El PIB per habitant va augmentar a tots els municipis catalans de més de 50.000 habitants durant el 2023. Així ho constata un estudi de l’Idescat, que analitza les dades del Producte Interior Brut (PIB), el principal indicador de l’activitat econòmica, de l’any passat per localitats. L’institut d’estadística del Govern detalla que el Prat de Llobregat (Baix Llobregat) va ser la ciutat que més va millorar, un 17,1%, mentre que en l’extrem contrari es va situar l’Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat), amb un 5,2%. En valors absoluts, el PIB per càpita a Catalunya va ser de 37.013 euros. Per sobre de la mitjana es van situar nou municipis, liderats pel Prat de Llobregat (76.024 euros) i Sant Cugat del Vallès (57.635 euros).
En el tercer lloc del rànquing es va situar Barcelona (53.756 euros), seguida de Girona (45.953 euros), Cornellà de Llobregat (45.773 euros), Granollers (42.908 euros), Cerdanyola del Vallès (42.449 euros), Tarragona (39.666 euros) i Lleida (38.316 euros).
La Canonja, el municipi amb el PIB per càpita més elevat el 2022
Les dades publicades també inclouen una anàlisi de municipis més petits, els de més de 5.000 habitants, i capitals de comarca a partir de les xifres del 2022. Ressalten Súria (Bages), el Prat de Llobregat (Baix Llobregat), Salou (Tarragonès), Vila-seca (Tarragonès), Torroella de Montgrí (Baix Empordà), la Canonja (Tarragonès) i Vacarisses (Vallès Occidental), que van registrar increments del PIB per habitant superiors al 25%.
En valors absoluts, el PIB per càpita a Catalunya va ser de 37.013 euros
En termes absoluts, la Canonja va ser el municipi amb el PIB per càpita més elevat (118.589 euros per habitant), seguit de Martorell (113.823 euros) Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (112.028 euros) i Castellbisbal (110.555 euros). Les xifres van triplicar la mitjana catalana, que va ser de 34.411 euros. A l’altre extrem, els municipis que van registrar el PIB per habitant més baix (inferior als 12.000 euros per habitant) van ser Badia del Vallès, Santa Margarida de Montbui i Cunit.
Fins a 25 municipis tenen la indústria com a principal activitat econòmica
Per sectors d’activitat, en 25 localitats la indústria va ser la principal activitat econòmica. Santa Margarida i els Monjos va ser on el sector industrial va tenir més pes sobre el total del VAB (77,7%), seguit de Guissona (77,2%), Martorelles (74%), Súria (71,4%), Vacarisses (67,8%) i Parets del Vallès (65,2%). En tots els casos el percentatge va ser molt superior a la mitjana de Catalunya (19%).
Si el focus es posa en el sector serveis, en vuit municipis aquesta activitat va tenir un pes superior al 90% del total: Salou (94,9%), Calella (92,5%), Alella (92,4%), Sant Vicenç de Montalt (92,3%), Altafulla (92,1%), Tossa de Mar (91,3%), Sitges (90,7%) i Barcelona (90,1%). Pel que fa a la construcció, hi ha dotze municipis que van triplicar la mitjana catalana (4,6%), encapçalats per Deltebre (20%) i Santa Cristina d’Aro (17,1%). Les localitats amb més pes del sector agrari van ser Alcarràs (18,8%), Sant Hilari Sacalm (13,2%), Almacelles (12,9%) i Alcanar (11,9%).
Totes les comarques milloren el PIB per habitant el 2022
Per comarques, totes van incrementar el PIB per habitant l’any 2022. La que més va créixer va ser l’Aran (22,5%), seguida de l’Alta Ribagorça (15,8%), la Segarra (14,4%) i el Baix Llobregat (14,3%). Els creixements més moderats es van donar al Ripollès (3,8%) i a la Ribera d’Ebre (2,1%).
Destaca que les de l’àmbit metropolità (Barcelonès, Vallès Occidental, Baix Llobregat, Vallès Oriental i Maresme) van acumular el 68,4% del PIB català de fa dos anys.