Fa només uns dies, l'Associació d'Empresaris dels Polígons de Les Franqueses del Vallès organitza una trobada per debatre les seves necessitats en una masia del polígon del Congost. Com a ponent està convidat el catedràtic de la Universitat de Barcelona, Germà Bel, però el conferenciant comença a retardar-se i al final personal de l'organització acaba sortint a buscar-lo. La raó? El taxi que el du no ha trobat el carrer, tot i que porta activat el GPS...
I no és l'únic que es perd en aquests carrers salpicats de fàbriques, naus i camions. Els que trepitgen cada dia polígons industrials adverteixen que cal millorar la seva senyalització, millorar les comunicacions, el manteniment... En definitiva, que necessiten una revisió a fons. "La majoria de polígons que tenim en aquests moments a Catalunya procedeixen de la dècada dels setanta, per tant, no han sofert cap millora estructural per adaptar-se a la mateixa evolució dels negocis", apunta Joan Carles Basi, delegat territorial de Pimec al Vallès Oriental.
Els mateixos empresaris reunits en la trobada de Les Franqueses es mostren crítics amb l'estat d'aquestes àrees on treballen cada dia. "Hem canviat les connexions perquè quan plovia, no teníem Wi-Fi i deixava de funcionar la connexió a Internet, ens passava molt sovint que et quedaves sense incomunicat durant un dia i això et resta competitivitat i afecta totes les comandes", apunta Àlex Dude, director general de Grupo Abressa Abrasivos. "Falta millorar les comunicacions però també a escala de transport públic, de carreteres i infraestructures", afegeix el consultor Jordi Deumal, director general d'Apen, altra firma ubicada a Les Franqueses. Ambdós estan associats a aquesta entitat nascuda el 2014 i que darrerament ha aconseguit que la fibra òptica arribi als polígons, un dels temes que possiblement es debatrà aquest dimecres a la trobadaPolígons i R D I: millorem la seva connexió? al Centre d'empreses industrials de Can Roqueta (Sabadell).
Problemes d'accés i manteniment
Les seves queixes, que pateixen cada dia, les corrobora Marcela Véliz, responsable de Pimec Polígons, qui apunta que "les mancances actuals dels polígons són bàsiques: arreglar els claveguerams, adaptar-los a les exigències de mobilitat –a les ofertes de feina sempre se sol indicar que el vehicle propi és indispensable perquè és complicar arribar-hi-, transport públic perquè l'accessibilitat és dolenta..." Segons Véliz, el més fàcil és que qualsevol es desorienti en un polígon, ja que aquests estan malament geo-referenciats als GPS, "sobretot els passa als transportistes europeus que viatgen cap aquí. Haurien d'estar ben senyalitzats".
També manquen serveis bàsics. Tot i que està datat al juny de 2007, l'estudi Anàlisi de l'oferta i la demanda de polígons d'activitat a Catalunya, editat per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i elaborat pels autors Carme Miralles-Guasch i Carles Donat, és un dels més complets sobre aquestes mancances i altres realitats dels polígons catalans. El text estableix que el 60% dels polígons catalans no disposa de restaurants, gairebé el 90% no té serveis financers i un altre 90% no en disposa. A més, s'aprecien diferències segons l'àmbit territorial, especialment en el cas d'aquests serveis, amb un fort contrast entre la regió metropolitana de Barcelona, on un de cada quatre polígons sí que disposa d'una sucursal d'entitat financera, i la resta de Catalunya, on pràcticament són inexistents.
L'estudi també conclou que els polígons industrials són espais que ja no es poden identificar només com a llocs industrials, perquè inclouen també activitats logístiques, comercials i de serveis en general. És per això que el terme utilitzat és 'polígons d'activitat', entesos com a àrees on es localitzen activitats econòmiques en sòl qualificat d'industrial, terciari o mixt. "Abans els polígons eren més industrials, però ara cada vegada ho són menys i són més polígons. Abans eren zones brutes, de soroll, on es feia la manufactura contaminant i ara ningú contamina ni embruta, per tant, els polígons s'han convertit en llocs de treball en què hi ha uns que manufacturen, altres que donen servei i uns altres que donen oci o restauració", explica l'empresari Leo Torrecilla, president de l'Associació d'empresaris dels Polígons industrials de Sant Quirze del Vallès.
Per què és important associar-se?
Torrecilla encapçala una de les entitats d'empresaris que busca amb la seva unió millores per als polígons. Han vist que junts els resulta més fàcil presentar-se a les administracions per reclamar un clavegueram nou o més vigilància policial per la zona. "Ens hem associat perquè en els últims 15 anys, quan anàvem a demanar una cosa, si eres una persona física, et feien un cas ínfim; en canvi, quan vas en nom d'una agrupació, se't tracta molt diferent i això ho notava jo i ho notaven moltes altres empreses", declara Torrecilla.
"Cada polígon té les seves pròpies relacions amb l'Administració, les seves pròpies característiques, perquè hi ha polígons de tota mena", apunta la professora Miralles-Guasch, experta en Geografia Urbana, Mobilitat i Transports, per a qui els polígons són "unitats molt fragmentades, encara que es vegin com una realitat única i homogènia. En realitat són tot el contrari".
Veus com la de Joan Carles Basi apunten que els ajuntaments són en part responsables d'aquest 'abandonament'. "Tradicionalment han donat molta prioritat sempre, per un tema electoral, als nuclis urbans de les poblacions i les zones industrials les han deixades en segona línia. El que ha passat amb el pas dels anys és que les infraestructures pròpies dels polígons s'han anat deteriorant". En aquest sentit, des de consistoris com el de Sant Quirze del Vallès es volen solucionar les controvèrsies. "Un dels reptes dels polígons és trencar l'atomització entre el polígon i la ciutat/poble i integrar-lo, però és un repte que no es farà ni en quatre ni vuit anys, sinó que passarà, fins i tot, tota una generació", aventura Àlex Brossa, regidor de Desenvolupament Econòmic i Local de localitat. Segons l'edil, "abans eren molestos per a la gent perquè les empreses tèxtils feien soroll i per això les posaven als afores, però avui dia tot ha anat canviant", considera.
Un país de polígons
Segons fonts consultades, actualment hi ha entre 1.700 i 1.900 polígons industrials a Catalunya. L'ocupació d'ells és del 60% aproximadament, el restant 40% està sense ocupar i sol haver-hi moltes naus buides, sobretot arran la crisi econòmica, i la situació afecta també als que estan treballant. "Molts empresaris expliquen que si deixen un cartell de 'es lloga' penjat a la nau, els hi entren a robar el coure i tot el material. L'altre dia m'explicava un que fins que no va despenjar el cartell, no es van aturar els robatoris", narra Véliz. El problema està en què "la imatge que es té dels polígons és densa", continua la responsable de Pimec Polígons, "tots pensem en grisos quan pensem en polígons".
Grisos i/o de colors, l'IERMB mantenia a l'estudi del 2007 que la regió metropolitana de Barcelona és l'àmbit territorial on es concentra el nombre més gran de polígons catalans, vora el 40,7%. En un segon nivell se situen els polígons de les comarques de la Catalunya central i els de Girona, que representen el 18,8% i el 16,4%, respectivament. Després es troben el Camp de Tarragona i l'àmbit de Ponent, el 10,1% i el 9,1%, respectivament. Per últim els polígons de les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu i Aran, que suposen el 3,5% i l'1,4%, respectivament.
"La majoria de polígons estan plens d'empreses petites que són les que suposen el 99% del teixit empresarial de Catalunya", recorda Véliz, qui cita els polígons de Riudellots de la Selva, Les Planes (Anoia), Sant Quirze del Vallès o Cardedeu com a exemples de renovació.
Altres, com Rubí, per exemple, aposten per crear una central de compres. El Fòrum Empresarial Cecot Rubí ha impulsat, executat i gestionat el projecte, conjuntament amb les associacions dels polígons industrials, per a les companyies assentades en les àrees industrials de Cova Solera, Can Jardí, Can Rosés, La Llana i El Molí de la Bastida. També al polígon Cal Gordi Cal Català de Granollers treballen per millorar les telecomunicacions a costos assumibles, i a Gavà han dissenyat la marca Junts Pro Gavà com un programa de compromisos i accions per a la co-creació de la marca de ciutat Made in Gavà entre les empreses del Parc Empresarial Gavà i l'Ajuntament.