Tret de sortida a les vacances d'estiu per a molts catalans i catalanes, enmig de temperatures rècord i d’un context electoral cada vegada més tens. Molts d'ells gaudiran d'entre dues i tres setmanes de descans, tot i que no sempre queda clar quants dies de vacances corresponen per treballador. Segons l'Estatut dels Treballadors, tot depèn del conveni col·lectiu de cadascú o del contracte individual, però mai podrà ser menys de 22 dies hàbils o 30 de naturals si s’ha treballat tot l'any. Un privilegi que, pot sorprendre a més d'un, ja que a la primera economia del món, com és als Estats Units, la llei dona dret a només deu dies retribuïts per any: són les festivitats nacionals com el Dia del President, Acció de Gràcies i Nadal. A continuació, una radiografia vacacional de com funciona el dret a la desconnexió a Catalunya amb la contraposició dels Estats Units.
No és cap novetat que els dies de vacances són una condició que molts treballadors tenen en compte quan busquen un nou lloc de treball, juntament amb la flexibilitat de les empreses. Ara bé, cada país i conveni és un món, o així ho plasma la plataforma Resume.io. Quins són els països amb més dies lliures pagats? Pista: ho lideren els europeus i els africans, en contraposició amb els Estats Units i la Xina. Iran ocupa la primera posició amb més de 53 dies de vacances pagats, ja que corresponen a festius relacionats amb la religió i la revolució islàmica. El segueixen San Marino (46 dies), Iemen (45 dies), Andorra (44 dies), Bhutan (44), Bahrain (44) o Togo (43). En el cas català és de 36 dies de vacances en total: 22 de vacances i 14 de dies festius. Malgrat que pot augmentar segons el conveni col·lectiu de cada professió, però mai pot ser inferior als 30 dies naturals.
El rànquing dels països que tenen més vacances pagades està liderat pels europeus i els africans, en contraposició amb els Estats Units i la Xina
Tanmateix, una de les sorpreses que crida més l'atenció és els Estats Units, on no existeixen vacances pagades i els dies festius retribuïts són de 10 dies. O, com apunten des de la plataforma: "Els estudis demostren que el 50% dels treballadors nord-americans no es prenen vacances". A més, els Estats Units és l'únic país desenvolupat sense permisos legals retribuïts. Una situació que afecta 135 milions d'americans que no s'han agafat cap dia de descans en un any, segons Allianz Global Assistance. O un altre estudi elaborat per Reuters indica que només el 57% dels americans fan servir cada dia de vacances disponibles durant l'any, a anys llum de prendre's tres o quatre setmanes consecutives com fan molts europeus els mesos de juliol i agost.
Per tant, segons l’estudi d’Oxfam Amèrica, On el treball dur no compensa, als Estats Units, l'assegurança mèdica, la baixa per paternitat i les vacances pagades no són drets laborals, sinó privilegis. Altres països que no superen els 20 dies de vacances pagades són Canadà, Mèxic, Índia, Tailàndia, Xina, Singapur, Malàisia, Taiwan o Nigèria.
I a Catalunya?
Quin és l'origen de les vacances pagades a Catalunya? Cal destacar que no es van començar a generalitzar fins als anys seixanta amb l'arribada dels famosos Seat 600 que anaven cap a les platges o als pobles a gaudir d'uns dies de desconnexió. Era el moment d'una "certa obertura" durant la dictadura franquista. Anteriorment i, a principis del segle XX, alguns treballadors públics, militars o mestres aconseguien alguns permisos de 15 dies per vacances. Tanmateix, aquesta conquesta no arribava als obrers, els conductors de trens, als tipografs, comerciants o treballadors de la banca. De reüll, països com Finlàndia i Suècia ja havien introduït les vacances pagades, juntament amb Itàlia. Amb l'arribada de la Segona República espanyola el 1931 amb la Ley del Contrato del Trabajo es va aconseguir un permís anual retribuït de set dies pels assalariats, però amb prou feines va durar i arribar a l'Espanya més rural i agrícola. Amb la inestabilitat política de l'època, les classes urbanes tampoc es van beneficiar d'ella tan com voldrien.
Les vacances pagades Catalunya no es van començar a generalitzat fins als anys seixanta
Ara bé, les vacances pagades van formar part d'un primer paquet de mesures introduïdes durant la Segona República on, a més, s'hi establia un salari mínim, la jornada de vuit hores o la regulació de la negociació col·lectiva. Ja el 1965, la dictadura franquista va establir en 15 els dies que els treballadors podien descansar de manera remunerada. “Caldria esperar que s'acabi el franquisme, fins a l'any 1976 perquè es reconeguessin tres setmanes. Va ser un procés molt lent, a passar de l'impuls inicial que hi va haver a la República”, apunta la historiadora Manuela Aroca.
Amb la democràcia de tornada i la redacció de la Constitució del 78, el dret a les vacances pagades quedava blindat. Actualment, els treballadors poden disposar de 30 dies naturals o de 22 laborables de descans retribuït. No obstant això, no és una norma estesa a totes les economies desenvolupades. I, sembla que, un segle després, les vacances són encara per alguns privilegiats.