La proliferació dels habitatges d'ús turístic a Barcelona els últims anys ha estat exponencial. Els pisos turístics s'han convertit en un element nuclear en diversos barris de la capital catalana i aquesta tendència ara s'està estenent més enllà de les seves fronteres i fa encendre algunes alarmes. I és que l'equilibri entre una nova activitat econòmica i el benestar dels veïns ha implosionat en determinades zones. I el debat sobre l'impacte en el mercat de lloguer, una de les principals problemàtiques de l'Àrea Metropolitana, també està sobre la taula. El Vallès Occidental té una oportunitat en el creixement del turisme i els pisos turístics, però també ha d'estar alerta per no repetir errors comesos a Barcelona.
De 2017 a 2018 s'ha produït un creixement important d'habitatges d'ús turístic a la comarca, gairebé doblant-se, passant de 200 a 388. Entre tots ofereixen gairebé 2.000 places. És encara una xifra petita, menor que l'oferta hotelera, i amb marge de creixement. Però també un toc d'atenció per evitar algunes de les problemàtiques que han comportat a la capital catalana amb altes concentracions d'oferta. I és que el creixement és exponencial.
Mentre la xifra d'hotels i altres allotjaments turístics s'ha mantingut estable en els últims deu anys, els pisos turístics han augmentat de manera important: passant de poques unitats el 2010 a gairebé 400 el 2018. La previsió és seguir creixent i això obre la porta a noves perspectives econòmiques per una comarca tradicionalment industrial, però que veu en el turisme una oportunitat imporant de diversificació i potenciació de l'economia.
Amb l'objectiu de fer una radiografia del turisme a la comarca, la Universitat Autònoma, l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera i el Consell Comarcal han elaborat el Pla d'Allotjaments turístics del Vallès Occidental. És una primera eina per conèixer en detall l'oferta del sector turístic per promocionar un creixement necessari però sostenible.
Proximitat amb Barcelona, la clau
"L'augment d'habitatges d'ús turístic és una tendència general i el Vallès Occidental no n'és una excepció. La proximitat amb Barcelona influeix i ho hem vist especialment en ciutats més grans, com Sant Cugat, Sabadell o Terrassa", explica el professor de la UAB i director de l'estudi, Francesc Romagosa.
Per Romagosa, la proximitat amb Barcelona és un factor clau, però afirma que els pisos turístics són una "nova forma d'allotjament" que s'està estenent a tota mena de destinacions. També al Vallès, on la major part del turisme és de negocis.
Francesc Romagosa: "Els habitatges d'ús turístic poden acabar sent un ingrés per la població local"
Segons el director de l'estudi, el Vallès no s'escapa del creixement turístic, tant de la demanda com l'oferta. "El sector turístic està creixent. Es nota l'efecte Barcelona, sobretot a municipis més propers". "Pot contribuir a la diversificació econòmica de la comarca, tradicionalment molt centrada al sector industrial i cada vegada més al sector serveis. El turisme ha estat poc important a la comarca, però cada vegada ho és més i pot crear noves oportunitats d'ocupació", assenyala el director de l'estudi.
I dins del turisme, els pisos turístics és un sector que encara té potencial de creixement: "No estem en una situació de saturació, com poden tenir alguns barris de Barcelona que tenen problemàtiques i que superen la capacitat de càrrega. Encara hi ha molt marge de recorregut". A més, apunta Romagosa, "els habitatges d'ús turístic poden acabar sent una font d'ingressos per la població local".
Tot i això, recomana "estar alerta" per evitar massificacions i impactes negatius.
Municipis amb més pisos turístics
El Vallès Occidental és una comarca molt variada i es registren notables diferències entre municipis pel que fa a l'oferta turística i els pisos turístics. "Hi ha municipis amb una oferta molt important i altres que no tenen gairebé ni una sola plaça d'allotjament i no apareixen al mapa turístic", descriu Romagosa.
Sant Cugat és el municipi que més concentració de places en pisos turístics ofereix de la comarca, disposant del 24% del total de l'oferta del Vallès Occidental. A continuació hi ha Sabadell (19%) i Castellar del Vallès (12%).
De fet, a Sant Cugat hi ha més d'un centenar de pisos turístics, mentre que a les dues capitals de comarca, Sabadell i Terrassa, n'hi ha 85 i 55. La proximitat amb Barcelona i el dinamisme econòmic de Sant Cugat, amb moltes grans companyies multinacionals, són factors determinants.
Saturació de la demanda
En termes de sostenibilitat social i econòmica de l'activitat turística, és important que l'oferta d'allotjament turístic d'un territori es trobi en una situació d'equilibri en el context socioeconòmic. Una oferta d'allotjament que sobrepassi determinats llindars (allò que tècnicament s'ha anomenat capacitat de càrrega d'una destinació turística), pot acabar comportant uns impactes socioeconòmics, però potencialment també ambientals i culturals, que poden ser difícils d'assumir i de gestionar.
Així s'ha establert l'índex de pressió, que calcula la xifra de pisos turístics en relació a la població. Els resultats globals per a la comarca indiquen que l'índex de pressió de l'allotjament no arriba a 1 plaça d'allotjament per cada 100 habitants. Per municipis, hi ha desigualtat i hi ha un ventall que oscil·la entre el 0 de Gallifa i Polinyà i el 6,69 de Rellinars.
Tot i això, encara queden llunys els índexs de destinacions turístiques, com alguns barris de Barcelona (19 pisos turístics per cada cent habitants), Menorca (76,5) o Andorra (62,1).
Reptes de futur
"Un dels objectius és prevenir impactes negatius en el futur i establir una eina de control i seguiment de l'allotjament turístic", explica Francesc Romagosa sobre l'estudi elaborat. Així, demana "fer el seguiment de l'oferta" i estar atents per "si hi ha algunes zones que s'especialitzin excessivament, com ha passat en punts de Barcelona". "Això no està passant, però tenint l'experiència de Barcelona, caldria un seguiment perquè passi això", determina.
El director de l'estudi aposta per "un control del planejament urbanístic i eines de regulació" per evitar que es creïn "zones molt concentrades d'activitat turística" i es pugui aprofitar "l'impacte positiu de l'activitat econòmica i els beneficis socials de l'intercanvi cultural".
I és que aquest creixement també ha permès que la població local del Vallès Occidental tingui una nova eina per guanyar un sobresou, a través del lloguer de pisos turístics. I és que a diferència de la capital catalana, a la comarca vallesana la gran majoria dels allotjaments turístics al mercat estan en mans de petits propietaris i no de grans companyies.
La meitat dels pisos turístics no estan registrats
Dels 388 habitatges d'ús turístic de la comarca, n'hi ha 188 que no estan registrats. "Els habitatges d'ús turístic han d'apostar per la regularització, que s'ofereixin de forma registrada. Això facilita molt més el control del sector i evita impactes negatius".
Una de les ciutats que ja avança en aquest sentit és Sant Cugat. I és que entre el 2013 i el 2016, es van demanar un total de 16 llicències per allotjaments turístics a la ciutat. El 2017 ja en van ser 18, el 2018 se'n van demanar 35 i durant el primer trimestre de 2019 ja se n'han sol·licitat 20. El creixement és important.
Joan Puigdomènech: "Els pisos turístics s'han de controlar i regular"
"Hem constatat una acceleració important de llicències de pisos turístics. Fins al 2016 era residual", explica el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Joan Puigdomènech, que reconeix que comencen a estar preocupats.
L'Ajuntament vol "prevenir problemes" que pugui generar una explosió d'apartaments turístics. "Pot provocar el trencament d'harmonia veïnal si es concentren en determinats llocs i també podria tenir efecte en el mercat de lloguer", assenyala el tinent d'alcalde d'Urbanisme.
"Per això s'han de controlar i regular", emfatitza Puigdomènech. Així, el Ple Municipal va establir una suspensió de noves llicències durant un any, amb la voluntat de redactar una ordenança que reguli l'obertura dels pisos turístics i les condicions que han de complir.
Turisme de negoci, d'homes i sols
Segons l'estudi Perfil i hàbits dels turistes al voltant de Barcelona (Diputació de Barcelona, 2018), el nombre de turistes que van pernoctar a la comarca va arribar a superar el mig milió el 2017.
Els turistes són principalment homes amb un 74,1%, mentre que les dones són el 25,9%. Els que van visitar la comarca a 2017 tenen nacionalitat espanyola (43,2%), seguida dels europeus com francesos, britànics, italians, alemanys i altres nacionalitats que sumen el 39% del total.
Les visites a la comarca es fan principalment per motivacions professionals, com ara assistència a jornades o reunions i congressos o la visita a empreses i centres de recerca (57,8%), seguit per motivacions d'oci (26,1%) i, finalment, per motivacions personals / familiars (16,1%). 4 de cada 10 turistes que arriben al Vallès ho fan sols.
447 euros per turista
La despesa per turista en destinació assoleix els 447 euros durant la seva estada, que de mitjana és de quatre dies. La major part de la despesa es dedica a allotjament i restauració.
"Una part molt important del turisme a la comarca està lligada als negocis, representa un percentatge molt gran de la demanda i l'oferta està creixent. Hi ha una oferta important de places d'hotels i especialment en els municipis grans i de la meitat sud de la comarca, més propers a l'eix de l'AP-7 com Barberà, Cerdanyola, Rubí o Sant Cugat", analitza Francesc Romagosa.
Tot i això, afirma que "els darrers anys s'està diversificant" i apareix també un turisme cultural, familiar i de natura. I és que, malgrat alguns impactes negatius, el Vallès té en el turisme una nova via d'oportunitat per enfortir l'economia i diversificar-la. Així, més enllà del consolidat turisme de negocis, el Vallès encara té camp a recórrer per vendre els seus atractius culturals i naturals "per captivar una demanda que actualment pernocta a Barcelona, però que amb l’adequada promoció podria desplaçarse al Vallès Occidental, no només per visitar la comarca sinó també per pernoctar-hi".