• Economia
  • El poder de la metròpolis de Barcelona: 55% del PIB, 110.214 empreses i atracció d’inversió

El poder de la metròpolis de Barcelona: 55% del PIB, 110.214 empreses i atracció d’inversió

L'àrea metropolitana de Barcelona gaudeix d’una ubicació privilegiada i estratègica amb 3,3 milions d’habitants, però amb deures pendents

L'Àrea Metropolitana de Barcelona es consolida com a motor econòmic de Catalunya | iStock
L'Àrea Metropolitana de Barcelona es consolida com a motor econòmic de Catalunya | iStock
Barcelona
14 de Desembre de 2023
Act. 20 de Desembre de 2023

Cada cop és més freqüent que Barcelona estigui al capdavant de rànquings d’inversió estrangera, creació de noves startups, emprenedoria, turisme i fins i tot com una de les millors ciutats del món per treballar. Ara bé, sovint s’utilitza la “marca Barcelona” quan en realitat es fa referència a un concepte molt més ampli: una àrea metropolitana que concentra més de 3,3 milions d’habitants dividits en 36 municipis de diverses comarques i que concentra més de la meitat del PIB de Catalunya (55%). Per tenir-ho clar: de cada euro generat al país, més de la meitat es produeix aquí. I el gran repte: com viure en un món de concentracions massificades de població amb poder econòmic en àrees metropolitanes de la talla de Shanghai, Sao Paulo, Londres i París i sobretot, millorar la visibilització i la coordinació de noves polítiques.

Quines són les principals característiques de l'àrea metropolitana de Barcelona? Carme Poveda, directora d'anàlisi econòmica de la Cambra de Barcelona i una de les impulsores de l'estudi La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, té clar que es tracta d'una economia diversificada, un nucli d’innovació i emprenedoria, bona connexió internacional, es pot gaudir de bona qualitat de vida, impacte social i importància mediambiental, amb grans oportunitats d’inversió. I unes xifres per sobre de la resta del territori. Enguany la metròpolis de Barcelona compta amb el 78% del teixit empresarial concentrat en 5 municipis clau: Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat del Vallès i Cornellà de Llobregat. És a dir, 110.214 empreses.

Una concentració d’empreses que destaca sobretot en el sector de la sanitat i els serveis socials, a més de la producció. La dimensió mitjana d’aquestes empreses és més elevada que al conjunt de Catalunya, amb 14,4 treballadors per empreses, mentre que a la resta del territori és de 12,1. I un fet diferencial: l’àrea metropolitana té un nivell de PIB per càpita en paritat de poder de compra (PPC) un 32% superior al de la mitjana de la Unió Europea. I un salari mitjà que supera de llarg els 30.000 euros.

L'àrea metropolitana de Barcelona genera el 55% de l'economia catalana i concentra el 83% de les filials estrangeres

La forta inversió exterior de l'àrea es concentra en els sectors de la tecnologia, connectivitat, turisme i captació de talent i compten amb 1.326 milions de dòlars invertits l'any 2022, que la situa en l’11a posició en captació d'inversió tecnològica. De fet, el 83% de les filials d'empreses estrangeres a Catalunya es concentra allí. D’aquí, l’aposta per la bona connexió internacional i turisme de negocis i congressos amb el paper de Fira de Barcelona com a gran intermediari.

Autocrítica i deures pendents

 Carme Poveda, directora d'anàlisi econòmica de la Cambra de Barcelona mentre presenta l'informe | AMB
 Carme Poveda, directora d'anàlisi econòmica de la Cambra de Barcelona mentre presenta l'informe | AMB

"Amb aquestes xifres no volem mostrar un optimisme exagerat", apunta Jordi Valls, vicepresident de l'Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l'AMB. "Si volem competir amb termes econòmics, hem de tenir pensament metropolità ja que som la 7a regió metropolitana europea". Per tant, per a Valls cal més diversificació econòmica metropolitana i generar més ocupació de qualitat, atracció de més capital i aprofitar la reindustrialització que se sol·licita des d’Europa com a grans oportunitats. A més, Josep Santacreu, president de la Cambra de Barcelona, apunta que un dels deures pendents és l’atracció del millor talent i la millora de l'accés a l'habitatge. "No pot ser que les empreses confessin que és difícil mantenir mà d'obra a la zona per culpa de l’habitatge i la dificultat constant del transport de Rodalies".

Valls (AMB): "Si volem competir amb termes econòmics, hem de tenir pensament metropolità"

Els experts també destaquen el creixement del trànsit ferroviari com una gran oportunitat per a la metròpolis de Barcelona. “La situació ha canviat ja que abans les multinacionals buscaven estar a prop de l’aeroport, mentre que ara demanen estar a poca distància de l’estació d’AVE”, continua Valls. De fet, l’aeroport del Prat de Barcelona ha recuperat el 2022 el 7è lloc quant a volum de passatgers, tot i que es troba un 21% per sota del nivell del 2019. Per altra banda, la “xifra positiva” té a veure amb el moviment de passatgers en tren Barcelona-Madrid del conjunt d’operadors que ha assolit un màxim històric el 2022, amb 6,2 milions de passatgers, molt per sobre dels 4,3 milions del 2019.

Per finalitzar, l'AMB es reafirma a l'informe com una zona amb qualitat de vida, gran atractiu del territori i connexions internacionals, mentre cal gestionar millor les connexions locals i la política urbanística que hi ha darrere. I sobretot la cooperació entre actors, per anar més alineats i aconseguir més recursos. Perquè com destaquen a l'estudi, la metròpolis té actius tan diversos com la Fira de Barcelona ubicada parcialment a l'Hospitalet de Llobregat, l'Hospital Universitari de Bellvitge, la Vall d'Hebron, el hub de Nestlé a Esplugues de Llobregat, HP a Sant Cugat, el Sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès o el projecte de les tres xemeneies a Sant Adrià de Besòs. 3,3 milions d'habitants concentrats en una regió que lideren gran part dels rànquings internacionals, però amb alguns deures (i nous reptes) per assolir.