Gir de 180 graus en el món empresarial. Després de 12 anys de batalla entre Pimec i Foment del Treball per la representativitat empresarial paritària, el març del 2019 les dues patronals signaven la pau, mentre la Cambra de Comerç de Barcelona escalfava motors per a les eleccions que se celebrarien al maig i que, per sorpresa de molts, coronarien com a clara guanyadora la candidatura d'Eines de País. Aquesta victòria no va agradar a algunes candidatures, que més tard presentarien un recurs d'alçada per reclamar la repetició de la convocatòria electoral. El Departament d'Empresa el desestimava al setembre i Carles Tusquets i Ramon Masià es plantejaven impugnar les eleccions directament per la via judicial. Mentrestant, la pugna per la llei de cambres començava a treure el cap en les disputes entre la corporació i les patronals, una situació que a mida que avança el 2020 encara va a pitjor. El pols s'intensifica i les relacions empresarials comencen a treure fum.
L'anunci del Govern d'avançar 2,5 milions d'euros a les cambres per al seu funcionament ja va ser la gota que va fer vessar el got. Tot i que aquesta partida forma part de les activitats d'urgència en el marc del pla de reactivació econòmica per la crisi de la covid-19, el president de la Generalitat, Quim Torra, va aprofitar la reunió amb el Consell de Cambres per debatre amb els representants dels ens camerals el text del futur decret llei que regularà el seu paper institucional i representativitat, un decret que s'està elaborant al marge de la llei de cambres, i que, presumiblement, s'aprovarà per caràcter d'urgència durant el Consell Executiu de la darrera setmana de juliol.
Però això no va agradar gens a Pimec, que ja va titllar de "molt preocupant" el decret sobre les cambres. El seu secretari general, i presumiblement proper president de la patronal de les pimes, Antoni Cañete, ja va advertir la setmana passada durant la junta directiva de la patronal que aquesta proposta suposa un "gran problema" en relació a les funcions establertes perquè considera que "voler posar en una interlocució una entitat de dret públic podria trencar les regles del joc pel que fa al diàleg social i la defensa dels interessos".
González: "Si la Generalitat vol ajudar econòmicament a que les cambres s'enforteixin, nosaltres no som partidaris, i ho pagarà la ciutadania"
El president de Pimec, Josep González, va més enllà i, en una conversa amb VIA Empresa aquest cap de setmana, avisa que amb això "la Generalitat vol ajudar econòmicament a que les cambres s'enforteixin" i que "ja ho pagaran els ciutadans", al mateix temps que rebutja del tot que "es vulgui donar aquest intent d'envair competències institucionals" perquè, repeteix, "això no té ni cap ni peus". "No som partidaris", persisteix.
Guerra de competències
En aquest sentit, recorda que "aquest intent de les cambres d'amenaçar l'essència de la participació institucional" ja va començar quan el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, va presentar l'esborrany del que per a ells hauria de ser la llei de cambres. "Pretenen envair les competències dels que fins ara són els agents socials", torna a lamentar, i es pregunta: "Com és que això no s'ha fet primer amb els agents socials i no se'ls ha consultat aquest projecte?".
Mentrestant, el secretari general de la Cambra, Xavier Coronas, recorda a Twitter que "la representativitat és diferent", així com que, "a tot el món, el que defineix una cambra de comerç és la defensa dels interessos generals. En canvi, les patronals, defensen els d'una part", sentencia.
Coronas: "A tot el món, el que defineix una cambra de comerç és la defensa dels interessos generals. En canvi, les patronals, defensen els d'una part"
Poques veus se sentien a l'octubre, quan els 13 presidents de les cambres catalanes es reunien amb la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, per consensuar les línies bàsiques de la normativa. A principis d'any, Pimec anunciava que, juntament amb Foment, havien encarregat un dictamen jurídic a l'advocat Manuel Silva en considerar que la proposta de llei era un intent de la Cambra d'assumir les competències dels agents socials.
Després d'això, els de Canadell impulsaven una reunió sobre el dèficit en infraestructures, una trobada que va comptar amb la presència del Racc, FemCat, el Col·legi d'Economistes, d'Enginyers i de Camins i el Consell de Cambres, però no amb la de les dues patronals, que van declinar la invitació. Mentrestant, Foment, que havia de celebrar la quarta nit de les infraestructures a l'abril, va decidir moure-la a l'octubre per la pandèmia de covid-19 i, en aquesta ocasió, i si finalment es pot realitzar, la Cambra sí que hi assistirà perquè se'ls ha convidat.
Les cadires decisives
Però anem enrere. El 2020 començava amb una pugna entre els de Canadell, i els de Llibre i González, que, després d'haver signat la pau patronal, anaven a l'una contra la Cambra perquè veien com una amenaça el document del Consell General de Cambres de cara l'avantprojecte de la llei de cambres i consideren que "vol alterar i perjudicar la representativitat dels agents socials". Però la treva que van signar les dues patronals al març del 2019 amb la mediació de la Conselleria de Treball no s'havia vist mai tan clara com ara.
Un cop passada la jornada històrica, en què hi va haver anades i vingudes que no acabaven de deixar clar que hagués arribat la pau, els estira-i-arronsa entre patronals continuava candent. Ja aquell 19 de març al Departament de Treball, Llibre insistia molt en què "Foment-Fepime és més important perquè ho diuen els percentatges: Foment-Fepime és la gran patronal de les pimes, autònoms i grans corporacions i hi ha una altra no tan gran que és la Pimec", mentre González intentava rebaixar el to en benefici de la paritat, de l'acord i, sobretot, de les empreses i els treballadors.
Després arribaven les eleccions camerals i, amb elles, es votava la representació de les sis cadires patronals, on Pimec va guanyar el partit a Foment per 4-2 i, per primera vegada, es trencava el tradicional repartiment de cadires, que sempre havia estat a parts iguals. José Maria Torres, Emili Rousaud, Martina Font, Anna De Quirós, Jaume Roura i Anna Cornadó eren els representats de les dues patronals escollits. Sis cadires que se sumaven a les 14 cadires de plata reservades a les empreses que aporten almenys 75.000 euros per any a l'ens cameral i que juntes són les veus decisives de la Cambra. Abans, però, els de Sánchez Llibre havien optat per rebutjar la proposta de Pimec d'anar a les eleccions amb una candidatura patronal única sota l'argument que "la neutralitat és la posició més adient davant les eleccions de la institució cameral i més quan ja s’ha obert el termini establert per efectuar el vot".
González: "Hi pot haver coincidències o no, i entenem que Foment representa uns interessos diferents que, de vegades, són fins i tot contradictoris i això no vol dir que sempre hi hagi bona entesa"
I és que, com recorda González, per molt que arribéssin a un acord de paritat 12 anys després, i hagin entrat en una "etapa de col·laboració", això no vol dir que sigui de "caràcter permanent". "Hi pot haver coincidències o no, i entenem que Foment representa uns interessos diferents que, de vegades, són fins i tot contradictoris i això no vol dir que sempre hi hagi bona entesa", explica. Exemple d'això és el règim sancionador i de morositat que, segons apunta el president de Pimec, "no hem pogut imaginar mai una col·laboració o coincidència ni amb Foment ni amb la CEOE, potser perquè els que nosaltres pensem que paguen malament estan en aquestes organitzacions".
Relacions trencades...?
Un any després, l'esborrany de la llei de cambres sumat al decret que el Govern està a punt d'aprovar per caràcter d'urgència ho ha canviat tot. Pimec acusa la Cambra d'envair competències dels agents socials de Catalunya, mentre que Canadell retreu a González que "les seves declaracions són desafortunades", al mateix temps que li recorda que "Pimec té una funció pública que li reconeix l’Estat i la Generalitat i li aporta una partida de diner públic i això no ens passa a les Cambres". De fet, subratlla, els 2,5 milions d'euros que el Govern ha donat a les Cambres, "no tenen res a veure amb la covid", sinó que, segons el també president del Consell de Cambres, "és per atendre els empresaris perquè sinó les cambres petites haurien de tancar totes".
Això no convenç la patronal de les pimes, que continua insistint en què la imminent aprovació del decret de cambres es menjarà el terreny dels agents socials i assenyala, a més, que això "posa en qüestió" les seves funcions. La Cambra no hi està d'acord i adverteix que "si es trenquen les relacions no serà per part nostra" perquè, assegura Canadell, "anirem allà on se’ns cridi per col·laborar tots a una". En aquest sentit, torna al principi i recorda que al gener ni Pimec ni Foment van assistir a la reunió d'infraestructures, cosa que, a parer seu, "fa un mal favor per al país perquè hem d’anar sempre units".
De fet, per al president de la Cambra, "és bo que les patronals tinguin les seves ajudes i nosaltres volem que quantes més entitats hi hagi millor per ajudar les empreses". El decret que previsiblement s'aprovarà a finals de mes serà un reconeixement de la representativitat de les cambres en els òrgans de la Generalitat, per permetre'ls la participació, i també regularà el finançament mínim que han de tenir per poder dur a terme les seves activitats en el context actual de crisi per la covid-19.
...i un objectiu comú
Ara bé, no s'ha de confondre el decret amb la llei de cambres que prepara el Departament d'Empresa i que, probablement, canviaria moltes coses com, per exemple, les 14 cadires de plata. La consellera d'Empresa ja va avançar a l'octubre que el Govern és partidari de reduir al mínim possible el nombre de seients reservats en els plenaris a les empreses que més paguen.
Sigui com sigui, la guerra continua oberta i Foment prefereix no parlar-ne. Tant és així que VIA Empresa ha provat de saber com és que al gener es van despenjar de l'acte promogut per la Cambra com també va fer Pimec o el Cercle, i també com estan les relacions amb els de Canadell, però les fonts de la patronal no han volgut respondre a aquestes qüestions. "No es vol dir res".
Guerres patronals, guerres camerals i un objectiu comú que queda eclipsat per aquestes disputes: s'ha de fer alguna cosa amb la infrainversió en infraestructures a Catalunya per part de l'Estat espanyol, que ja fa temps que s'ha cronificat i, pel que sembla, no hi ha un canvi de tendència a la vista. Potser, el canvi de tendència comença a materialitzar-se si tots van a l'una i, des del Govern espanyol, es veu els agents socials i les cambres com a una unitat amb uns mateixos objectius. S'imposarà el bé comú a les guerres de poder?