"Qualitat més que quantitat". Aquest és el principal cavall de batalla del director de la Unió de Polígons Industrials de Catalunya, Carlos Rodríguez, que ha aprofitat una jornada de gestió pública a l'IESE per criticar "l'estat deplorable" dels aproximadament 1.900 polígons catalans (no hi ha una xifra oficial) així com la poca seguretat dels seus treballadors o la falta de fibra òptica. "Durant molts anys no s'ha fet absolutament res", ha reblat. Molt abans que grans tecnologies, experts de diferents sectors i regions s'han alçat per reclamar uns mínims a les naus industrials. S'autodefineix com a "poligoners" del segle XXI.
Segons un estudi de l'àrea metropolitana de Barcelona, un 36% dels polígons es troben en un estat deficient, un 12% només serveis bàsics d'aigua i llum i un 40% no té accés a la fibra òptica. Amb aquestes dades a la mà, Rodríguez constata que "quan una empresa vol instal·lar-se té una gran dificultat per saber si hi ha naus disponibles i quines són les seves condicions". Tot i els programes de millora, els avanços de la tecnologia no es veuen reflectits a la realitat de les naus: "Parlem de 4.0, 5G, IA o IoT i no tenim ni fibra òptica ni il·luminació".
Romá: "Estem farts que ens parlin del polígon 4.0, l'eina més avançada és l'escombra"
"Estem farts que ens parlin del polígon 4.0, l'eina més avançada és l'escombra", ha etzibat també el gerent de la Federació de Polígons Empresarials de València (Fepeval), Diego Romá, davant un auditori que ha esclatat a riure. Malgrat el to humorístic, les imatges de les naus valencianes parlaven per si soles: fanals caiguts, voreres trencades, piles d'escombraries...
Diego Romá es gerent de la Federació de Polígons Empresarials de València | VC
"L'urbanisme residencial s'aplica a escala kafkiana en les àrees industrials", ha atacat de nou. I davant "l'abandonament" de l'Administració pública, la Fepeval que agrupa 120 parcs empresarials ja s'ha mobilitzat amb una llei pionera que incorpora una nova figura jurídica encarregada de gestionar, modernitzar i promocionar les àrees industrials de la regió. Un precedent a estudiar des de Catalunya.
Més Tesla que Airbnb
Una pregunta que desperta tanta por com incertesa és si l'empresa digital necessitarà polígons? El CEO de Barcelona Tech City, Miquel Martí, ha posat la resposta tecnològica sobre la taula de debat: "Tenim casos d'èxit local i internacional com Tesla que combina oficines amb grans extensions de polígons i en canvi també hi ha Airbnb que només necessita cases". De fet, l'objectiu de l'entitat és convertir Barcelona en un hub tecnològic de primera línia va de talent, coneixement i inversió però també de recursos logístics com les naus.
Martí: "Tenim casos d'èxit com Tesla que combina oficines amb grans polígons però també hi ha Airbnb que només necessita cases"
"Per aquesta festa també necessitem partners que combinin la seva presència a grans ciutats amb naus industrials", assegura Martí. L'automobilística Seat n'és un bon exemple: té enginyers a la fàbrica de Martorell i enginyers al Pier 01 que treballen la mobilitat urbana. Una cosa no és incompatible amb l'altra i per això la casa dels emprenedors també acull el Payment Innovation Hub de CaixaBank o "un trosset de Gas Natural que és disseny pur i on tot es mou i es configura".
Una bandera blava
La directora tècnica d'Activitats Integrades S.A, Isabel Baños, alerta que si es vol fer arribar la fibra òptica a totes les naus "no és només un treball de despatx sinó de solucions in situ sobre el terreny". Tot plegat de camí als smart polígons però amb prèvia parada d'emergència per uns mínims.
En aquesta línia de treball de camp es troba precisament també la CEPE que és la coordinadora espanyola de polígons empresarials i s'encarrega de validar-ne la infraestructura amb un certificat. "Hem d'aconseguir que la competitivitat de les naus vagi de la mà de la competitivitat empresarial", ha reivindicat Alex Loustaunau, membre de la CEPE que a Catalunya està representada per la Diputació de Barcelona o Pimec. Entre els seus projectes es troben: l'eficiència energètica, un antirobatori del cable o la gestió de l'aigua i del sòl. Tots aquells polígons més competitius i amb millors serveis comptaran amb la seva bandera blava. I no és una qüestió de mida: "Un país creix perquè hi ha empreses grans i les petites aconsegueixen desenvolupar-se".
Miquel Martí és CEO de Barcelona Tech City | VC
A tall de metàfora vora del mar, Loustaunau ha proposat als assistents el següent exercici: "Tanqueu els ulls i penseu què és una bandera blava. Hi haurà persones que hauran pensat en màrqueting i n'hi ha d'altres que en una garantia". El cost de la certificació ronda els 900 euros per jornada que es triga a auditar el polígon i demostrar amb una bandera que "no val el cafè per a tots".
A la pràctica
Més enllà d'una queixa generalitzada, no tots els polígons viuen la mateixa realitat. Segons el coordinador gerent del pacte industrial de la regió metropolitana de Barcelona, Carles Rivera, "la realitat del mapa municipal a Catalunya està molt fragmentada".
Rivera: "La realitat del mapa municipal a Catalunya està molt fragmentada"
A Rubí, "la ciutat més industrial de Catalunya", no hi ha manera d'entrar o sortir si no és per un polígon industrial però les naus "estan obsoletes" i la fibra òptica és "poc eficient". Sota el lema d'Einsten que diu així "Si busques realitats diferents no facis sempre el mateix", el director del desenvolupament econòmic local de Rubí, Jordi Núñez, ha estat un dels impulsors del pla director Brilla 2016-2019 que vol lluitar contra "l'oligopoli de les grans operadores" i millorar la comunicació de les naus així com incentivar l'eficiència energètica, reduir el consum i optar per les renovables. "Malgrat els rumors, l'autoconsum no està prohibit i malgrat l'impost al sol, l'autoconsum continua sent rendible", recorda.
Al Berguedà, amb 39.000 habitants, 1.300 empreses i un pes del PIB superior a la mitjana catalana, la competitivitat ve de "la qualitat dels seus recursos" i s'aposta per fer política de clústers d'abaix a dalt. Segons el gerent del consell comarcal, Eduard Barcons, "hem de pensar globalment i actuar localment". Així ho posen de manifest l'estratègia Ris3Berguedà, l'agència de desenvolupament, la cultura emprenedora a les escoles o els clústers en medi sanitari i productes típics de muntanya. A l'espera que la fibra òptica s'assenti al territori, Barcos defensa que la seva Troica és "estratègia territorial, sistema i lideratge".
De ciutat dormitori a 'smart city'
"De ciutat dormitori a smart social city". Així és com el director de desenvolupament econòmic i ocupació de l'Ajuntament d'Hospitalet de Llobregat, Raül Blanco, ha definit l'evolució de la segona ciutat de Catalunya en activitat econòmica i ocupació. Una disrupció que no es podria entendre sense Fira Barcelona, la bona connexió amb l'aeroport i la capital catalana, el clúster biomèdic de l'Hospital de Bellvitge o l'aterratge de grans empreses tecnològiques. Tant és així que l'Hospitalet presideix la xarxa espanyola de ciutats intel·ligents.
Per tot plegat, la investigadora d'Orkestra-Instituto del País Basc, Miren Estensoro, defensa les polítiques de polígons industrials com "una eina més per les polítiques de competitivitat" i emplaça a les diferents institucions a "facilitar processos d'articulació entre allò local i allò comarcal". O el que és el mateix però en boca de la responsable de polígons de Pimec, Marcela Véliz: "S'ha de retallar la distància entre l'administració i l'usuari final perquè es parla molt de portar inversions però s'ha de retenir i consolidar el que hi ha". És a dir, primer escombra i després ja 4.0.