Els ingredients eren quasi els mateixos. Ponents de prestigi al voltant d’una taula rodona, el mateix moderador, coincidència de dates i fins i tot el baròmetre per prendre el pols al batec econòmic que elabora l’organització. Però això sí, aquesta vegada tot s’ha realitzat de manera virtual. La XXXI edició de la Trobada Empresarial al Pirineu, que s’havia de celebrar els dies 11 i 12 de juny a la Seu d’Urgell, aplegant més de 600 persones i que s’ha posposat pel 29 i 30 d’octubre, ha fet un tast previ amb el títol Del sotrac a l’impuls econòmic. Economia, sanitat i Europa han sigut els eixos sobre els quals han debatut el professor emèrit de l’IESE Business School, Alfred Pastor, el professor d’Economia de la UB, Ramon Tremosa i el president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, Pere Godoy. Més enllà d’aventurar-se a oferir receptes o auguris en ple impacte social, econòmic i sanitari per la pandèmia de la Covid-19, els experts han coincidit en algunes certeses: sortirem més pobres i endeutats de la crisi, però amb el coixí de la Unió Europea (UE) el cop serà menys dolorós. Això sí, “hem de fer bondat” per rebre els ajuts condicionats d’Europa, en paraules d’Alfred Pastor.
Més de 250 persones han seguit la trobada confinada durant una sessió telemàtica de gairebé dues hores. El president de l’esdeveniment, Viçenç Voltes, ha demanat “facilitats administratives, flexibilitat laboral i ajuts fiscals” perquè els empresaris se’n surtin. Uns empresaris que, en contra del que pugui semblar, tenen previst mantenir les seves plantilles en els pròxims mesos. Així ho va confirmar el 49% dels enquestats en el baròmetre tradicional que efectua la Trobada. La meitat d’ells considera que les mesures sanitàries que s’han pres són les adients i un 85% d’ells està disposat a pagar el peatge d’emprendre reformes estructurals a l’economia a canvi de rebre els ajuts de les institucions europees.
"Gairebé la meitat dels empresaris preveu mantenir la plantilla durant els pròxims mesos i un 85% acceptaria impulsar reformes a canvi de rebre ajuts de les institucions comunitàries"
La pandèmia de la covid-19 ha agreujat dos problemes previs que arrossegava l’Estat espanyol: una taxa d’atur massa alta i un deute elevat. “Per corregir aquest escenari, ens cal que les administracions públiques supleixin la manca d’ajuts del sector privat i reconstruir el dèficit de productivitat de l’economia amb pactes polítics allunyats de la crispació actual”. Així ho aconsella Alfred Pastor, que recomana el camí de la col·laboració publicoprivada per evitar una espiral deflacionista per una oferta deprimida.
Millor que fa 30 anys
Encara que admet que sortirem de la crisi de la covid-19 més pobres i endeutats materialment, Pastor ressalta la necessitat de dotar el sistema sanitari de més recursos “perquè durant aquests mesos ha estat donant més del que té”. El punt d’esperança del professor de l’IESE es concreta en què el sistema de protecció econòmic i social és millor que el de fa 30 anys.
Tremosa: “Sóc més europeista que ahir, però menys que demà”
Aquesta anàlisi és compartit pel professor d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB), Ramon Tremosa. L’especialista, que durant 10 anys va ser eurodiputat, ha acabat la seva intervenció dient: “Sóc més europeista que ahir, però menys que demà”. En aquest sentit, Tremosa ha recordat que des de fa 12 anys, quan va esclatar l’anterior crisi, Catalunya ha duplicat les seves exportacions, ha atret multinacionals gràcies a la lliure circulació i la presència d’una moneda com l’euro, que li ha atorgat prestigi i ha allunyat el fantasma d’una inflació baixa.
Amb un ull posat a la realitat europea, que marca les decisions que prenen els estats membres, Tremosa ha precisat alguns canvis en relació amb altres moments de dificultats econòmiques. “Alemanya ha passat de ser el rei de l’austeritat a un deixeble de Keynes i la Comissió Europea està instant a Espanya a què gasti més en sanitat encara que incorri en dèficit públic”.
Sense prima de risc i inflació
Ajuts i estímuls són alguns dels conceptes que estan utilitzant països com Alemanya, que per primera vegada des de l’any 1980 registra un dèficit comercial. Aquest canvi de mentalitat ha fet que “la reacció dels bancs centrals no hagi trigat quatre anys com en l’anterior crisi, sinó que s’ha produït en quatre setmanes”. Per a Tremosa, ni la prima de risc ni la inflació seran altes en els pròxims anys, però l’acord total de la UE pels fons de recuperació no tindrà lloc fins al 2021. Tremosa creu que una de les opcions que tenen economies com l’espanyola i la italiana, castigades per la pandèmia per un dèficit públic, és utilitzar el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), una eina que vol salvaguardar l’estabilitat financera de la zona Euro i que està ideada per gestionar aquests tipus de situacions.
Pastor: “Per corregir aquest escenari, ens cal que les administracions públiques supleixin la manca d’ajuts del sector privat i reconstruir el dèficit de productivitat de l’economia amb pactes polítics allunyats de la crispació actual”
El paper de les empreses davant la incertesa del futur sanitari també s’ha tractat durant la taula rodona. El president de la Societat Espanyola d’Epidemiologia, Pere Godoy, creu que aquestes s’han de preparar per a un escenari on “la possibilitat de rebrots puntuals serà alta”. L’objectiu de les autoritats sanitàries és mantenir el nivell de transmissió comunitària per evitar un nou col·lapse del sistema. Alhora, Godoy advoca per afavorir la recerca investigadora.
Vacuna en 10 mesos
Godoy augura que en un període aproximat de 10 mesos, els científics trobaran la vacuna per combatre la pandèmia del coronavirus. Mentrestant, reivindica la importància d’implantar un sistema global de governança de la salut millor dotat econòmicament. Tot i assegurar que no es pot donar mai una negociació entre si s’ha de prioritzar l’economia i salut, ja que “el resultat, si s’escull l’economia, sempre és desastrós”, l’epidemiòleg insisteix que “els científics assessorem, però són els polítics qui prenen les decisions”.
Godou: "La possibilitat de rebrots puntuals serà alta... Els científics assessorem, però són els polítics qui prenen les decisions"
Encara que els ponents han entrat poc al joc de valorar l’evolució econòmica del futur immediat a conseqüència de la incertesa actual, han llençat un missatge de tranquil·litat per l’empresariat lleidatà. El sector agroalimentari, que acostuma a ser resilient a les crisis pel seu caràcter anticíclic, pot aprofitar el boom de la digitalització per establir un contacte directe entre el productor i el consumidor final. La manera de fer-ho queda en l’aire. Igual que passa amb la celebració de la Trobada Empresarial en el seu format tradicional a l’octubre. “Molt improbable”, ha pronosticat Godoy. “En versió reduïda presencial o online, l’acabarem fent”, ha matisat Vicenç Voltes. Confinada o no, l’impuls de la trobada continuarà.