Obro la nevera de casa buscant el pastís de formatge per postres i no el trobo. Darrere meu, la meva dona m'ensenya que el tinc davant, a vint centímetres del meu nas, però jo no el veia. El tema acaba amb una sentència lapidària: "no trobaries aigua a mar". Amb el PIB de l'agroalimentació passa quelcom semblant: els economistes i altres persones de molt saber no el veuen.
Renunciaré a dir noms, però no a comentar anècdotes relacionades. Un professor d'economia em comenta la poca importància del PIB a l'agricultura, que solament és l'1% sobre el global de l'economia catalana. Jo li pregunto quin és el PIB del sector automobilístic i, després de dubtar, em diu que "potser un 12%". No, és l'1,93%. Assisteixo a una conferència sobre l'economia catalana on parla el representant d'un anterior Govern. A l'hora del debat obert pregunto pel contrasentit de destruir la infraestructura de regadiu per plaques solars. El ponent, contrariat, em contesta dient-me que per l'1% del PIB no pensa preocupar-se. Repetides vegades, persones qualificades, economistes i representants polítics han comentat amb menyspreu o, simplement desinformades, el PIB de l'agricultura. Tanmateix, sorprèn la manca d'informació que acompanyen aquestes opinions.
"La indústria alimentària té un VAB a preus bàsics del3,07%. Cap altre sector manufacturer està per sobre d’aquesta xifra"
D'acord amb les dades proporcionades per l'Idescat de 2021 (les darreres dades desglossades per sectors al moment d'escriure aquest article), analitzarem el Valor Afegit Brut (VAB) dels diferents sectors manufacturers amb relació al VAB total de l'economia catalana. Adoptem la macromagnitud VAB, que és la que ens ofereix aquest desclòs i tenint en compte que és una dada molt propera al PIB i estretament correlacionada amb ell. Les conclusions són les següents:
El sector agroalimentari és el primer sector manufacturer, la indústria alimentària és la primera indústria catalana i l'agricultura està per sobre d'una llarga llista de sectors (veure taula).
La indústria alimentària té un VAB a preus bàsics del 3,07%. Cap altre sector manufacturer està per sobre d’aquesta xifra.
El VAB de l’agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca és el 0,93%. Sumant el conjunt de l’agricultura amb la indústria alimentària obtenim el 4%, que és el valor del VAB agroalimentari.
Per sobre del 0,93% del sector primari hi ha la indústria química amb el 2,43%, la fabricació de material de transport té un VAB de 1,93%, la fabricació de productes metàl·lics l’1,40%, l’energia l'1,53% i els productes farmacèutics l'1,35%.
Tanmateix, per sota del 0,93% de l'agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca, hi ha els següents sectors: tèxtil (0,91%), fusta i paper (0,85%), arts gràfiques (0,37%), cautxú i plàstics (0,80%), fabricació amb minerals no-metàl·lics (0,47%), metal·lúrgia (0,33%), productes informàtics i electrònics (0,39%), materials i equips elèctrics (0,45%), mobles (0,52%), reparació de maquinària i equips (0,70%), potabilització i distribució d'aigua (0,33%).
Hom pot preguntar-se per què hi ha xifres tan baixes al VAB. La resposta és senzilla: perquè ho hem convertit tot en serveis. El vertader valor d'un sector està en el clúster empresarial que li facilita els inputs i serveis diversos. En el cas de l'agroalimentació, fins al consumidor a la llar i al restaurant el VAB s'acosta a un terç de la despesa, una dada estimada a partir dels valors del consum alimentari. Cenyint-ho a la producció, transformació i distribució, segons dades publicades per Prodeca, el PIB agroalimentari seria el 19% de Catalunya.
Cal també adonar-se de la gran transformació que s'està produint a les estructures del món agroalimentari. Cada cop es van diluint les fronteres que delimiten sector primari de la indústria alimentària. Per exemple, una granja d'un ramader és sector primari, però una de les moltes granges que són propietat de les integradores són indústria alimentària? Una cooperativa agrària que transforma i comercialitza és sector primari o indústria alimentària? Tot i que hi ha unes metodologies per delimitar, cada cop és més difícil afinar. Segurament seria adequat parlar del sector agroalimentari a l'hora de realitzar comparacions.
El PIB de la captació, potabilització i distribució de l'aigua és el 0,33%; tindria sentit dir que per aquesta insignificança de valor del VAB de l'aigua no cal preocupar-se?
Però cal anar més enllà del PIB. El sector primari és la base del conjunt de la bioeconomia, una realitat empresarial que guanya la primera posició estratègica al moment en què cal fer front al canvi climàtic i substituir els combustibles fòssils per productes renovables. Un altre tema crític és l'aigua. Sense aigua no hi ha vida i no hi ha aliments. Però el PIB de la captació, potabilització i distribució de l'aigua és el 0,33%. Tindria sentit dir que per aquesta insignificança de valor del VAB de l'aigua no cal preocupar-se?
Independentment del valor del PIB, el valor estratègic del sector primari és gegantí i crític. Hi ha un corrent creixent entre economistes que qüestionen la bondat del PIB per mesura del valor. Mariana Mazzucato ens fa observar críticament quelcom elemental: que solament incloem en el PIB allò que té un preu al mercat. Però hi ha altres fonts de valor tangibles i intangibles. El sector de l'agroalimentació és una gran font de béns públics que no queden mesurats en aquest indicador.
Les dades són molt importants. En aquest sentit, Joseph Stiglitz, Premi Nobel d'Economia el 2001, ens diu que el que mesurem afecta al que fem; i si els nostres mesuraments són defectuosos, les decisions poden ser equivocades. He exposat al llarg d'aquest article la meva sorpresa enfront de la sostinguda desinformació sobre el PIB de l'agricultura i agroalimentació entre solvents economistes. Darrere del desconeixement hi ha una actitud de llunyania i un cert menyspreu cultural respecte al sector primari. Per això que valdria la pena que altres economistes m'acompanyessin a corregir aquesta desinformació.