Pla Marshall és el nom més adequat? Els llibres d'Història parlen d'aquell programa de recuperació econòmica (l'European Recovery Program) en l'etapa New Deal, però ací encara no s'ha batejat aquest (estrany, distòpic i excepcional) procés en què estem immersos ni tampoc a l'ajuda en euros que ha de venir. Al País Valencià, el president Ximo Puig fa més d'un mes que ho reclama, amb pressió a les xarxes socials inclosa; el vicepresident català Pere Aragonès ho va demanar en una entrevista al FAQs el 12 d'abril per primera vegada; Pedro Sánchez ja el va citar el 23 de març...
El 15 de març vaig demanar un Pla Marshall.
— Ximo Puig (@ximopuig) April 16, 2020
La setmana passada vaig enviar una carta a les 329 regions europees reclamant eixe pla.
Hui, la presidenta de la Comissió Europea ha dit que necessitem un Pla Marshall.
No podem perdre més temps.
Solidaritat i Europeisme ja. https://t.co/rKLjG6n8BO
També l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ho ha demanat i divendres 17 d'abril, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha afirmat que "necessitem un Pla Marshall per a la recuperació d'Europa, i hem de posar-lo en marxa immediatament". La clau? El pressupost europeu: drets de duanes, percentatges de l'IVA que recapten els Estats membre, contribucions nacionals i mecanismes de correcció inclosos.
En plena crisi sanitària de la COVID-19 a escala mundial, a casa nostra el pacte que es busca encara no ha trobat el consens que necessita. En canvi, sí que comença a haver-hi certes coincidències en la petició d'un programa d'ajudes que emulen aquell que va dissenyar el militar nord-americà George Marshall per a refer l'Europa de postguerra i que el va portar a guanyar el Nobel de la Pau el 1953. Amb tot, els experts consultats posen matisos. No és el mateix el que necessita l'Europa postcoronavirus?
En opinió del catedràtic d'Estructura Econòmica, Santiago Niño-Becerra, "el concepte de Pla Marshall no és correcte aplicar-lo en aquestes circumstàncies perquè el va posar en marxa els Estats Units per a ajudar a la reconstrucció d'alguns països europeus i amb una finalitat concreta, és a dir, el va comandar algú, que és qui va posar els fons. Un fons europeu del qual, en major o menor mida, es beneficiessin els mateixos països que ho han dotat no és un Pla Marshall", apunta l'economista en declaracions a VIA Empresa.
Dependència del fons
El professor de l'Institut Químic de Sarrià (IQS) argumenta que "el problema" que hi veu és que "dotar un fons d'ajuda de sortida de la situació creada pel virus no és mala idea però té un problema: crea dependència dels qui més ho usin respecte als qui ho usin menys". En aquest sentit, recomana que cada economia vegi "què necessita i vagi a través del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) al qual s'hagin eliminat condicionalitats".
Niño-Becerra: "Un Pla com aquest crea dependència dels qui més ho usin respecte als qui ho usin menys"
En València, preguntem a l'Institut València d'Investigacions Econòmiques i respon l'economista Francisco Alcalá, catedràtic de Fonaments d'Anàlisi Econòmica en la Universitat de Múrcia i research fellow del Center for Economic Policy Research. Alcalá està en línia amb el que respon Niño-Becerra, perquè defensa que els fons que de moment ha acordat la Unió Europea "són, bàsicament, crèdits per a cobrir qualsevol mena de despesa pública". L'autor aclareix que un Pla Marshall tindria dues diferències: "En primer lloc, no seria crèdit sinó transferències a fons perdut. Això constituiria un instrument de solidaritat entre els països europeus molt més avantatjós per als països receptors que els crèdits".
En segon lloc, el professor Alcalá argumenta que un Pla Marshall comporta la idea de reconstruir capital públic i privat. "Aquest aspecte és, en sentit estricte, menys necessari perquè un dels pocs aspectes més favorables d'aquesta crisi és que no porta associada la destrucció de capital. Pot ser convenient impulsar l'obra pública quan l'emergència sanitària hagi passat, però el més important és disposar de fons per a facilitar el finançament de les empreses per a mantenir els ingressos de les famílies més afectades i vulnerables".
Alcalá: "Transferències a fons perduts sí que constituirien un instrument de solidaritat entre els països europeus molt més avantatjós"
El Govern valencià, per exemple, ha xifrat en 2.2000 milions d'euros les necessitats de liquiditat per a fer front a les actuacions enfront de la pandèmia durant aquest semestre. i aquest dilluns ha anunciat que han aconseguit 1.303 milions d'euros, vora el 60%, al qual s'ha d'afegir els 1.550 milions d'euros que esperen del FLA. Fons, diners, en definitiva.
Amb la idea del professor Alcalá hi combrega el professor Santiago Niño-Becerra, que es mostra "totalment d'acord". Matisa que en "països com Àustria, Dinamarca o els Països Baixos no estan com nosaltres, ens poden dir que nosaltres estem moltíssim pitjor. Ells no havien fet aeroports sense avions, ni AVEs que no van enlloc, ni tenien tant de frau fiscal, ni tenien Gürtel...", recorda. "Espanya surt amb el Pla Marshall? Si vostè és danesa, pensaria que el Pla Marshall el necessite jo, perquè no estem tots igual de fotuts. Jo ja signava per estar com Dinamarca", afegeix.
A més d'entrada, el professor opina que el nom del programa d'ajudes que s'està reclamant ja està mal escollit: "Un Pla Marshall així el fa algú per a algú i aquí el que es planteja és poder crear un fons. I jo crec que el problema és que calen diners. Falta 'pasta', vinga d'on vingui", comenta.