Com probablement sabreu, Taiwan produeix més del 60% dels xips del món. Es tracta de la indústria més sofisticada del planeta, amb un creixement proper al 20% anual - i accelerant-se. Però no és només un tema de market share. Les foundries taiwaneses són les úniques capaces de produir els xips més sofisticats. Si tens un Mac M1 d'última generació, el xip està fet a Taiwan, i xips com els que incorporen la tecnologia de 3nm, de fet, només es poden fer a Taiwan.
Aquest és probablement el cas d’èxit més important de la innovation policy a Taiwan. Un cas que ens ensenya l’enorme importància de la sovint menyspreada innovació incremental, i que desbanca molts mites sobre Venture Capital i la importància d’estar connectats amb els centres de talent internacional. Un cas del que podem aprendre molt.
Taiwan té dues agencies d’innovació, Institute for Information Industry (III) que està a Taipei, i ITRI, Industrial Technology Research Institute, a Hsinchu, al nord de l’illa. La història dels semiconductors és, en bona mesura, la història de l’ITRI. L’institut va ser creat pel govern Taiwanès l'any 1973, pel qui llavors era ministre d’economia i que posteriorment seria primer ministre, Sun Yun-suan. La localització sembla estranya, però no és casual: està molt a prop a les dues millors universitats d’enginyeria de Taiwan, Chiao Tung i Tsing Hua.
La idea inicial era molt clara i explica el que va passar posteriorment. Es tractava de fer-se responsable d’actualitzar la tecnologia industrial de la zona, transformar-la en innovació i difondre-la. Es a dir, el govern es feia responsable de la recerca industrial que transferia a la indústria de manera que aquesta es pogués concentrar en el desenvolupament i la producció. Una divisió de la feina que va funcionar molt bé, perquè la indústria de l’època estava formada per petites i mitjanes empreses que no tenien capacitat d’assumir la recerca i les parts de desenvolupament i innovació més complicades.
El regnat dels semiconductors
Els semiconductors són un bon exemple de com això es va produir. Només un any després de la fundació d’ITRI, Sun es va trobar amb amics de RCA (la companyia americana líder en semiconductors de l’època) i junts van imaginar les polítiques d’innovació necessàries per a crear la indústria de semiconductors a Taiwan. Una part d’aquest pla consistia en la creació d’un grup d’experts constituït per xinesos americans que treballaven a la indústria de semiconductors als Estats Units, que elaborarien recomanacions i farien un seguiment de les actuacions.
Gràcies a la influència d’aquest grup es va aconseguir que RCA transferís el 1976 a l’ITRI tecnologia que ja estava obsoleta. De fet, RCA ja havia decidit sortir del mercat dels semiconductors, i per a ells aquesta era una oportunitat d’ingressar royalties en base a la tecnologia de 7 micrones que estava a punt de ser reemplaçada per la de 2 microns.
El següent pas va ser desplaçar un grup d’enginyers taiwanesos a RCA durant prop d’un any per adquirir i formar-se en la tecnologia. Aquest grup seria posteriorment l’embrió del futur domini taiwanès en el camp dels semiconductors. Els taiwanesos van anar millorant la seva tecnologia fins a aconseguir millors resultats que els americans. Com a resultat, aquests varen començar a comprar semiconductors a Taiwan per complementar la seva producció i aconseguir ingressos addicionals. Això va ser clau!
Els taiwanesos van anar millorant la seva tecnologia fins a aconseguir millors resultats que els americans, que van començar a comprar-hi semiconductors
Paral·lelament, el govern de Taiwan començava a establir la infraestructura tant física com empresarial necessària per la industria dels semiconductors. Va ser en aquell moment, al 1978, quan es va crear el Science and Technology Development Program, amb dos objectius: Primer, la creació d’un grup d’assessorament sobre ciència i tecnologia que reportava directament al president de Taiwan. El segon, la creació d’una infraestructura que donés resposta a les demandes de ciència i tecnologia de les industries avançades. Aquest darrer va ser liderat pel rector de la universitat de Tshing Hua, la millor universitat tecnològica del país, i va conduir a la creació del parc tecnològic de Hsinchu, tot imitant el model de la universitat d’Stanford. Per sort per Taiwan Hsinchu va anar justament en la direcció contraria.
El resultat d’aquest parc va ser concentrar tres segments de la indústria electrònica que anaven des del semiconductor al component llest per muntar ordinadors. Trobar capital privat per crear la primera empresa de semiconductors (fins aquell moment era un grup de l’ITRI) no va ser fàcil. Ningú es volia arriscar. Finalment el director d’aquest grup i alguns enginyers van proposar un pla al Ministeri d’Indústria, i aquest va forçar a empreses privades perquè hi invertissin. Així va néixer UMC, avui en dia la segona empresa de semiconductors del món. Poc després es va produir un altre spinoff d’aquest grup de l’ITRI. Aquest darrer va donar origen a TSMC, l’empresa que avui en dia té més del 50% del mercat mundial de semiconductors. La resta és història.
Com establir un clúster
El grup sortint de l'IRTI exemplifica les característiques definitòries de l'evolució d'aquest tipus del cústers d'innovació tecnològica locals. En primer lloc, la seva inserció en xarxes globals, sovint xarxes logístiques o de producció. En aquest cas s’aprofita l’obertura de l’outsourcing com estratègia competitiva als EEUU per inserir-se en aquestes xarxes. Per això és imprescindible estar connectats, no només a un nivell superficial, sinó a un nivell profund. Sense els xinesos americans que treballaven a RCA, ara probablement Taiwan no seria una potència en semiconductors. Aquestes connexions s’han estructurat en els darrers anys, i ja tenim xarxes d’ambaixadors i Diplomàcia Tecnològica amb organitzacions com SciTechDup.
L’ITRI va agafar la responsabilitat d’arrossegar la indústria local a alts nivells de competitivitat global
En segon lloc una alta capacitat d’innovació incremental que permeti igualar o superar els nivells de la indústria existent. Sense que el grup de l’ITRI hagués aconseguit fer-ho millor i avançar la tecnologia obsoleta que va heretar de RCA, la indústria de semiconductors Taiwanesa no existiria. Aquesta innovació incremental, sense descans, és la que manté una indústria competitiva a nivell global. Per això són imprescindibles organitzacions que rellevin a les petites i mitjanes empreses d’aquesta recerca i ho facin amb una alta competitivitat global. L’excel·lència d’aquestes organitzacions és vital perquè les indústries que depenen d’elles tinguin èxit. Si no són excel·lents, no competiran globalment, i tampoc ho farà la indústria. L’ITRI va agafar la responsabilitat d’arrossegar la indústria local a alts nivells de competitivitat global.
En tercer lloc, el lideratge adaptatiu al més alt nivell. No hi ha un master plan! Estem davant un cas de coevolució de la indústria local que intenta aconseguir un forat en les cadenes globals de producció. D’una manera pragmàtica i aprofitant totes les connexions possibles i capital local – si no aquestes capacitats seran fàcilment absorbides pels hubs establerts com veurem en altres casos – les polítiques co-evolucionen amb la indústria.
La innovació del lider
La gran temptació de la indústria és situar-se en una zona de confort, un nínxol de mercat específic amb menor intensitat competitiva. En el cas de Taiwan veiem com les polítiques d’innovació han estat capaces d’arrossegar la indústria cap a majors ambicions i treure-la d’aquesta zona de confort. El resultat no ha estat altre que el lideratge mundial.
El cas dels semiconductors de Taiwan és exemplar d’un tipus d’innovació: la innovació tecnològica de productes i components, que és el predominant a països com Alemanya, Coreao Taiwan; ja sigui a indústries extremadament complexes com els semiconductors o més simples com mecanismes de bicicleta de Shimano o els accessoris d’automòbil de Bosch.
Ara arriba l’ambició de Xina per superar el middle income trap dels països que generen productes o serveis de baix valor afegit però són competitius i es veuen atrapats en una situació d’èxit però amb salaris baixos - us sona? Sí, també és en bona part el nostre cas. Ara bé, la major part de la innovació és innovació de mercat, no tecnològica, que segueix dinàmiques molt diferents, però això serà un altre article. De moment, però, un missatge: No hi ha vareta màgica. No és fàcil, però val la pena i és necessari si volem ser un país pròsper, ple d’oportunitats per la seva gent i que pugui aspirar a ser just i igualitari.