Dos de cada tres municipis no han registrat la construcció de cap nou habitatge social en 20 anys. Són dades de la secretaria d'Habitatge, que també mostren que el 2023 es van acabar 2.243 nous pisos de protecció oficial al país, la dada més alta des del 2012. Alhora, les sol·licituds per accedir-hi s'han triplicat en els últims deu anys fins a les 46.608 l'any passat.
El 2023 es van acabar 2.243 nous pisos de protecció oficial al país, la dada més alta des del 2012
De l'1,7 al 9%: objectius de creixement del lloguer social
El lloguer social representa l’1,7% del parc d’habitatge, segons el Govern, que preveu arribar a la mitjana europea del 9% el 2044. Agents del sector consultats per l’ACN són escèptics amb el compliment dels plans del Govern i es pregunten "qui ho farà". D'altres lamenten que històricament els pisos socials s'han destinat a la venda i han acabat perdent el propòsit original.
Els 54.066 habitatges de lloguer social que constaven l’any 2019, segons les dades més recents del pla territorial sectorial de l'executiu, era un 1,74% de les 3.103.980 llars que es feien servir com a primera residència. D’aquest percentatge, pràcticament un terç són del parc públic gestionat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i un 29% més formen part del lloguer social d’ajuntaments, empreses públiques locals o entitats del tercer sector.
Gairebé tota la resta són de titularitat privada amb un lloguer social, com els de la xarxa de mediació per al lloguer social (16%), els de bancs i entitats financeres bonificats per l’impost d’habitatges buits (13%), o els privats cedits i gestionats per l’Agència de l’Habitatge (7%).
Al conjunt d’Espanya, el lloguer social representa el 2,5% del parc d’habitatge, mentre que la mitjana europea és del 9%, segons dades que també recull el pla territorial. El ventall és molt ampli, des de Grècia o Xipre on el percentatge és zero, fins a Dinamarca (21%), Àustria (24%) o els Països Baixos (30%), on se supera la resta de països de la UE.
Espanya podria tenir “el parc més gran d’HPO d’Europa”
En una entrevista a l’ACN, la presidenta de la fundació Hàbitat 3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), CarmeTrilla, explica que Catalunya arrossega un segle de construcció d’habitatge públic “però destinat a la venda, i no al lloguer”, cosa que, segons ella, també ha passat amb l’habitatge de protecció oficial (HPO) privat. Així, un cop canviava de mans, la llar ja era lliure, cosa que “no s’entén” a l’estranger, on l’habitatge sempre se sol mantenir protegit perquè es fa servir per a lloguer. Trilla explica que si aquests pisos continuessin amb el seu propòsit original, Espanya tindria “el parc més gran d’HPO d’Europa”.
Si aquests pisos continuessin amb el seu propòsit original, Espanya tindria “el parc més gran d’HPO d’Europa”, segons Trilla
En la mateixa línia, la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, creu que el problema ha estat que s’ha fet “inversió en habitatge protegit, però que després es privatitza i no compleix amb cap funció d’interès general”. Segons ella, construir-ne sempre és “bona notícia” però el que és “elemental” és que el que ja existeix “no es privatitzi”.
El model publicoprivat que s’ha tirat endavant històricament, segons ella “és un desastre”, ja que la part privada “només busca augmentar els seus beneficis” mentre que el sector públic “és el que acaba carregant amb els costos”.