrin el salari actual i el salari futur. La vuitena meravella del món ha tornat a tocar de peus a terra.
Tolra: "L'objectiu és que el treballador tingui un nivell de vida semblant al que tenia abans de jubilar-se"
“Allò que no està fent l’Administració, potser ho hem de fer nosaltres com a empresa”, ha alertat Gil. Una mica més enllà del cercle íntim de les pensions, Tolra ha posat sobre la taula la necessitat d’aplicar polítiques de mentoring invers: “Tots parlem de transformació digital però tot i això, tenim plantilles analògiques que s’accentuen en els treballadors a punt de jubilar-se. Estem disposats a prescindir del seu expertise?”, s’ha preguntat. Orpella hi ha respost trencant tòpics: “Potser no hi ha una contradicció entre l’edat i la tecnologia”. A parer seu, la clau es troba en “el canvi de cultura i de forma de fer les coses”. En això, Suez i Agbar són un bon exemple amb unes instal·lacions amb espais oberts i sense jerarquies.
"El futur passa per buscar un sistema de previsió social sostenible i suficientment atractiu per als treballadors i les empreses", ha conclòs Tolra. Més de 150 anys després, aquella cita de Charles Dickens (“Era el millor dels temps, i era el pitjor dels temps”) podria perfectament viatjar al moment actual de les pensions.