Setmana de poques notícies però que curiosament ha sigut històrica. Aquest dilluns el petroli va batre rècords de baixades i va arribar a cotitzar per sota dels -40 dòlars per barril. Sí, ho heu vist bé, 40 dòlars en negatiu. És a dir, hi ha inversors que compraven petroli i a part dels barrils s'enduien 40 dòlars per cadascun. Un fet insòlit.
"Hi ha inversors que compraven petroli i a part dels barrils s'enduien 40 dòlars per cadascun"
Algú que no coneix bé la dinàmica dels mercats pot arribar a pensar que els inversors s'han tornat bojos, però el cert és que tot té una explicació. En primer lloc s'ha de saber qui compra i qui ven el petroli, i com ho fan. Els compradors són refineries, que compren petroli per a transformar-lo en productes derivats com la gasolina o el gasoil. Els venedors de petroli són els extractors o productors, són aquells que extreuen el petroli de sota terra per vendre'l als mercats.
Aquest petroli se sol comprar i vendre amb un tipus de contractes que es diuen contractes de futurs (són instruments financers). Bàsicament són contractes que permeten comprar i vendre el petroli abans d'haver-lo extret. Això és beneficiós per les dues parts, ja que tanquen un preu que els hi convingui tant a productors com a refineries, cosa que els hi permet planificar-se amb antelació.
En cas que hagis venut un contracte de futurs, tindràs l'obligació d'entregar el petroli a la data especificada. Contràriament, en cas que l'hagis comprat tindràs l'obligació de rebre'l. Normalment aquests contractes es tanquen mesos abans de l'entrega. El mercat de contractes és com el d'accions, però en comptes de cotitzar accions el que cotitzen són aquests contractes de futurs, que en tot moment tenen un valor. És important saber que en cas que no vulguis fer front a aquesta obligació hauràs de fer una operació contrària a l'inicial. Això vol dir que si havies comprat un contracte de futurs, l'hauràs de vendre al mercat. Al contrari, si l'havies venut, l'hauràs de comprar.
Contractes de futurs de l'or negre
Sabent com funciona el mercat de petroli, ja podem analitzar el que va passar. Com ja sabem, la demanda de petroli ha caigut en picat a causa dels confinaments globals. Les refineries, que des de fa mesos tenien aquests contractes de futurs, des de l'inici de la pandèmia havien guardat l'excés de petroli per la baixa demanda dels seus derivats als seus magatzems i a instal·lacions especialitzades per a guardar-lo. Aquestes instal·lacions són gestionades per a empreses que s'especialitzen a guardar el petroli, però des de fa setmanes que estan al límit de capacitat i per tant han augmentat els costos per a guardar-lo.
Veient aquesta situació, el petroli es va començar a guardar en llocs molt inusuals. Al ser més econòmic llogar vaixells petroliers per a guardar el petroli que les instal·lacions específiques per a fer-ho, es va començar a guardar-lo en aquests vaixells. De fet, molts es troben atracats davant de la costa de Texas des de ja fa setmanes plens a vessar del ja no tan preuat or negre. Fins i tot s'està guardant en trens amb vagons cisterna. S'ha de pensar que llogar aquests vehicles és molt més econòmic del normal per culpa de la baixa demanda del sector de transports.
I un podria preguntar-se que perquè no s'ha deixat de produir, i tenim dues respostes. La primera és la guerra del petroli de la que ja havíem parlat, en la que Aràbia Saudita va inundar el mercat de petroli. Tot i que ja s'ha solucionat (tal com vam explicar la setmana passada), la reducció de la producció no començarà fins al maig. Per altra banda, no és tan fàcil reduir la producció, i a molts productors americans els hi surt més a compte tenir pèrdues temporalment mentre mantenen la producció que tancar-la i tornar-la a obrir més tard.
El petroli no és com la llet
El cas és que aquest dimarts es tancaven els mercats de les entregues de maig, i qui tingués comprats contractes de futurs tenia l'obligació de rebre els barrils. Com que ja no sabien on guardar-lo, van començar a produir-se vendes massives d'aquests contractes. Fins al punt que pagaven a qui pogués emportar-se els seus barrils que tenien encarregats, ja que els hi sortia més car emmagatzemar-los que vendre’ls a preus negatius.
En altres mercats de futurs, com en el de la llet, abans que passi això els productors llancen el producte. Això va passar a principis d'aquest més davant l'impossibilitat de vendre la llet i que es tornés dolenta per al consum. En canvi, al mercat de petroli no es pot fer, ja que llençar el petroli al medi ambient significa contaminar-lo. Per tant, no pots quedar-te amb el producte només pel simple fet que et paguin per a tot seguit llençar-lo.
"De qui rebíem bones notícies és de Grífols. L'empresa catalana pot ser una de les farmacèutiques que ens tregui d'aquest mal tràngol"
Tot això va arrossegar les borses a la baixa durant el que quedava de dilluns i tot el dia de dimarts. Dimecres es va aconseguir posar fre a les baixades i la majoria de borses van estar pujant fins al divendres. També va ajudar que a Estats Units s'anunciés dijous un pla per a les petites empreses per valor de 484.000 milions de dòlars, cosa que feia pujar les ajudes econòmiques pel coronavirus a Estats Units a gairebé 3 bilions de dòlars. Finalment gairebé totes les borses van tancar la setmana en negatiu, però la veritat és que veient com va començar la setmana podria haver acabat molt pitjor.
De qui rebíem bones notícies és de Grífols. L'empresa catalana, que pot ser una de les farmacèutiques que ens tregui d'aquest mal tràngol (si, em refereixo al virus), va publicar els resultats del primer trimestre aquest dilluns. Van tenir uns beneficis de 186,4 milions, venint dels 114,4 en el mateix període de l'any passat. Això suposa una pujada de més del 60%. Esperem que aquests beneficis els ajudin a trobar una vacuna o cura contra el coronavirus.