El passat 28 de juny, reunits els representants del Consell, Parlament i Comissió Europeus, van arribar a un acord per a la nova Política Agrària Comuna (PAC) fins el 2027. Maria do Céu Antunes, ministra d’Agricultura de Portugal, que presidia la reunió, ha afirmat: “Hem acordat la PAC més ambiciosa fins a la data. És un bon resultat per als agricultors i ramaders i per a Europa, que reforçarà el sistema agroalimentari europeu i el farà més sostenible i just per a tots”. Un acord que arriba després de tres anys de debat, reticències i demores.
Les resistències al canvi s’expressen, sobretot, quan el canvi és inajornable, quan no ens queden arguments per als eufemismes i les urgències trinxen els calendaris. Cal recordar que estem en emergència climàtica i el risc que aquesta comporti tensions serioses en l’àmbit alimentari guanya dia a dia probabilitats. L’agricultura està al bell mig del repte mediambiental actual, com a víctima, com a problema i com a solució, tal com ha entès el nou Govern de Catalunya en crear la Conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Acció Rural. Així també ho ha entès la Unió Europea en la seva pretensió d’harmonitzar les propostes del Green Deal amb les polítiques agràries comunitàries.
L’acord, al marge del seu contingut, és una bona notícia. En primer lloc, pel propi fet de l’entesa que evita la duplicitat de camins entre el Green Deal i les polítiques agràries. Així, la PAC esdevé l’eina i motor de les polítiques Green Deal en l’àmbit agroalimentari i rural. En segon lloc, en tant que suposa l’establiment d’un marc estable per a la PAC fins el 2027.
Les dotacions econòmiques
Pel que fa a les dotacions financeres globals, d’acord amb el professor Alan Matthews, a Espanya li correspondrien en set anys 34.124milions d'euros (el 12% del total) de pagaments directes i 7.802 milions per al mateix període per al desenvolupament rural (el 8,9% del total). Segons una anàlisi d’Andreu Ferrer, de la Unió de Pagesos, per al conjunt de la Unió Europea els fons a disposició de la PAC, en termes de preus corrents, suposen un increment d’un 0,57% per al primer pilar o pagaments directes i un 4,01% d’increment pel segon pilar per al desenvolupament rural. Cal afegir, però, que aquests imports no tenen en compte els fons Next Generation, al qual les propostes del món agroalimentari tenen accés igual que altres sectors.
La PAC estableix que el 25% del total de pagaments directes s'ha de destinar a pràctiques que permetin avançar en la lluita contra el canvi climàtic
El contingut
Sense pretendre un detall exhaustiu, analitzem alguns dels continguts innovadors o bé aquells que queden reforçats en aquest acord:
1. Una manera diferent de gestionar els fons: els plans estratègics i seguiment per resultats. Els Estats hauran de presentar fins a final d’any uns plans estratègics, sobre els quals disposen d’un cert marge de maniobra per adaptar-se a la realitat de cada país i regió. Els Estats hauran d’establir les prioritats en ajuts i incentius sectorials i definir els programes per promoure la digitalització, la vertebració de la cadena alimentària i el relleu generacional. El seguiment és a resultats a partir de controls periòdics en base a indicadors ad hoc.
2. Eco-esquemes. És una altra de les novetats. Estableix que el 25% del total de pagaments directes s’ha de destinar a pràctiques que permetin avançar en la lluita contra el canvi climàtic, fomentin la biodiversitat i l’eficiència energètica, promovent models agraris més sostenibles (rotació de conreus, agricultura de conservació, producció integrada, agricultura ecològica...). Els eco-esquemes semblen ser una continuïtat de l’anterior pagament verd però aquella eina es va demostrar poc efectiva. Ara és vol ser més ambiciós, però, sobretot, més eficient amb un seguiment periòdic de resultats en relació a allò establert al pla estratègic.
3. Condicionalitat. Els mínims requeriments mediambientals per tenir dret a rebre ajuts ara es veuen reforçats. Per exemple, el 3% de les terres de conreu han de dedicar-se a la biodiversitat i guaret, els aiguamolls i les torberes s’han de protegir, etc.
4. Inversions agroambientals. El 35% dels fons de desenvolupament rural s’hauran de destinar a mesures de millores mediambientals, prolluita contra el canvi climàtic o pel benestar animal.
La nova política vol avançar vers una distribució més equilibrada que afavoreixi els mitjans i petits agricultors
5. Convergència interna. L’anterior reforma de la PAC va fer un esforç important per acabar amb els drets històrics, és a dir, aquells que encara permeten que dues finques que produeixen el mateix tinguin pagaments totalment diferenciats per inèrcies històriques. La major part de països europeus va fer els deures però Espanya s’hi va negar de manera persistent fins que la Comissió Europea va cedir i va acceptar un sistema multirregional per justificar de forma quasi ridícula la continuïtat aproximada dels pagaments històrics. Aquest cop s’ha acordat arribar al 85% de convergència abans de 2026, amb la lògica resistència de les Comunitats Autònomes més afavorides.
6. Redistribució de pagaments. Actualment, el 80% dels fons es dirigeixen a menys del 20% de beneficiaris. La nova PAC vol avançar vers una distribució més equilibrada que afavoreixi els mitjans i petits agricultors. Amb aquesta finalitat, el 10% dels pagaments directes s’hauran de destinar a redistribuir vers les explotacions més desafavorides. Aquesta obligació pot evitar-se si l’Estat utilitza altres mecanismes, com un sostre màxim dels ajuts (capping) o un mecanisme de reducció percentual dels pagaments o degresivitat a partir de 60.000 euros. Les empreses cooperatives són considerades una suma de més petites empreses i s’exclouen d’aquesta redistribució.
7. Nova dimensió social. La concessió dels ajuts estarà condicionat al compliment de les normes laborals.
8. Agricultor genuí. La PAC s’orienta cap a l’agriculto professional, aquell que té la major part dels seus ingressos per l’activitat agrària, per definir aquesta activitat s’admet, però, la pluriactivitat en activitats complementàries com agroturisme o serveis mediambientals.
Per fer front a les crisis de mercat, es destinen 450 milions d'euros a la creació d'un fons de reserva
9. Joves agricultors. S’ha fixat un nivell mínim obligatori de suport als joves agricultors, que serà del 3% dels pressupostos dels pagaments directes de cada Estat.
10. Assessorament a les explotacions agràries. Els Estats membres estan obligats a establir serveis d’assessorament agrícola per informar als agricultors sobre els requisits i condicionants relacionats amb els ajuts i sobre les pràctiques més adequades i les tecnologies més oportunes.
11. Reserva de crisis. Per fer front a les crisis de mercat es destinen 450 milions d'euros a la creació d’un fons de reserva destinant a aquesta finalitat.
12. Mercats agraris i cadena alimentària. La Comissió crearà un Observatori del Mercat per a tots els productes a fi de fer-ne un seguiment i actuar en cas de crisi. Alhora, s’expandeixen les possibilitats que els agricultors uneixin forces d’acord amb les excepcions agràries a les lleis de competència.
Les recomanacions
La Comissió Europea ha publicat un seguit de recomanacions per a l’elaboració dels plans estratègics de cada país. En aquestes recomanacions es poden apreciar les preocupacions dels experts de la Comissió en relació a Espanya. La PAC assenyala un marc d’actuació i aporta algunes eines, però les recomanacions suposen una orientació vers l’actuació concreta i un detall de les prioritats que s'han d'establir. Es tracta d’una bona guia per a l’acció; val la pena entretenir-s’hi.
- Recomanacions mediambientals:
- Reducció d’emissions de gasos d'efecte hivernacle amb una especial atenció a la fermentació entèrica de la cabana ramadera.
- Reduir els efectes derivables de fenòmens meteorològics extrems (adoptar conreus menys exigents amb aigua, varietats resistents a la sequera, conservació de pastures existents, etc.).
- Modernització de les infraestructures hidràuliques i sistemes d’irrigació existents.
- Abordar el problema de l’elevada erosió del sòl i la desertització de les terres cultivables.
- Invertir el procés de pèrdua de biodiversitat fomentant la connexió del paisatge i una major diversitat.
- Gestió sostenible dels boscos, impulsant la seva multifuncionalitat, protecció i restauració.
- Recomanacions econòmiques:
- Impulsar la competitivitat de les explotacions i la consolidació de les que són viables i orientades al mercat.
- Estimular inversions, especialment en noves tecnologies i pràctiques agrícoles més respectuoses amb el medi ambient.
- Major integració dels productors primaris fomentant una major dimensió de les organitzacions de productors (OP).
- Millorar l’eficàcia, orientació i distribució dels ajuts directes. En aquest sentit, proposa avançar significativament en el procés de convergència interna d’Espanya, una de les assignatures pendents de la “marca Espanya”.
- Recomanacions socials i rurals:
- Reduir l’ús d’antimicrobians i millorar la gestió dels ramats.
- Reduir l’ús i riscos dels productes fitosanitaris i foment de pràctiques agrícoles sostenibles, com la gestió integrada de plagues.
- Fer front al repte de la renovació generacional i reduir el gap existent entre ocupació masculina i femenina.
- Promoure la inclusió social dels grups vulnerables, com són els temporers.
- Altres:
- Avançar en l’arribada de la banda ampla a tots els indrets rurals a fi d’accelerar la transició digital del sector.
- Accés al coneixement i la innovació a través de sistemes d’assessors integrats en els AKIS (sistemes de coneixement i innovació en agricultura) i orientar els projectes de recerca vers les necessitats d’agricultors i ramaders.
Els punts crítics
Els punts crítics de la nova PAC els podríem simplificar en quatre paraules estretament relacionades: costos, fronteres, rendibilitat i proveïment. Miraré d’explicar-me.
Costos. Òbviament, les restriccions de caire mediambiental al sistema de producció agroalimentari, tot i ser benvingudes i necessàries, suposen un increment de costos. En una societat tancada, aquests costos tindrien immediatament una resposta als mercats en forma d’increment de preus. El col·lectiu afectat no seria cap altre que el consumidor. Però aquesta no és la realitat a la qual ens referim.
Els majors requeriments mediambientals de la Unió Europea provocaran tensions comercials que poden ser severes
Fronteres. Europa forma part de l'Organització Mundial de Comerç (OMC), organisme que vetlla pel compliment dels acords de comerç internacional. Arrel de les propostes del Green Deal Europeu, i a requeriment dels Estats Units, el 17 de desembre passat el Consell General de l'OMC va emetre una comunicació en relació a mesures restrictives per fer front als reptes mediambientals. L'OMC reconeix la importància dels reptes mediambientals i la necessitat d’actuar per afrontar-los, però remet l’actuació al marc d’acords globals sobre cada una de les restriccions, de tal manera que una restricció unilateral seria considerada una subvenció recurrible en el marc de les regles de l'OMC. La Unió Europea n’és conscient i en aquest sentit es proposa ser un referent mundial sobre polítiques agràries sostenibles, que haurà de negociar en el marc de l'OMC a fi d’establir uns nous estàndards de comerç internacional per a la producció i comercialització d’aliments.
Rendibilitat. Malgrat les bones intencions teòriques i les actuacions que puguin emprendre’s en el marc de l’OMC, és ben cert que els majors requeriments mediambientals de la Unió Europea provocaran tensions comercials que poden ser severes. El sector agroalimentari té el temor que no pugui donar resposta a la competència de productes estrangers elaborats sota criteris mediambientalment més relaxats. D’aquí, la reclamació majoritària en el sentit que l’ambició mediambiental de la nova PAC vagi acompanyada de les mesures que evitin la pèrdua de rendibilitat del sector productor.
Proveïment. Si no hi hagués una modificació vers tècniques més eficients i més productives, el conjunt de millores mediambientals suposarien una pèrdua de producció. Aquest fet cal valorar-lo des d’un doble angle. Europa, com a gran productor d’aliments, no pot menystenir el seu rol estratègic en la seguretat alimentària mundial. D’altra banda, seria una alternativa indesitjable substituir la reducció de la producció europea amb importacions més tolerants amb els criteris mediambientals. És a dir, substituir sostenibilitat interna amb importacions insostenibles, quelcom contra el que ja han advertit els ministres d’agricultura de la Unió Europea.
Tot plegat ens orienta vers el progrés tecnològic, la millora genètica i el desenvolupament de les tècniques més eficients amb el suport de les TIC, entre les quals el regadiu eficient i l’agricultura de precisió. És a dir, produir més de manera més sostenible. En qualsevol cas, el camí està marcat i tots els actors hi estan implicats. És hora de caminar per aquesta via, modificant-la si cal, però des del consens de tots els actors a partir de les senyals que la realitat -sempre creativa- ens anirà mostrant. En aquest sentit, s’haurien d’acabar els cants a l’estètica per emprendre definitivament els camins de la complexitat, la responsabilitat i el respecte que la producció, distribució i consum alimentari requereixen i es mereixen.