De les classes universitàries al Parlament Europeu i de Brussel·les de tornada a la Universitat de Barcelona. La vida de Ramon Tremosa i Balcells (Barcelona, 1965) és com fer un recorregut per la històrica econòmica d'Europa i del món. Economista, polític (ara en stand by) i professor titular de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, Tremosa va decidir fer una pausa en el món de la política per tornar a les aules on havia estat donant classes durant 15 anys. Però amb un gran valor afegit: amb 10 anys d'experiència com a eurodiputat que, bromeja en una conversa amb VIA Empresa, "és com fer 10 Erasmus en edat madura".
A cavall entre la capital catalana, Sant Boi de Llobregat i els Pirineus, Tremosa és un enamorat de Catalunya: no només per la seva ubicació privilegiada i la seva economia, sinó també pels seus paisatges i la seva gent. Tot i que és un apassionat de la seva feina -de la que feia com a eurodiputat i de la que realitza com a professor-, sap molt bé com desconnectar. Perquè tothom necessitem parar per tornar a començar amb més força. I el seu paradís per a la desconnexió és la Ribagorça. Només cal passejar-se pel seu Instagram per veure que el Congost de Montrebei és una de les seves destinacions preferides per fer una pausa i respirar, però també Boí Taüll és un altre dels seus racons predilectes.
"Abans de la campanya del 2014, que vaig arribar molt estressat per molta feina i les crisi de Grècia, vaig anar a esquiar. Em van dir que no hi anés per si em trencava, però jo vaig dir llavors que no esquiaria, que només volia agafar el telecadira i anar allà dalt un parell d'hores", relata. "Boí Taüll és el lloc més relaxant que conec", sosté.
De Draghi a Dalai Lama passant de Felip VI
Però el cim d'aquesta muntanya, amb 2.758,7 metres d'alçada, poc té a veure amb els de les muntanyes de l'Himàlaia amb una altitud màxima de 8.848 metres, on va tenir la sort de viatjar-hi per conèixer el Dalai Lama. "Les muntanyes de 6.000 metres nevades eren un espectacle. El Dalai Lama té una gran força espiritual i, si no hagués estat eurodiputat, no hi hauria tingut accés", narra amb una brillantor especial als ulls.
Ramon Tremosa visita el Dalai Lama a l'Himàlaia
Però tampoc no hauria tingut accés a celebrar desenes de reunions i trobades amb l'expresident del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi o d'haver hagut de triar entre una reunió amb el think tank del cas Google o la visita del rei Felip VI. "Quan Felip VI va venir a Brussel·les, no hi vaig anar perquè tenia una bona excusa: tenia una reunió amb els advocats del cas Google", explica.
Tornant a Draghi, fins i tot l'exconseller Andreu Mas-Colell deia durant la presentació del seu llibre Què fan els bancs! al teatre del Cercle de Gràcia -un barri a què li té especial admiració- que Tremosa "té una gran admiració per Draghi, el pare del quantitative easying, tot i que ell és un escèptic del quantitative easying". De fet, d'entre els 200 convidats que van assistir a la festa de comiat del ja expresident del BCE hi havia pocs eurodiputats i un d'ells era Ramon Tremosa. Fins i tot, explica content com va poder fer-se una selfie amb ell durant l'adéu a Draghi. "Va ser l'home precís en el moment oportú", diu convençut.
De Draghi n'ha après moltíssim i es nota que l'admira. Té la certesa que la crisi s'hagués gestionat molt diferent amb una altra persona ocupant el càrrec. Draghi arribava a la institució quasi en el pic de la crisi, el novembre del 2011, i ha conduït el BCE cap el seu "pragmatisme". "Lituània és un país més independent que Turquia gràcies a l'euro i a Draghi", assegura Tremosa, al mateix temps que posa especial èmfasi en el fet que "les negociacions a la cuina dels bancs centrals són molt enriquidores".
El món de les idees de Tremosa
"Salut, diners i moneda estable". Aquesta és la dedicatòria que escriu en el seu darrer llibre, el 10è que publica, Què fan els bancs centrals!: Sobre la injecció massiva de diners i el deute més alt de la història. Un llibre, en paraules de Mas-Colell, "molt recomenable per llegir, provocatiu, estimulant i amè".
A Tremosa li agrada escriure i li encanta llegir. I recorda cada dia els seus companys. Llueix una flor groga a la banda esquerra del seu jersei, damunt del cor. El seu despatx, que dóna a la zona muntanya de Barcelona, és ple de llibres. Des de La commonwealth catalano-valenciana de l'actual comissionat del Govern espanyol per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, passant per Good bye, veritat de Joan Garcia Muro, diferents exemplars de Victus d'Albert Sánchez Piñol i molts, moltíssims, llibres acadèmics sobre micro i macroeconomia i moltes altres coses. A banda, damunt la seva taula, diferents còpies dels llibres que ha escrit ocupen part de l'escriptori. També hi ha algunes caixes de cartró a terra on s'hi pot llegir "material PDeCAT".
VIA Empresa entrevista Ramon Tremosa al seu despatx de la UB | Àngel Bravo
"Mai no hauria dit que li dedicaria un llibre a un comunista", explica en aquest sentit sobre Let Catalonia Vote, un llibre sobre com veu Europa el procés català escrit el 2015 que va dedicar a l'exconseller Raül Romeva i, de fet, el va presentar al seu costat i també acompanyat de Muriel Casals i Miquel Calçada.
Ara, torna a les classes amb la micro i la macroeconomia i amb més força que mai. "Ha estat molt emocionant tornar a la docència que tant m’agradava", explica. Però, com ja fa 10 anys que fa, per esvair-se de la rutina diària, continua cantant en una coral, el Cor Vivace, que agrupa uns 85 cantants i on ell fa de tenor. Una coral que també celebra concerts per tot Catalunya al ritme de Queen, Abba o els Beatles.
Fora de la coral, de les classes, les lectures, les seves escapades a la Ribagorça i tantes altres coses més, a Tremosa també li agrada "gaudir" de la piscina salada del Club Natació de Barcelona, on, quan el temps ho permet i té estones lliures, li agrada anar a desconnectar i recarregar-se les piles.
La vida de Ramon Tremosa no ens la podem acabar. És un no parar, però transmet calma. Calma i passió. Un còctel de tranquil·litat, energia, política, economia, lectures, escrits, docència... i un no deixar d'aprendre mai i descobrir. Ara, per exemple, que ha vist que el fet de pagar amb targeta afecta la privacitat de les persones, es rebel·la: "Ara pago més en efectiu per tenir privacitat", confessa.
Mentre que la seva mare deia que "només és té el que s’estalvia", Voltaire deia que "el paper-moneda sempre acaba retornant al seu valor intrínsec: zero". Així doncs, i com escriu Tremosa, "salut, diners i moneda estable".