Era una nit de finals d'octubre de 2019 quan van sonar totes les alarmes patronals. Concretament, durant la I Nit dels Autònoms de Pimec celebrada a la Fundació Joan Miró de Barcelona. L'empresari Dídac Lee era premiat per la seva heroïcitat com a autònom, alhora que bromejava amb la possibilitat que el president de Pimec Autònoms, Mikel Camps, fos el relleu de Josep González al capdavant de la patronal de la micro, la petita i la mitjana empresa.
Després d'un quart de segle capitanejant el lobby de les pimes i de ser l'únic candidat a les últimes eleccions de juny de 2019, González ja va avisar que aquest seria el seu últim mandat. Una y no más, Santo Tomás. No hi va faltar la polèmica per una clàusula dels estatuts que limita la presidència a dos mandats, però el president de Pimec reivindicava llavors que la mesura aprovada el 2015 no es podia aplicar amb caràcter retroactiu. Encara hi havia partit.
Tan bon punt González va concretar com serien les seves bodes de plata amb Pimec, la melodia del ball de candidats presidencials va començar a sonar. No només Camps sinó que també els vicepresidents Emili Rousaud i Joan Gimeno eren potencials presidenciables en totes les travesses, però el nom del secretari general de Pimec, Antoni Cañete, agafava cada cop més embranzida cap a la presidència. De segona a primera espasa. Actualment, Cañete compagina el càrrec que ocupa des del 2005 amb el de president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat i vicepresident i portaveu de la Plataforma Pymes.
De fet, l'últim article del secretari general a VIA Empresa publicat el 22 de juny d'enguany es titula Les pimes necessiten representativitat a Madrid! Hi ha reflexions que val la pena tenir en compte de cara al futur més immediat: "Creiem que la CEOE defensarà un règim sancionador que penalitzi la mencionada morositat?", "Pimec és l'única entitat d'Espanya a la que es discrimina sense disposar de la representativitat que li pertoca" o "Pimec que sempre ha practicat la neutralitat política, ha de poder defensar les pimes catalanes estant a les taules estatals".
Un cafè llarg amb Cañete
Casualitat o no, em vaig trobar amb Antoni Cañete a la seu de Pimec un parell de dies abans de confinar-nos per la crisi sanitària del coronavirus. La conversa va durar al voltant de dues hores entre gel desinfectant, cafès i molts fulls en blanc. El llistat de temes va ser més llarg del previst: protegir les persones i "evitar que l'enemic entri a casa", la liquiditat i l'oxigen de les empreses, endarrerir pagaments en un moment de crisi, morositat, fiscalitat, FP Dual, energia o capitalisme inclusiu, entre molts d'altres.
Fins i tot, vam parlar una estona de Johan Cruyff. Gran futbolista, millor entrenador i etern mite. "Sempre s'ha de baixar la pilota al peu i hem de passar de l'opinàtica a la rigurositat", em va dir Cañete. Fidel a la filosofia Cruyff, vaig baixar la pilota al peu i li vaig fer una rigurosa pregunta sobre el relleu de González: "Serà vostè el pròxim president de Pimec?". Cañete va driblar amb ofici, però la llebre ja estava aixecada.
Cañete: "Sempre s'ha de baixar la pilota al peu i hem de passar de l'opinàtica a la rigurositat"
La crisi del coronavirus ho va deixar tot en pausa fins que l'ARA va publicar aquest dimarts 14 de juny allò que molts ja intuíem i perseguíem entre converses de passadís i a porta tancada des de fa molts mesos. Faltava una última confirmació que tot apunta que va arribar per part d'algun dels socis de Pimec o fins i tot, d'algun dels homes de confiança de González. Des del comitè executiu insisteixen que no és cosa seva, però la màgia del periodisme té moments així.
Al cap de poques hores i coincidint amb la celebració de la Junta directiva i l'Assemblea general -ordinària i extraordinària- de la patronal, Cañete va confirmar la notícia a través de les xarxes socials: "Un honor i una responsabilitat que els òrgans de govern i de gestió m'hagin proclamat com un candidat per a la presidència de Pimec".
"Cañete president"
Sí, UN CANDIDAT, però no qualsevol i és que el secretari general és ara per ara l'únic hereu oficial al tron de González, amb qui ha treballat braç a braç durant almenys 12 anys. Tant és així que "Cañete president" és una proposta del mateix González aprovada i ratificada per unanimitat dins el comitè executiu i que com a tard es farà efectiva d'aquí a dos anys amb la finalització de l'actual mandat.
"És un moment històric i tothom ho aplaudeix. González va parlar individualment 15 dies abans amb tots els membres del comitè i s'ha decidit per unanimitat. Però algú s'havia fet il·lusions...", expliquen fonts de VIA Empresa molt pròximes a Pimec. Il·lusions (o no) per un gir de guió d'última hora. "Tot és factible", apunten altres fonts. Ara bé, el candidat oficialista és Cañete i qualsevol altre nom sembla avui dia patronal ficció.
González: "Els temps actuals no fan fàcil repetir una presidència sense sou"
A Pimec ja s'està preparant el terreny de successió i s'ha aprovat un canvi en els estatuts socials dels articles 6, 21, 46 i 55 per tal que el president de la patronal sigui executiu i cobri un sou alhora que s'han modificat la representació i els vots dels socis col·lectius i individuals i les funcions tècniques de la secretaria general. "Els temps actuals no fan fàcil repetir una presidència sense sou", assegura González.
Un sou sense "amiguismes"
Segons apunten fonts d'aquest diari, aquest sou encara no està fixat i es regularà a través de tres membres externs al comitè executiu i no definits pel president per tal d'evitar "amiguismes". Amb el nomenament de Cañete com a president executiu, s'haurà de designar també un nou secretari general. Un dels grans interrogants és si Gonzàlez acabarà o no el seu mandat? "És molt circumstancial. El president acabaria el mandat si no tingués un dofí, però tenint-lo... La situació està oberta i els socis estan preparats", expliquen aquestes mateixes fonts.
La decisió ha generat tota mena de reaccions. Cañete ha rebut diverses felicitacions de polítics, empresaris i directius que el consideren "el millor candidat", "el relleu més natural i esperat" o "una persona que s'ho ha guanyat a pols" i "amb una forta presència institucional". Però també n'hi ha que critiquen "la monarquia de Pimec", "la designació a dit", "el fracàs de l'absència de candidatures o que no hi hagi hagut mai eleccions" o "un president amb sou".
Mai plou a gust de tothom però tota pluja fa estiu patronal, fins i tot en temps de coronavirus.