• Economia
  • Llum verda al pla d'habitatge que estableix un 7% de lloguer social

Llum verda al pla d'habitatge que estableix un 7% de lloguer social

Els municipis amb més demanda hauran de comptar amb un 15% d'habitatge social en 20 anys

Un edifici amb 35 habitatges de lloguer social, en una imatge d'arxiu | ACN
Un edifici amb 35 habitatges de lloguer social, en una imatge d'arxiu | ACN
ACN
Barcelona
21 d'Octubre de 2021

La Conselleria de Drets Socials ha donat llum verda a la tramitació i aprovació del Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge (PTSH), que ha de quedar enllestit durant la primera meitat de l'any vinent, i que estableix incrementar el parc de lloguer social fins al 7%. El document té com a objectiu orientar les polítiques d'habitatge a Catalunya per als propers 20 anys, i apunta que 163 municipis on viu el 80% de la població hauran de disposar d'un mínim d'un 15% d'habitatges socials durant aquest període, ja que són els que tenen més demanda i estan més tensionats.

El pla estima que caldrà comptar amb 300.000 habitatges socials. Actualment, el parc de lloguer social compta amb 54.000 habitatges, i en caldran 255.000 més. D'acord amb el PTSH, a banda d'ampliar el parc de lloguer social, també caldrà impulsar la construcció d'habitatges socials de compravenda i amb tinences intermèdies, amb 107.800 nous immobles.

El pla divideix el territori català en diverses zones segons la necessitat d'habitatge: les de demanda residencial forta i acreditada, les àrees preferents, les àrees no preferents i les rurals. Els 163 municipis de demanda forta i acreditada hauran de disposar d'un mínim d'un 15% d'habitatges socials. Segons el document aprovat per Drets Socials, els municipis colindants amb els de forta demanda també podran demanar formar part d'aquest grup. També s'obre la porta a la possibilitat que diversos municipis es puguin mancomunar i fer una planificació supramunicipal per assolir els objectius conjuntament.

A les zones rurals, el pla també treballarà pel dret a un habitatge de lloguer, per a les persones grans i per promoure la rehabilitació, corregint així les deficiències del parc d'habitatges, especialment pel que fa a la funcionalitat o l'eficiència energètica. El document també compta amb mesures per lluitar contra el sensellarisme, i per garantir l'habitatge a dones i infants, especialment les que pateixen violència masclista i estan en una situació de vulnerabilitat.