L'actualitat econòmica ve marcada per la publicació de l'enquesta de població activa del tercer trimestre d'enguany que reflecteix el que vaig explicant ja fa mesos: la desacceleració econòmica és una realitat tot i que el creixement econòmic segueix -i seguirà- essent robust. Les dades de creació de treball i població activa han quedat una mica per sota de la previsió malgrat que la creació de treball públic és un punt superior sencer a la creació de treball en el sector privat. L'actualitat política de la setmana ha estat molt intensa amb la reunió -aquest passat dilluns- a Waterloo com la protagonista, on es va discutir el Consell de la República que serà presentat la setmana vinent.
La batalla interna que viu el PDEcat sobre com inserir-se dins La Crida, la cimera estratègica convocada pel president Joaquim Torra, la polèmica sobre la immersió del conseller Josep Bargalló, la crisi dels Comuns i la denúncia del PDEcat de Barcelona arran de les subvencions del govern municipal d'Ada Colau complementen una setmana ben carregada.
Menys atur amb desacceleració
L'INE ha publicat l'enquesta de població activa (EPA) aquesta setmana i la taxa d'ocupació ha augmentat un 2,51% a l'Estat i un 2,33% a Catalunya, confirmant l'alentiment econòmic que situarà el creixement econòmic dels pròxims trimestres entre el 2% i el 3%. Es dóna el cas que l'EPA del segon trimestre fou excepcionalment bona -un outlier com es diu entre especialistes- el que obre alguns interrogants sobre els motius d'aquesta excepcionalitat. Aquests interrogants plantegen dues possibilitats: o és un fenomen estadístic dels que passen de tant en tant o, alternativament, hi ha la possibilitat que Moncloa hagi regularitzat massivament el que explicaria les excepcionals dades de treball del segon trimestre. La taxa d'atur a l'Estat és del 14,6% alhora que a Catalunya la taxa de l'atur aquest tercer trimestre és del 10,6%, molt lluny encara de les economies avançades però una xifra que comença a estar, en termes històrics, bastant a prop de l'inici d'una recessió (7-8%).
La República digital
La setmana política ha vingut marcada per la cimera convocada a Waterloo per Carles Puigdemont el passat dilluns amb representants de tots els espais independentistes i que va acabar amb un acord sobre la posada en marxa del Consell per la República -que es presenta el pròxim dia 30 d'octubre-, que té com a missió iniciar un procés constituent amb la e-identitat com a bandera per tal d'utilitzar el potencial tecnològic del país per fer-ho de forma electrònica. L'estratègia de comunicació del conseller Jordi Puigneró no està exempta de riscos perquè de forma reiterada associa el sector tecnològic català a la República digital catalana, cosa que està generant incomoditat dins el sector tecnològic.
"La reiterada associa el sector tecnològic català a la República digital catalana de Puigneró està generant incomoditat dins el sector tecnològic"
Això és així perquè les empreses creuen que els pot perjudicar i és que l'economia sempre ha volgut la política ben lluny. El meu consell al conseller és que separi el moment dolç que viu el sector tecnològic català del projecte polític perquè els afers de les empreses els han de portar especialistes en empreses, en cas contrari el risc que el sector acabi rebutjant públicament el projecte independentista no és menor, sense que això afecti el projecte digital del conseller, que és interessant i té potencial.
La Crida menja PDEcat
La Crida Nacional del president Puigdemont iniciarà aquest dissabte el seu camí en la convenció que tindrà lloc a Manresa i que recorda, en certa manera i salvant les distàncies, a les Bases de Manresa de la Unió Catalanista de 1892. La posada en llarg de La Crida ha creat molta tensió dins el PDEcat amb el seu president, David Bonvehí, posant en seriós dubte el paper que el partit ha de jugar dins La Crida. Dins el PDEcat hi ha un sector (el més clàssic a qui m'agrada anomenar old conver) molt conservador que prefereix mantenir la quota de poder del partit, que passa per ser fort en l'àmbit municipal i acceptar el lideratge d'ERC. Aquest sector es contraposa amb el sector més jove i nou del partit que destaca per la seva ambició i que es queixa de la impossibilitat de construir projectes polítics dins el PDEcat i és per això que és partidari d'anar a La Crida amb l'esperança de donar transversalitat al partit i augmentar el nivell de coneixement per tal d'aspirar a liderar el projecte independentista cap a la República de Catalunya. Aquesta tensió ha provocat fins i tot que els presos polítics de l'entorn de Puigdemont hagin publicat una carta dirigida a la militància demanant que tots els militants del PDEcat s'integrin en La Crida, que ha de ser el nou instrument polític del president Puigdemont.
La guingueta dels Comuns
Els pedecàters no són els únics que viuen problemes greus a escala interna. Els Comuns estan en una situació semblant. La dimissió de Xavier Domènech, que feia la funció de cohesió de l'espai postcomunista, ha alliberat l'infern dins la formació que integra Podem, Iniciativa i l'entorn d'Ada Colau. El sector sobiranista dels comuns, liderat per n'Elisenda Alamany està essent expulsat de la direcció i substituïda per ICV, cosa que ha provocat la publicació d'un manifest i l'inici d'una guerra interna. A més, els problemes no acaben aquí, ja que Jaume Asens i Gerardo Pisarello sembla que no es presentaran amb Barcelona en Comú i Ada Colau a les properes municipals. A més a més, el PDEcat de Barcelona ha publicat un "xiringuito" dels Comuns que podria acabar a la fiscalia anticorrupció: diverses associacions amb seu al carrer Casp 43 que reben enormes subvencions i que, segons el PDEcat, es dediquen a fer campanya per a Ada Colau. Més enllà del fet -peronisme cru i pelat-, la notícia és útil per entendre que tot el sistema de contractació pública del país necessita una reforma integral perquè està molt lluny dels estàndards que recomana la Unió Europea. L'existent anihila la competència i la innovació.
El president Torra ha convocat una cimera estratègica per al propvinent 16 de novembre. L'objectiu és aconseguir la unitat d'acció del bloc independentista. Una unitat que no sé dir si és possible perquè per assolir-la hom ha de tenir clar què, ja que si no sabem el què, aleshores el com és un debat sense sentit. Més enllà, l'escrit d'acusació de la Fiscalia ve aviat i els partits indepes estan demanant a Pedro Sánchez "un gest" per tal de poder aprovar el pressupost. Però no s'enganyin que tot això és teatre del dolent: no hi haurà cap acord abans de les eleccions andaluses del 2 de desembre. Després, la bogeria.