L'economia catalana va bé, però també té els seus peròs. Si durant la inauguració de la XXXV reunió del Cercle d'Economia a Sitges el president del Govern, Quim Torra, ja assegurava que l'economia catalana "va bé", durant el segon dia de la jornada, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, ha seguit en aquesta línia fent una menció especial al "potencial innovador" de l'economia catalana, però també ha fet una llista dels deures pendents que té tant el Govern com l'Executiu estatal.
Si bé ja és sabut que "afrontarem en el futur unes taxes de creixement més moderades", també és cert que Catalunya creixerà "d'acord amb el potencial de creixement de la nostra economia i assimilant-nos a les economies més madures de la Unió Europea". El problema, però, i ja s'apuntava durant la presentació de de l'informe El model productiu i la productivitat a Catalunya, és que, mentre que "quan hi ha obertura econòmica el país avança", en moments de recessió la cosa no va tan bé.
Precisament per això, Aragonès ha volgut fer una crida a tot l'empresariat present a la trobada del Cercle per advertir-los de la importància d"avançar amb un augment salarial" i, per tant, no afrontar una futura crisi tornant a devaluar els salaris dels treballadors. "No ho podrem afrontar treballant més barat com hem fet ara perquè això té conseqüències", ha subratllat, al mateix temps que ha insistit en la idea que "el guany de competitivitat basat en el sector treball no pot ser la pauta futura".
Un Estat emprenedor
La solució? Per al vicepresident i conseller d'Economia és clara: que la Generalitat actuï "com un Estat emprenedor". Això vol dir que, per exemple, tingui la capacitat d"impulsar la reforma del mercat energètic" i que, "encara que no tinguem capacitat regulatòria, serem un actor en aquest àmbit". Però el fet de tenir "els recursos públics limitats", frena moltes de les iniciatives del Govern que, tot i així, continua anant al dia amb el mandat "unilateral" de l'Estat i, entre d'altes coses, ha complert amb l'objectiu de dèficit.
Justament en aquest moment, Aragonès ha optat per canviar del català al castellà per recordar a tot l'empresariat que, mentre que l'Executiu català, "aunque no lo viéramos justo", han complert amb els objectius de dèficit, "ellos no han cumplido con lo que ellos mismos se marcaron", motiu pel qual ha aprofitat l'ocasió per emplaçar el Govern central a "derogar la intervenció de les finances".
Més enllà de tot això, el també conseller d'Economia ha puntualitzat la importància de no només "centrar els esforços en la despesa corrent", sinó també de "no oblidar els interessos a mitjà o llarg termini" perquè considera que "aquesta és l'assignatura pendent, també per a l'administració de l'Estat per la inexecució pressupostària".
Un futur més modern i... més precari?
Aragonès també ha advocat per "recuperar una agenda per treballar per aconseguir la prosperitat compartida, fomentant el creixement econòmic" i per tancar la porta a l'immobilisme perquè "és un element d'inestabilitat i fer una política de braços caiguts". Ho ha dit en relació a les incerteses que genera la "inestabilitat del Brexit", a la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, al procés que viu Algèria o del futur d'Itàlia amb l'extremadreta governant. Si els països es queden mirant la situació i no fan res, es genera més inestabilitat.
Aragonès: "Els oligopolis que avui estan naixent són en l'àmbit tecnològic i seran molt més perillosos que els que avui coneixem"
Però també cal posar fil a l'agulla al futur proper que ja vivim amb la revolució tecnològica, la robotització, els canvis en la localització i la descentralització de bona part de la producció que, segons el vicepresident del Govern, "posen en perill llocs de treball i que en fan emergir de nous molt precaritzats". En aquest sentit, ha recordat que "la llibertat en el mercat vol dir evitar posicions de domini, de monopolis o oligopolis, i evitar barreres d'entrada" i ha aprofitat per advertir que "els oligopolis que avui estan naixent són en l'àmbit tecnològic i seran molt més perillosos que els que avui coneixem".
Un futur incert que s'ajunta amb el trasllat de seus socials a altres territoris de l'Estat que, tot i que l'estudi del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) conclou que ha tingut un efecte nul en l'economia catalana, ha remarcat la importància que les seus socials de les empreses tornin a terra català i "s'adeqüin als seus centres de decisió".