La desorientació s'ha convertit en un sentiment integrat en la ciutadania, empresaris i autònoms des que va començar l'estat d'alarma i els dubtes que sorgeixen a mesura que avança el temps van sumant-se setmana rere setmana a molts que encara queden per resoldre. Pimes i empresaris per compte propi se sent rellevats a un segon pla i, fins i tot alguns, deixats de la mà de Déu i avui han volgut posar llum als seus dubtes en la primera trobada empresarial telemàtica organitzada per Pimec amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ha donat resposta a les preguntes dels sectors més afectats per la crisi del coronavirus. El resum? No es poden abaixar els impostos, cal desenvolupar mesures urgents per a una sortida ràpida de la crisi, cal continuar contemplant la força major en els ERTO per als sectors més crítics, simplificar els requisits per als autònoms i molt diàleg social.
"Hem de fer una reflexió que té a veure amb la vostra importància com a col·lectiu, és més clau el que fem en aquests moments i en els dies que vénen, que el que hem fet en els dies antecedents". La ministra de Treball ha donat el tret de sortida a la reunió insistint en la idea que "aquesta crisi no té antecedents", a diferència de la del 2008 que, malgrat que "va ser duríssima", "estava focalitzada en una causa directa en el sector financer. Tenia una identitat pròpia", sosté.
Díaz: "Cal centrar-se en pimes, autònoms i en Catalunya"
Ara, administracions públiques i actors privats juguen damunt d'un terreny de joc totalment desconegut i incert. Perquè després de la crisi sanitària, quedaran les seqüeles econòmiques que tindran repercussió a escala mundial. En tan sols un dia, als Estats Units es van desplomar 10 milions de llocs de feina i això deixa entreveure que l'epidèmia també serà social i, de fet, "ja veurem l'ona expansiva" que genera. Ara, el Ministeri té feina i té clar que és necessari centrar-se en "pimes, autònoms i en Catalunya" i sempre "intentant encertar en la reconstrucció i en la sortida a la recuperació pausada i pactada".
Què passarà a partir d'ara amb els ERTO?
Les preguntes són variades i molt àmplies. Després que el president espanyol, Pedro Sánchez, anunciés que passada la Setmana Santa aixecaria les restriccions laborals, l'empresariat es pregunta ara sobre quines mesures extraordinàries es preveuen per als Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) que ja no siguin presentats per causa de força major, sinó per causes productives. En aquest sentit, la ministra ha recordat que justament els expedients "serveixen per conservar l'ocupació" i ha assegurat que aquesta qüestió cal "treballar-la i debatre-la bé en el Govern" espanyol, ja que l'ideal seria plantejar que els sectors crítics continuessin mantenint els ERTO per força major.
Díaz ha posat damunt la taula que el seu Ministeri treballa sense descans en "una sèrie de factors que creiem que tenim focalitzats", com ho el són el turisme, la restauració i el comerç, però també la construcció i el sector recreatiu-cultural. "És probable que siguin els sectors que més temps es ressentin", avisa la titular de Treball. I és que, ha subratllat, malgrat que "posem l'accent en les grans fàbriques, és més fàcil reactivar aquest sector perquè tindrà uns temps molt diferents". A més, precisament aquests sectors, assenyala, "tenen una agudesa molt singular a Catalunya", motiu pel qual considera que cal abordar-ho "no des de la depressió, sinó posant accent en què sortirem d'aquesta crisi".
Díaz: "Hem d'abordar els sectors més crítics no des de la depressió, si no posant accent en què sortirem d'aquesta crisi"
De fet, ja hi ha alguns sectors que recondueixen els expedients i els presenten per causes productives i no de força major "perquè saben que anem cap a una altra part de la reconstrucció econòmica". Sectors als quals presumiblement s'hi sumaran més perquè el Govern estatal no prorrogarà la figura del permís retribuït recuperable, motiu pel qual, presumiblement moltes empreses decidiran tornar a engegar la seva activitat i presentar nous expedients.
El president de Pimec, Josep González, ha volgut fer arribar a la ministra la seva lamentació en aquest sentit per no haver-los tingut en compte perquè, a més, "això ha causat problemes i ara ens trobem amb una dificultat que és que moltes empreses no podran recuperar les hores per diverses circumstàncies". En aquest aspecte, el Ministeri va parlar amb els sindicats i CEOE i Cepyme, però només els primers van avalar la proposta.
Preocupació i desesperació
Mentrestant, la preocupació i la desesperació s'han convertit en el pa de cada dia dels autònoms i així ho ha fet veure el president de Pimec Autònoms, Miquel Camps, a la ministra, quan li ha retret que "vostè diu que ningú s'ha de quedar enrere, però la preocupació és molt gran perquè ens truquen dient que no poden pagar les quotes de lloguers, de maquinàries…".
Camps: "Vostè diu que ningú es quedarà enrere, però la preocupació és molt gran perquè ens truquen dient que no poden pagar"
Díaz és conscient de la situació, però recorda que l'article 17 del Reial decret del 18 de març del 2020 ja té en compte el cessament d'activitat per als treballadors per compte propi i, en aquest sentit, recull una prestació per cessament d'activitat o per a aquells grups que hagin vist minvada la seva activitat. Malgrat això, la titular de Treball ha assegurat ser "conscient que els 10.000 milions d'euros es van esgotar ahir", però ha promès que "el Ministeri d'Economia ens garanteix recursos".
Tanmateix, però, el problema no està tant potser en les mesures establertes, sinó en la lentitud del procés per accedir a elles. En aquest sentit, Camps ha posat damunt la taula que hi ha "molta desorientació per com accedir a aquestes ajudes, demostrar les pèrdues… els empresaris veuen que els arriben els rebuts i que les mesures triguen a arribar", explica, i afegeix: "Els bancs demanen moltíssima documentació, canvien les condicions, s'allarguen… estem gestionant desesperació i ansietat, es tracta de congelar aquests pagaments". Resposta de la ministra? "Hem simplificat al màxim els requisits, demanarem que se simplifiquin més".
Com canviarà el món
Tots els sectors han tingut veu en aquesta reunió. Comerç, demanant un "pla d'ajudes per al sector per facilitar la contractació futura" i amb una resposta contundent: "És un dels sectors focalitzats com hiperrellevants. Si la restauració o el comerç mitjà i petit és l'últim a arribar, hem d'arbitrar sortides amb la força major", diu Díaz. Turisme, preocupats pels treballadors fix-discontinus i amb una possible solució: "L'empresari ha de trucarr al seu empleat, dir-li que no et puc incorporar i l'Estat li reposa aquests 90 dies de prestació pública de desocupació que no se li descomptaran".
González: "El treball a distància farà un impuls i és una petita part positiva de la crisi"
La llista és llarga i la preocupació infinita. I mentrestant, el "món del treball el dia després ens necessitarà més que mai" perquè el model està canviant. "Seran molts factors que canviaran el món del treball, també les relacions comercials en els impactes que estan tenint, els comportaments…", apunta la ministra, al mateix temps que González afegeix: "El futur el treball no serà el mateix, el treball a distància farà un impuls i és una petita part positiva de la crisi". I, precisament per això, la formació serà més important que mai quan tot torni a la normalitat.
Més concreció a algunes qüestions que donen un petit respir als petits i mitjans empresaris, com ells mateixos reconeixen, "ens has donat més llum", però llum en qüestions que igual no acaben d'agradar del tot com, per exemple, que el Govern central no abaixarà els impostos. Segons Díaz, aquesta "no és una política adequada perquè ara més que mai necessitem el públic, us necessitem a vosaltres".