Dimecres passat el BBVA va presentar els resultats del segon trimestre, dels que aquí que ja en vam parlar, en un esdeveniment on també van tenir temps per informar sobre la situació de l’opa sobre el Sabadell. A diferència de la recent junta general d’accionistes, on el protagonista va ser el president del banc, Carlos Torres Vila, en aquesta ocasió la cara més visible va ser el conseller delegat, el turc Onur Genç (1974). Abans d’entrar en detalls sobre l’actualitat de l’opa, cal donar un cop d’ull sobre la figura de Genç, que encara no havia fet aparició en aquesta sèrie. Si en anteriors entregues havíem explicat que tant el conseller delegat del Sabadell, César González-Bueno Mayer Wittgenstein (1960), com el president del BBVA, l’esmentat Carlos Torres Vila (1966), tenien en comú que formaven part del planter de la consultora americana McKinsey, ara hem de dir que Genç també té aquest mateix origen, atès que va treballar a la firma entre 1999 i 2012. No deixa de ser curiosa la capacitat d’aquesta companyia amb seu a New York City per empolvorar les elits corporatives mundials amb els seus homes.
Tornant al que ens ocupa, l’opa sobre el Sabadell, convé recordar quines eren les raons que va esgrimir el BBVA per tractar de comprar el banc català:
- Guany d’escala a l’Estat per ser més competitius.
- Combinar negocis molt complementaris (cal pensar que es refereixen a la penetració del Sabadell en el terreny de les pimes, perquè des del punt de vista geogràfic, la presència dels biscaïns a Catalunya ja frega la saturació).
- Capturar sinergies substancials (una manera esotèrica de dir que miraran de fer la mateixa feina amb menys gent, encara que ells ho atribueixin bàsicament a sinergies tecnològiques).
- Crear una franquícia més forta i rendible, amb més capacitat d’inversió (una raó que, en certa manera, sembla redundant amb la del primer punt).
En l’actualització de la situació comunicada dimecres passat, es concretaven alguns d’aquests punts. En primer lloc, asseguraven que el nou banc resultant tindria una capacitat addicional de concedir crèdits a famílies i empreses d’uns 5.000 milions d’euros. Com que un dels aspectes dels quals més s’ha parlat al voltant de la fusió és la possibilitat real que les pimes catalanes quedin desemparades davant del nou gegant de la banca, els gestors del BBVA han volgut recalcar que faran “una aposta pel segment de les pimes de l’Estat”.
En l’apartat de les famoses sinergies, també conegudes en l’argot com a “redundàncies”, ja podem començar a posar números al body count: la previsió és tancar unes 300 oficines (no queda clar si seran totes del Sabadell) i realitzar acomiadaments fins a aconseguir un estalvi de 300 milions d’euros (fa uns mesos el mateix banc va parlar d’uns 5.000 acomiadaments). L’impacte laboral repercutiria no només a les oficines que es tancaran, sinó també a serveis centrals i altres centres corporatius.
El total de les sinergies el valoren en 850 milions d’euros, que es divideixen en 450 milions estalviats en l’àmbit administratiu i tecnològic, els 300 esmentats en despeses de personal i 100 més en estalvis purament financers. També estimen que l’increment del benefici per acció del qual gaudiran els accionistes del Sabadell s’enfilarà fins al 27%.
També ha quedat clar que tan aviat com es pugui es produirà una fusió entre totes dues entitats, el que fa pensar que la marca del Sabadell pot tenir una vida efímera si aquests plans tiren endavant (recordem el que va passar amb Catalunya Caixa i amb Unnim). En l’acte, els representants del BBVA van insistir en que l’oferta és “extraordinàriament atractiva” per als accionistes del Sabadell, alhora que van assegurar que el procés avança en línia amb el calendari previst. Perquè el procediment pugui continuar, ara s’està pendent de l’aprovació de tres entitats reguladores: el Banc Central Europeu, la Comisión Nacional del Mercado de Valores i la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (segons el mateix banc, aquest darrer organisme acostuma a trigar entre cinc i sis mesos en definir-se). Ja s’ha rebut el vistiplau de les autoritats de la competència dels Estats Units, França, Portugal i Marroc.
Seguirem atents a l’evolució d’aquesta operació que, per la seva envergadura i transcendència a tots els nivells, sembla que passarà a la història de les finances espanyoles.