Si fem un recorregut per les portades de la prestigiosa revista Time al llarg de la història, veurem que sempre es parla d'incertesa, fins i tot en situacions que, anys després, semblaven “apocalíptiques” i no era per a tant. De fet, la portada del 1955 anava dedicada a Harlow Herbert Curtice, president de General Motors. En aquells moments, la companyia d’automòbils venia 2 milions de cotxes l'any i tenia més de 600.000 treballadors. Si ho mirem amb lupa dècades després, aconsegueix vendes anuals d’11,8 milions de cotxes, ha reduït dràsticament el nombre d’empleats (155.000) i té una capitalització de 54.930 milions de dòlars.
Tanmateix, un altre cas paradigmàtic és Mark Zuckerberg, fundador de Facebook (Meta), qui va ser personalitat de l'any del Time el 2010 i que en aquells moments tenia 15.000 treballadors. Ara ha multiplicat la plantilla per quatre (58.604 treballadors) i el gegant tecnològic està valorat en 562.190 milions d'euros. Posteriorment, la societat va evolucionar cap a la sostenibilitat i la portada del 2019 va anar a dedicada a la jove activista pel canvi climàtic Greta Thunberg. El 2020 es va parlar de diversitat entre homes i dones amb la victòria del demòcrata Joe Biden i la seva mà dreta Kamala Harris. El 2021, Elon Musk ja era la persona de l'any.
Oriol Amat‚ catedràtic d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i opinador de VIA Empresa, ha destacat a la 34a Trobada Empresarial del Pirineu que fa dècades que vivim en "temps de canvis i incertesa" i que l'únic element diferencial és l'acceleració del canvi permanent en la que ens trobem. De cara a les perspectives econòmiques té clar que "fa 80 anys Finlàndia era un dels països més pobres del món i que ara s'ha convertit en un dels més feliços del planeta" i que tot pot variar en qüestió d'anys.
Toc d'alerta amb els fons Next Generation, que van generar molta il·lusió a la població i només se n'han materialitzat el 20%
L'economista destaca que una de les fortaleses que té Catalunya en aquests moments és "la resiliència, l'emprenedoria, la internacionalització amb les exportacions, la inversió estrangera i el retorn del turisme". Tanmateix li preocupen els condicionants externs que afecten les perspectives econòmiques, com ara la pandèmia, la inflació, la cadena de subministrament, la geopolítica amb la guerra d'Ucraïna i la sequera.
Els deures pendents per a Catalunya són la millora de la col·laboració pblicoprivada, la lluita contra la inflació, l'agilitat en la cadena de subministrament i evitar la polarització política. Amat critica el dèficit fiscal que existeix i l'estricta regulació i burocràcia que no ajuda en l’eficiència, un valor que "no es valora prou". I l'alarma final: els fons Next Generation van generar molta il·lusió a la població i només se n'ha materialitzat el 20%.
Amat: "Una de les fortaleses de Catalunya és la resiliència, l'emprenedoria, la internacionalització amb les exportacions, la inversió estrangera i el retorn del turisme"
Per tant, frenada o acceleració del creixement? La resposta, a mitges. Amat parla d'un "aterratge suau, malgrat que hi hagi símptomes de recessió arreu d'Europa". De cara al 2023 es parla d'un augment de l'1,8% del PIB i el 2024 del 4%. I que si ho fem bé, creixerem.