El comerç exterior català d’aliments i begudes als Estats Units podria veure’s afectat per les polítiques comercials que Donald Trump, recentment reelegit president, que té previst implementar una política aranzelària destinada a reduir la dependència dels EUA dels productes estrangers.
Els productes més impactats serien l’oli d’oliva, el vi, els elaborats carnis i els aliments Fine Food, que constitueixen algunes de les principals exportacions agroalimentàries de Catalunya al mercat nord-americà.
Aquestes mesures podrien incrementar la tensió entre els EUA i la Unió Europea, dificultant les negociacions comercials i complicant l’assoliment d’acords que facilitin l’accés al mercat americà. L’aplicació d’aranzels a aquests productes suposaria un augment considerable del seu cost als EUA, fent-los menys competitius en comparació amb alternatives locals o productes d’altres països amb aranzels més baixos. Aquest increment de costos probablement reduiria la demanda de productes europeus per part dels consumidors nord-americans, que podrien optar per alternatives més econòmiques.
Aquest increment de costos probablement reduiria la demanda de productes europeus per part dels consumidors nord-americans, que podrien optar per alternatives més econòmiques
És important també seguir l’evolució del tipus de canvi del dòlar, ja que si les polítiques de Trump provoquen una apreciació de la moneda nord-americana respecte a l’euro, es podria mitigar parcialment l'impacte dels aranzels, tant per als exportadors europeus com per als consumidors nord-americans. Davant aquesta possibilitat, serà essencial que les empreses exportadores dissenyin estratègies financeres adequades per minimitzar els riscos derivats d’una possible apreciació del dòlar.
Aquest escenari no és nou, ja que durant el mandat anterior de Trump, Catalunya ja va patir les conseqüències de l’aplicació d’aranzels del 25% a productes com el vi, l’oli d’oliva, el formatge i altres aliments. Aquesta mesura formava part de la disputa comercial entre els Estats Units i la Unió Europea, relacionada amb els subsidis a les aerolínies Airbus i Boeing. Els aranzels, imposats l'octubre de 2019, van romandre vigents fins al juny de 2021, quan l’administració de Joe Biden i la Comissió Europea van acordar la suspensió d’aquestes mesures durant cinc anys.
En total, aquests aranzels van estar en vigor durant aproximadament un any i vuit mesos, temps durant el qual les exportacions agroalimentàries catalanes van disminuir un 16,24%, amb pèrdues estimades de gairebé 26 milions d’euros per als exportadors catalans. En aquesta ocasió, les pèrdues podrien ser encara més abundants, arribant als 45 milions d'euros.
Durant el mandat anterior de Trump, Catalunya ja va patir les conseqüències de l’aplicació d’aranzels del 25% a productes com el vi, l’oli d’oliva, el formatge i altres aliments
Si analitzem les possibles conseqüències d'una nova aplicació d'aranzels, podem considerar:
Efecte immediat sobre el cost i la competitivitat
Els aranzels del 10-20% sobre productes agroalimentaris tindrien un impacte directe sobre el preu d’exportació dels productes catalans als Estats Units | iStock
Les empreses poden aprofitar les xarxes comercials ja existents per expandir-se a països europeus amb demanda similar a la dels EUA, com Alemanya, Suècia o els Països Baixos. El mercat europeu també valora molt els productes amb etiquetes de qualitat, com les denominacions d’origen.
Oli d’oliva: els Estats Units són el segon mercat mundial per a l'oli d'oliva català (15,2% del total exportat). L'augment del cost podria frenar la demanda, especialment en un mercat on competim amb altres productors d'oli (especialment d'altres països mediterranis i fins i tot de l'hemisferi sud). S’estima una pèrdua del voltant dels 12 milions d'euros.
Vi i cava: els aranzels també afectarien el vi i el cava, ja que els EUA, primer mercat per aquest sector, suposa el 15,67% de les exportacions d’aquest vitivinicoles catalanes al món. Les ampolles de vi podrien veure's confrontades a una reducció de la seva demanda a causa de l’augment de preu, tot i ser percebut com un producte de prestigi, computant unes pèrdues d’uns 7 milions d'euros.
Fine Food: els snacks, dolços, begudes, plats preparats i altres productes de la categoria Fine Food representen la meitat de les exportacions agroalimentàries als EUA, 7è mercat de destí amb un 3,6% del total exportat d’aquest sector mundialment. L’aplicació d’aranzels suposaria unes pèrdues de més de 18 milions d'euros.
Tots els productes i sectors es veuran més o menys afectats en funció de si l’aplicació d’aquests aranzels s’acaba duent a terme només per a Europa o en l'àmbit global per la majoria de productors i exportadors d’aliments mundials.
Impacte en les empreses exportadores
Catalunya té més de 1.100 empreses que exporten als Estats Units, i el nombre d’empreses amb exportacions regulars ha anat creixent en els últims anys. Això indica una base sòlida d'empreses que podrien veure’s afectades en dos fronts:
- Pèrdua de competitivitat: les petites i mitjanes empreses exportadores podrien ser més vulnerables a la pujada de costos. La competència d'altres productors, especialment de països sense aranzels, podria reduir la quota de mercat catalana als EUA. Aquestes empreses tindrien dificultats per mantenir els volums d'exportació a causa de la disminució de la demanda per part dels consumidors americans.
- Diversificació de mercats: les empreses que es concentren fortament en el mercat nord-americà podrien haver de buscar alternatives per reduir la dependència d'un únic mercat. En aquest cas, l'impacte es podria mitigar parcialment amb una orientació cap a altres mercats de l'Àsia o Amèrica Llatina, o fins i tot augmentant la presència dins de la Unió Europea.
Efectes a mig termini (adaptació del mercat)
- Innovació i ajust de preus: algunes empreses podrien optar per reformular els seus productes per reduir costos o introduir noves línies que mantinguin la competitivitat. També podrien augmentar la seva presència en canals de distribució on el preu sigui menys sensible, com el mercat de productes gourmet o especialitzats.
- Augment de la pressió sobre els marges: les empreses exportadores podrien ser obligades a reduir els seus marges de benefici per absorbir parcialment l'augment dels costos, cosa que afectaria els seus resultats econòmics i la viabilitat de moltes operacions, especialment per a les petites i mitjanes empreses.
Efectes a llarg termini (canvis estructurals en les exportacions)
Reorientació dels fluxos comercials: si els aranzels es mantenen durant diversos anys, els productes agroalimentaris catalans podrien perdre la seva posició en el mercat nord-americà davant de productes d’altres regions com l’Amèrica Llatina o l'Àfrica del Nord, que també produeixen productes similars (oli d’oliva, vi, etc.) i podrien tenir accés preferent als EUA.
Deslocalització de producció o modificació de la cadena de subministrament: algunes empreses podrien decidir produir localment als EUA per evitar els aranzels, una estratègia que podria reconfigurar les cadenes de subministrament globals. Això implicaria més inversions i una possible reorganització de les operacions de les empreses catalanes.
Oportunitats en un escenari d'incertesa comercial
Malgrat els desafiaments immediats que suposaria l’aplicació d’aranzels als productes agroalimentaris de Catalunya als EUA, també emergirien una sèrie d’oportunitats que podrien ser aprofitades de manera intel·ligent per les empreses del sector. Aquestes oportunitats no només afecten les estratègies comercials a curt termini, sinó també les estratègies de creixement a llarg termini, tant en mercats tradicionals com en mercats emergents.
Oportunitats de diferenciació i valor afegit
Un dels avantatges competitius més rellevants per a les empreses catalanes en un context d’aranzels seria la seva capacitat per diferenciar els seus productes a través del valor afegit. En un mercat nord-americà cada cop més competitiu, els consumidors es mostren disposats a pagar més per productes de qualitat superior, sostenibles i autèntics. Aquestes característiques són inherents a molts productes agroalimentaris catalans, com l'oli d’oliva, el vi i els productes d’alta gamma dins de la categoria Fine Food.
Algunes de les estratègies de diferenciació que les empreses podrien adoptar inclouen:
- Certificacions de qualitat i origen: la denominació d’origen protegida (DOP), com les que té l'oli d'oliva de Catalunya o el vi, es pot utilitzar com una eina de valorització en mercats internacionals. Les certificacions com el producte ecològic o sostenible podrien ajudar a posicionar els productes davant de consumidors més exigents, que prioritzen valors com la traçabilitat i la producció responsable.
- Packaging prèmium: invertir en dissenys de packaging innovadors i ecològics també podria ser una forma de captar l'atenció de consumidors nord-americans que busquen productes diferenciats, tot i l'augment del preu per aranzels. Aquesta aposta per un packaging atractiu i sostenible no només ajuda a la diferenciació, sinó que també és compatible amb les preferències creixents dels consumidors per la sostenibilitat.
- Promoció del producte com a prèmium: el posicionament dels productes catalans com a productes prèmium i luxosos pot permetre mitigar l'impacte de l'augment dels aranzels. Així, productes com el cava i els vins de qualitat podrien mantenir-se com a alternatives atractives per al consumidor nord-americà de gamma alta, disposat a pagar més per un producte exclusiu.
- Història i tradició: els consumidors dels EUA i d'altres mercats valoren l’autenticitat. Les marques poden narrar històries úniques sobre com s’elabora el seu producte, el seu vincle amb la terra o les tradicions familiars darrere del negoci. Això crea una connexió emocional amb el client.
Expansió en mercats emergents i alternatius
Un altre gran canvi de paradigma en l’escenari de la guerra comercial pot ser la cerca de noves oportunitats en mercats emergents, els quals poden oferir una alternativa viable per a les empreses catalanes que volen diversificar-se geogràficament i mitigar la seva dependència del mercat nord-americà.
Mercats com Àsia-Pacífic, Llatinoamèrica i Orient Mitjà representen oportunitats creixents per als productes agroalimentaris de qualitat de Catalunya. Algunes de les oportunitats destacades són:
- Àsia i el Pacífic: regions com Xina, Japó, Corea del Sud, Singapur i Vietnam estan experimentant un augment substancial en la demanda de productes prèmium, especialment en categories com l’oli d’oliva i els productes fine food i el vi gràcies a l’augment de la classe mitjana i una major preferència pels productes de qualitat superior.
- Llatinoamèrica: països com Mèxic, Brasil i Xile estan experimentant una transformació econòmica i una millora en les condicions de consum. Aquests mercats poden oferir noves oportunitats per als productes agroalimentaris de Catalunya, amb demanda creixent en productes Fine Food, principalment sucs vegetals, aigües, cerveses, begudes i liquats, snacks i aperitius i productes de fleca i pastisseria, així les conserves, confitures i melmelades, també l’oli d’oliva i els vins.
- Orient Mitjà: especialment en països com els Emirats Àrabs Units i l'Aràbia Saudita, els consumidors valoren els productes europeus per la seva qualitat, autenticitat i origen. Productes Fine Food d’alta qualitat són tenen una exponencial demanda pels consumidors amb un alt poder adquisitiu.
Potenciació del comerç electrònic i noves plataformes de distribució
En un món cada vegada més globalitzat i digitalitzat, les plataformes de comerç electrònic representen una oportunitat única per a les empreses catalanes d’arribar directament al consumidor nord-americà sense la necessitat de dependre de canals tradicionals de distribució. El comerç electrònic pot ajudar a superar algunes de les barreres logístiques creades per l’augment dels aranzels, tot permetent als productes catalans arribar directament als consumidors finals.ç
Multilocalització
En casos extrems, podria ser viable traslladar part de la producció als EUA, especialment per a productes que necessiten menys transformació. Per exemple, l’envasament de vi en bag-in-box o la fabricació d’alguns productes processats.
Acords amb distribuïdors locals dels EUA
Treballar amb distribuïdors nord-americans que ja tinguin experiència amb productes europeus pot ajudar a superar barreres. Per exemple, aquests socis poden ajudar a ajustar la logística o a negociar amb grans cadenes com Whole Foods o Trader Joe’s.
Col·laboracions i aliances internacionals
Finalment, un altre enfocament estratègic seria la formació d'aliances internacionals. Aquestes aliances podrien ser en l'àmbit de co-màrqueting, distribució o fins i tot joint ventures. Les empreses catalanes podrien associar-se amb distribuïdors nord-americans per mitigar l'impacte dels aranzels i incrementar la seva presència als EUA, tot aprofitant les xarxes de distribució establertes per aquests socis.
També es poden explorar acords de co-creació amb altres productors europeus, establint programes de màrqueting compartits que promocionin un paquet de productes europeus amb un enfocament en la qualitat i la sostenibilitat, que pugui ser atractiu per als consumidors dels EUA, tot reduint els costos d’entrada al mercat.
Consolidar presència a Europa
Les empreses poden aprofitar les xarxes comercials ja existents per expandir-se a països europeus amb demanda similar a la dels EUA, com Alemanya, Suècia o els Països Baixos. El mercat europeu també valora molt els productes amb etiquetes de qualitat, com les denominacions d’origen.