El plàtan serà, segurament, una de les fruites que més presència guanyarà als cistells de la fruita de les llars arreu del món. I és que l’augment de les temperatures derivat del canvi climàtic ha fet que la producció, també de banana, creixi fins a convertir-se en el quart conreu més important del planeta, segons un estudi publicat a la Nature Climate Change. Només les superen el blat, l’arròs i el blat de moro.
La investigació, liderada per la Universitat d’Exeter, apunta que entre el 1961 i el 2016 el volum de fruita conreada s’ha incrementat en un 86% i, més concretament, en 1,37 tones per hectàrea en 27 dels principals països productors estudiats a l’informe. L’Índia i la Xina han estat els més beneficiats, amb un volum actual de 29,1 milions de tones i 13,1 milions de tones, respectivament.
L’adaptació tècnica a l’augment de les temperatures serà clau per mantenir els volums de producció
Tanmateix, aquest escalfament global que aparentment pot ser beneficiós per al conreu del plàtan, farà que aquesta mateixa vintena d’Estats puguin veure reduir dràsticament la seva capacitat productiva d’aquí al 2050. Alguns seran més resilients i aconseguiran adaptar-se tecnològicament per no perdre aquest potencial, mentre que d’altres, fins i tot, podrien veure desaparèixer el conreu de plàtans i bananes.
Un mercat sense fronteres
Aquest fruit de pell groga és originari de les zones tropicals del sud-oriental de l’Àsia, des d’on es va traslladar el conreu cap a zones amb un clima similar de l’Àfrica, Amèrica i Oceania.
L’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) estima que pel 2028 el plàtan i la banana assoliren els 135 milions de tones a escala mundial, amb un creixement fins al moment de l’1,5%. Representaran el 53% de la producció de fruita tropical, quan el 2009 va representar el 58%.
L’Àsia continuarà al capdavant amb el 54% del volum mundial, amb el títol de major productor en mans de l’Índia. Si la seva producció actual se situa al voltant dels 30 milions de tones, per al 2028 l’estimació és de 33 milions de tones. A més de la seva capacitat d’adaptació tècnica, se’n destaca la previsió d’un increment de la demanda interior. El següent país és la Xina, amb prop de 14 milions de tones.
L’Índia és el principal productor de bananes, però l’Equador lidera les exportacions mundials
La FAO situa en el següent graó la zona de l’Amèrica Llatina amb un volum de 34 milions de tones concentrades a l’Equador, Brasil, Guatemala, Colòmbia, Costa Rica i Mèxic. Precisament aquesta regió és la que s’espera que d’aquí a vuit anys lideri el comerç internacional amb 17 milions de tones, un 80% del total. L’Equador mantindrà el lideratge de les exportacions, passant dels 6,3 milions de tones actuals fins als 7,4 milions de tones.
De les Canàries a Europa
Segons el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, el 93,5% de les llars espanyoles ha comprat al llarg del 2018 bananes i plàtans. Són un total de 511 milions de kg de fruita, dels quals 380 milions provenien de les illes Canàries.
Els espanyols consumeixen més de la meitat dels plàtans que es conreen a Canàries
El conreu d’aquest aliment groguenc està molt repartit entre les illes de Gran Canària, Tenerife, La Palma i la Gomera. Prop de l’1% de la collita es queda a l’arxipèlag, un 72% se’n va a la península ibèrica i un 27% es destina a mercat exterior. El principal importador és Portugal, on el 2018 es van enviar més de 93.175 milions de kg. El segueix de lluny França, amb 4.867 milions de kg; Itàlia, amb 1.482 milions de kg; i Romania, el Regne Unit, Malta, els Països Baixos i Alemanya amb entre 180 i 40 milions de kg.
Les característiques climatològiques han fet que aquesta regió canària sigui el proveïdor de plàtans de la Unió Europea des de fa dècades. Però la seva posició dominant era més clara fa 30 i 40 anys, quan la banana de l’Equador no havia entrat amb tanta força i amb un preu tan baix al mercat comunitari. Després va arribar la de Costa Rica, Costa de Marfil i Colòmbia.
Això va fer que la banana guanyés terreny per davant del plàtan, fent que la primera hagi tingut una presència d’entre el 46% i el 66% de l’oferta al mercat espanyol al llarg del 2018. I en el cas d’Europa, que les Canàries continuïn com a líders europeus en producció, però no com a líders comercials.
El plàtan amb IGP de Canàries pot ser fins a un 120% més car que la banana
Una de les principals causes és el preu. La fruita illenca compta amb la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de Canàries, un segell que li atorga qualitat i que, alhora, justifica un preu més elevat que la banana de fora. En pocs anys, el plàtan canari ha passat de ser un 35% més car que la fruita de fora a ser-ho en un 120%.
Què comprem?
L’any passat van passar per Mercabarna un total de 64 tones de plàtans de Canàries, mentre que el volum de banana va ser de 73 tones. D’aquestes, unes 33 tones tenien com a origen l’Equador; 8,4 tones van ser de Colòmbia; 6,8 de Costa Rica; i 15 tones d’Amèrica, sense especificar-ne l’origen. Van ser un total de 63,2 tones provinents de l’altra banda de l’Atlàntic.
Per aquest motiu a les fruiteries i grans superfícies hi trobem fruita, principalment, d’aquests tres països americans al costat del plàtan de Canàries. El preu d’aquesta banana es troba entre els 0,79 euros i els 1,29 euros, mentre que el producte espanyol difícilment es troba per sota dels 1,49 euros.