"La vida és meravellosa". Així és com el president de Pimec, Antoni Cañete, comença la seva intervenció en un dinar amb empresaris i directius organitzat pel Cercle de les Llibertats a l'Hotel Evenia Rosselló. Tot just acaba d'arribar d'un acte conjunt amb Josep Sánchez Llibre (Foment del Treball), Mònica Roca (Cambra de Comerç de Barcelona) i Jaume Fàbrega (Consell General de Cambres) celebrat a la Llotja de Mar de Barcelona per reivindicar un "lideratge inclusiu" en polítiques climàtiques i de transició energètica a Catalunya. La visió de Pimec no és cap sorpresa: ocupar l'espai amb activisme empresarial. Un espai que sovint recorda a la gran pel·lícula amb Odissea inclosa de Stanley Kubrick: efectes especials, banda sonora, ciència-ficció i també surrealisme.
"L'activisme empresarial és una expressió que d'entrada grinyola, però l'espai s'ocupa. O ocupes l'espai o te l'ocupen i fan el contrari d'allò que vols. Volem ocupar el lloc que ens correspon i estar allà on es prenen les decisions", assegura Cañete. L'empresari que va ocupar el lloc de Josep González a la presidència de Pimec a principis de 2021 actualment lidera la patronal de les petites i mitjanes empreses de Catalunya amb seu al carrer Viladomat de Barcelona.
Cañete: "L'activisme empresarial és una expressió que d'entrada grinyola, però l'espai s'ocupa. O ocupes l'espai o te l'ocupen"
Així doncs, Cañete té clar el seu espai i vol que des d'allà sigui on es prenen les petites, mitjanes i grans decisions. És per això que fa una crida sotto voce a l'activisme empresarial i reivindica que "la partida es juga en l'àmbit econòmic però la gent es pensa que la partida es juga en l'àmbit polític i social". La missió de Pimec és també fer de lobby per "legislar en petit i fer grans les petites i mitjanes empreses".
A l'espai i entorn de Cañete hi ha persones rellevants que li van manifestar públicament el seu suport durant la campanya electoral a la presidència de Pimec. Entre aquestes persones s'hi troben Maria Teixidor (exdirectiva del Barça), Anna Gener (Savills Aguirre Newman Barcelona), Emili Rousaud (Factor Energia), José Maria Torres o fins i tot, el polític grec Yanis Varoufakis.
El truc del conill
A Antoni Cañete no li fa por improvisar ni sortir-se del discurs precuinat sovint habitual en esferes públiques. Ja sigui en format roda de premsa, acte o dinar a porta oberta o tancada. En aquest cas, se li ha de reconèixer la valentia de llançar-se a la improvisació al més pur estil White Rabbit, Red Rabbit on el públic demana d'entrada què vol saber i ell respon amb el seu discurs, pregunta a pregunta.
Diuen que els bons actors com també els bons líders polítics i empresarials són aquells que també saben sortir-se del guió. O més aviat, saben reinterpretar-lo, a la carta i al context. "Vull parlar d'allò que vosaltres vulgueu", arranca Cañete. Té sort i és que la gran majoria de preguntes són les que precisament vol: economia de plataforma, reforma laboral "de fireta", flexiseguretat i impostos...
Juga a casa entre empresaris, però salta la sorpresa i li pregunten també per l'estat de la ciutat de Barcelona i el govern municipal encapçalat per Ada Colau. Aquesta pregunta no se l'esperava.
Cañete: "La partida es juga en l'àmbit econòmic però la gent es pensa que la partida es juga en l'àmbit polític i social"
Abans de respondre la darrera qüestió, Cañete alerta que "Hisenda som tots però alguns més que altres" i recorda que després de més d'una dècada i vuit processos judicials, es va aconseguir la paritat entre la pime i la gran empresa. És a dir, passar del 75% de representació de Foment i el 25% de Pimec al 50% en la distribució de representants, drets i garanties.
"Funcionem amb Foment de Treball amb unitat d'acció, tot i que no vol dir que estiguem d'acord en tot", aclareix.
La pau patronal (sense titelles)
Del president de Foment, Josep Sánchez-Llibre, és popularment coneguda la seva "fusta de polític" a l'hora d'arribar a acords i fomentar el diàleg. "Hem resolt el conflicte amb Pimec i Foment ha sigut generós cedint més representació per evitar la judicialització. També vam incorporar Cecot que havia estat expulsada. Som un referent a Catalunya i Espanya d'allò que ha de ser una patronal moderna del segle XXI al servei dels interessos empresarials", assegurava Sánchez-Llibre en una entrevista a VIA Empresa. Llarga vida a la pau patronal sempre que sigui en benefici de les empreses de Catalunya.
Ara bé, la pau patronal és de geometria variable. "Quan a la CEOE li demanen per la petita i la mitjana empresa, posa la mà en una titella i llavors treu la Cepyme", dispara Cañete. Així doncs i a ulls de Pimec, Cepyme que en l'àmbit català seria la Fepime liderada per Maria Helena de Felipe és un "titella" de la CEOE presidida per Antonio Garamendi i de retruc, un "titella" de Foment del Treball.
Sánchez Llibre: "Foment és un referent a Catalunya i Espanya d'allò que ha de ser una patronal moderna del segle XXI"
"A Pimec tenim batalles, guerres i creuades", recorda Cañete davant els empresaris i els directius del Cercle de les Llibertats. Batalles, guerres i creuades... Com la morositat que no és per a res el mateix que "la morrositat". Tant és així que Cañete porta tota la vida lluitant contra la morositat des de la patronal catalana, des de la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat (PMcM) i des de la Plataforma Pymes: "La morositat és un càncer que tenim dins la nostra economia i que amb la crisi del 2008 va fer metàstasi i es va convertir en la causa més important del tancament d'empreses".
Segons el president de Pimec, "si apugem la pressió fiscal a les pimes, matarem la gallina dels ous d'or". D'on ve la fuga d'empreses? Cañete apunta més aviat a avantatges fiscals d'altres ciutats i no al procés d'independència de Catalunya.
Embolic, a cop de tuit
I tornant a la pregunta prèvia sobre el govern municipal de Barcelona, Cañete dribla amb ofici i respon que tant a la capital com a Catalunya i Espanya hi ha un gran problema perquè falta pensament econòmic i empresarial, existeix el populisme i "la política està funcionant a cop de tuit". "A Pimec estem en molts embolics", conclou Cañete. I els que queden... "Bienvenidos al lío! Això és el que hi ha", que diria Jaume Fàbrega, president de la Cambra de Comerç de Girona.
Veure un front comú de cambres, patronals i altres agents econòmics i empresarials també és possible a Catalunya. El lideratge per a la transició energètica n'és un bon exemple. Ha costat molt -segurament massa- i un (des)equilibri així acostuma a ser d'alt voltatge, però fonts de VIA Empresa apunten que "amb els nous lideratges, s'ha reprès el diàleg i hi ha una relació cordial entre presidents". Almenys sobre el paper i ja se sap que el paper ho aguanta quasi tot...
Mai és tard si la dita és bona, ara bé no oblidem que la Cambra vol, dol i segueix sense llei i Pimec i Foment en això hi tenen molt a dir. Cadascú al seu lloc i com que el lloc no fa la cosa, Pimec viu la seva particular Odissea a l'espai: "Qualsevol pensament de perill semblava infinitament remot".