Pere Navarro (Terrassa, 1959) és el delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona. "Sempre he sigut botiguer, socialista i d'esquerres", reivindica amb orgull. Al seu currículum hi figuren deu anys com a alcalde de Terrassa i dos anys i mig com a primer secretari del Partit Socialista de Catalunya. Navarro també és un gran defensor de la política de proximitat, lector de llibres d'història i de Stephen Zweig i oient de podcasts del tàndem format per Berto i Buenafuente. Fem un cafè virtual i parlem de "la fàbrica d'oportunitats" del Consorci, el llegat del BNEW, la decisió de Nissan, les infraestructures promeses a Catalunya o el món post-pandèmia.
Com ha viscut el confinament, de primera i segona onada?
Vam fer una ronda de trucades durant el primer confinament i n'estem fent ara una altra. Hem detectat que no hi ha contagis en l'àmbit laboral, però sí en el familiar. Totes les empreses s'han posat les piles des del primer moment i han creat espais segurs. Des del punt de vista econòmic, les empreses tenien tensions de tresoreria i esperaven superar-les en funció de la duració del virus. Algunes empreses havien aturat la seva activitat i d'altres d'alimentació, químics o logística estaven facturant més que mai. Haurem de veure què significa ara la segona onada.
Què és el que més li preocupa? Hi ha motius per a l'esperança?
Esperança sempre n'hi ha. Fixa't en les últimes dades del PIB a Espanya... Quan el virus ens ha deixat respirar una mica, el PIB s'ha disparat de seguida. D'aquí a un any podrem tenir una normalitat diferent i l'economia es tornarà a disparar. El problema de l'economia no és sistèmic com el 2008, es tracta d'un virus que afecta tot el món. Queda per veure quines empreses poden sobreviure al pas del desert. Molts no aguantaran, d'altres obriran a partir de l'any vinent. S'ha de crear una passarel·la per poder sobreviure dignament aquests mesos i poder-se reenganxar en el període següent. Moltes dificultats, però també esperança.
Existeix un debat real entre salut i economia?
És real en el sentit que tenim una crisi sanitària i econòmica de primer ordre. S'ha d'intentar mantenir l'equilibri entre garantir la salut i fer que l'economia vagi funcionant. Els contagis es produeixen a la família, entre amics o en temps d'oci, però no en l'àmbit laboral. No tornarem a un confinament on no es va a treballar i les escoles tampoc presenten un gran risc perquè els nens són una població totalment disciplinada. L'economia no s'aturarà i es pot garantir la salut.
"L'economia no s'aturarà i es pot garantir la salut"
El 2012 va ser nomenat per City Majors com un dels 98 millors alcaldes del món. Té una llarga trajectòria política... Què li ha ensenyat la política que serveixi per al món de l'empresa?
He viscut molt intensament. Passar per l'alcaldia en una ciutat com Terrassa amb més de 200.000 habitants va ser una gran escola. Sóc socialista i d'esquerres i l'experiència d'alcalde em va ensenyar a estar a prop de la gent i dels sectors econòmics que creen riquesa tot i no estar sempre d'acord amb ells. Abans del 2008 vam crear un pla de reactivació econòmica per buscar una alternativa a la influència massa gran que tenia llavors la construcció en l'economia local. Allò em va ensenyar que hem d'ajudar a crear i distribuir la riquesa.
El desembre de 2018 assegurava que “el Consorci és una fàbrica d’oportunitats”. Quines oportunitats pot oferir ara en temps de coronavirus?
Fàbrica perquè som un sector industrial, oportunitats perquè el sector públic ha de crear-les per a la gent. Ens hem d'interessar per la situació sanitària i econòmica del nostre polígon. Durant la primera onada es treien decrets cada dia i nosaltres parlàvem amb el ministeri de Sanitat dels suggeriments que ens feien els empresaris sobre les seves necessitats. Fèiem de pont i vam començar a impulsar la indústria 4.0 que és la nova manera de fabricar. Més a prop i millor. Hem impulsat la incubadora d'impressió 3D o el DFactory. És la catedral de 17.000 metres quadrats de la indústria 4.0 que està al costat de Seat. Espectacular. Hi haurà robòtica, impressió 3D, IoT... Al Pier no surten objectes fabricats per la porta sinó que surten pel terrat en forma d'aplicacions al núvol. Aquí fem indústria.
El 3D Factory Incubator va fabricar 400 respiradors d’emergència.
En un moment d'emergència, les empreses poden treballar juntes i fer una cosa tan complexa com un respirador. Es necessita un disseny, proves, una homologació, fabricació o distribució i ho vam fer en un temps rècord. Com? Treballant, nit i dia, quan la situació era tràgica. Es van homologar ràpidament a través del contacte que teníem tant amb el ministeri de Sanitat com el d'Indústria. Les aliances són molt importants i també hem creat el primer consell de la dona en l'àmbit industrial i logístic. Volem fer la setmana de la dona dins l'àmbit econòmic el pròxim vuit de març.
En quina fase es troba el famós projecte del barri dels mil·lenials a La Marina?
Es requereixen canvis de qualificació urbanística i modificacions puntuals del pla general metropolità. Aquestes coses van lentes i hi estem treballant. El barri de La Marina és el gran darrer desenvolupament urbanístic de Barcelona: 40 illes a l'Eixample. La Marina hauria de ser la transició entre l'activitat econòmica del nostre polígon i una activitat residencial. Què t'ensenya la impressió 3D? Es pot tenir una fàbrica dins un edifici d'oficines. Sense residus, fum ni soroll. El barri dels mil·lenials suposa donar oportunitats a gent jove per tenir un espai on treballar i viure.
El Polígon és zona d'empreses de dia, barri fantasma de nit?
Hem fet un pla estratègic per a què el polígon sigui més urbà i tingui un pla més verd, amb economia circular, itineraris amb patinets, activitat cultural... Per què no es poden fer activitats culturals o esportives de cap de setmana? Ho hem traslladat a l'Ajuntament. Aquí entren i surten 20.000 persones cada dia, sense comptar les de Mercabarna i els que porten mercaderies.
Al costat de La Rambla de Colom - aquest senyor que ara tothom critica- hi ha un dels centres econòmics més importants d'Europa que suposa l'11% del PIB de Barcelona, el 3,8% del PIB de Catalunya i el 0,7% del PIB d'Espanya. Les 175 empreses de la zona del Consorci contribueixen amb més de 9.000 milions d'euros.
"Hi va haver una aproximació de Tesla per venir a Barcelona, però van decidir anar a Alemanya"
Barcelona, capital mundial de la nova economia, la logística, el comerç... Somni o realitat?
Ho hem d'anar cuidant. Barcelona és fantàstica, però no ho tenim tot fet. La marca tira, el BNEW ens ha demostrat que es pot dissenyar una cosa nova que no és un congrés o una fira enmig del no-res. En total, 11.000 inscrits de més de 100 països d'arreu del món. Barcelona va ser la capital de la nova economia i això va ser una vitamina quan tot era un desert. Replicarem el 3D Factory a Bogotà, no hi ha res similar en tot el món. Només un newlab a Nova York que és privat. Tenim també el projecte de Correus amb l'Ajuntament de Barcelona que tindrà a veure amb el món econòmic i educatiu o el projecte de les Tres Xemeneies.
Com presenta la capital catalana i la Zona Franca al món?
El Consorci de la Zona Franca ja no té la imatge de lloc còmode, amb poques pressions i una espècie d'immobiliària. Actuem molt amb la nova economia perquè hi ha molta gent que està estudiant titulacions que no serviran quan acabin la seva educació. Treballem amb un mercat mundial i el BNEW de l'any vinent no serà només a Barcelona, sinó que també es farà en streaming a Nova York i Bogotà. És una bogeria, però hem de donar oportunitats. Ningú ens va obligar o pressionar per fer el BNEW però ho vam decidir amb la directora Blanca Sorigué i va haver-hi fins a 17.000 contactes entre professionals.
Quin és el llegat que deixa el BNEW?
Tothom deia que les fires i els congressos havien de canviar... Nosaltres ho vam crear amb molt poc temps. Tornarem a fer fires? Sí, si el bitxo ens ho permet. Tot serà diferent. Hem sabut compaginar logística, indústria digital, comerç electrònic, immobiliari i zones econòmiques amb gastronomia, disseny i cultura de Barcelona. Hi ha molts que ens volen copiar, és una fórmula que ha funcionat. Del primer tothom s'enrecorda, la gent ens deia "sou uns valents" i volien dir que estem bojos. Anàvem a vida o mort, ens podia sortir molt bé o molt malament.
Quin missatge es va voler donar als empresaris catalans amb la presència de Felip VI o Pedro Sánchez a l'entrega de premis?
Era una entrega de premis a les cinc millors startups de cada vertical i sempre convidem a les màximes autoritats. Ells ho van veure com una bona ocasió perquè era la primera bona notícia enmig del desastre del coronavirus i la situació econòmica. Era un exemple de gent jove creant en el pitjor moment i van voler donar aquest missatge, independentment de tot el que havia passat prèviament. Tots dos van visitar la incubadora d'impressió 3D i el DFactory i van quedar molt impressionats.
"Vindrà una fàbrica de bateries a Catalunya, però no convé que sigui a la parcel·la de Nissan"
Es planteja una possible fàbrica de Tesla a la Zona Franca?
Hi va haver una aproximació de Tesla per poder venir a Barcelona, però van decidir anar a Alemanya per qüestions diverses. M'imagino que els seus enginyers haurien preferit venir a Barcelona. Es pot reconduir? No ho sé. Ara, estem treballant en l'alternativa a la parcel·la de Nissan que va lligada a la indústria. Nissan no ha tancat pel coronavirus, sinó per una estratègia mundial de grup.
Sonen LG o Schneider com a candidats. Fins i tot, el president del Govern espanyol va proposar a LGChem que si invertien 1.000 milions d’euros, ells afegirien 600 milions més. Quin és el futur ideal de la fàbrica de Nissan?
Hi ha diferents alternatives. A Espanya caldria una, dues o tres fàbriques molt importants de bateries. Hem d'intentar que vinguin, però no convé que sigui a la parcel·la de Nissan perquè aquí hi ha una part que podríem utilitzar com a logística per al comerç electrònic i l'última milla i una altra part per a la indústria de mobilitat elèctrica. Això té un nivell d'ocupació molt important.
El president del Clúster de l'Automoció de Catalunya (CIAC), Josep Maria Vall, defensava això en una entrevista a VIA Empresa.
Seat està treballant molt intensament en fer un model elèctric molt competitiu i és interessant que hi hagi una fàbrica de bateries que pugui alimentar-ho. No sé com estan les negociacions, les porten molt directament des del ministeri amb Raúl Blanco. Es pot recol·locar tots els treballadors? Nissan ha donat condicions favorables perquè volen marxar d'aquí amb tot arreglat. Sigui com sigui, vindrà una fàbrica de bateries a Catalunya i tothom hi està treballant.
Què va fallar amb Nissan?
Ha fallat la política del grup. Han tingut ajuts i un tracte immillorable de totes les administracions i del Consorci. No és un problema local, aquí hi ha mercat però des del Japó es va decidir concentrar la seva activitat en un espai geogràfic que no és aquest. Han tancat aquí, així de fàcil i de complicat. Qui coneix la fàbrica de Nissan m'ha dit que és rendible per segons quins models. Han pres una decisió que no compartim, però com diria Rodrigo Rato: "Es el mercado, amigos".
"El Consorci és un espai de consens polític, econòmic i social... Jo aquí no faig política de partit, sinó promoció econòmica"
Es parlava de la crònica d'una mort anunciada i es van viralitzar uns tuits de Pedro Sánchez assegurant la continuïtat de Nissan pocs mesos abans.
Políticament, es va fer tot. Tot el que es podia fer. Això ho sé i t'ho puc dir. Quan el president del Govern espanyol va al Japó, li asseguren que la planta continua, però, no va ser així. Insisteixo: s'ha fet tot el que es podia. No em vull posar el barret del meu partit, però no sé si en governs anteriors també va ser així. Hi ha qui ho dubta... La indústria de l’automòbil a Espanya és un 10% del PIB i amb els últims governs no s'ha tingut molt en compte.
Al Consorci hi ha turbulències polítiques o és un espai de consens i diàleg?
Al Consorci hi ha un plenari plural i ampli que està presidit per l'alcaldessa Ada Colau i on també hi ha tots els partits polítics, la Cambra, Foment del Treball, el Port de Barcelona... El plenari es reuneix dos cops l’any per aprovar els pressupostos i tot és per unanimitat. És un espai de consens polític, econòmic i social. Ens els últims plenaris només hem tingut una abstenció de la regidora de Ciutadans que fa el mateix allà on va. Jo aquí no faig política de partit, sinó promoció econòmica i es necessita aquest consens. És una bona notícia.
Des del Consorci també reivindiqueu el greuge d'inversió en infraestructures a Catalunya?
Això se solucionarà si s’aproven els pressupostos. El ministre Ábalos va anunciar que en aquests comptes hi havia la recuperació de la disposició addicional tercera així com les inversions que s'han deixat de fer a Catalunya durant aquests anys. Necessitem que s’aprovin els pressupostos i que s'apliquin els fons de Next Generation. L'interès de la Moncloa és aplicar-ho a coses fiables. Sóc un reivindicador des de fa molts anys del Quart Cinturó.
"El Govern de Rajoy pressupostava molt i executava poc a Catalunya. No és l'estil del ministre Ábalos"
Hi ha una gran diferència entre el pressupost i l'execució de la inversió...
Tens raó, però sé que hi ha la voluntat de pressupostar i executar. El Govern espanyol de Mariano Rajoy pressupostava molt i executava poc a Catalunya. T'asseguro que no és l'estil de l'Ábalos.
Vostè ve de família de botiguers. Què els hi diria o aconsellaria als botiguers i comerciants en temps de pandèmia?
La gent ho està passant molt malament. S’ha de tenir coratge per obrir una botiga avui i veure què passa. La situació és molt complexa, però és molt important innovar i estar orientat a les necessitats del client. Des del Consorci fem el mateix amb les empreses. He sigut botiguer tota la vida i el nostre client com a càrrec públic és el ciutadà. L'important és intentar innovar i cobrir les necessitats que existeixen. També una mica de sort.
Com s’imagina el món post-pandèmia?
M'agradaria imaginar-me un món on el virus ens ha ensenyat coses com l'atenció al món científic o a la gent gran. La Unió Europea està anant bé, els anglesos es deuen estar penedint moltíssim d'haver abandonat la Unió Europea. Nosaltres hem de complir els ODS.