"Aquí sempre hi ha hagut el mar, però això no sempre ha estat un port". El Palau de la Música s'omple d'autoritats i personalitats per celebrar i commemorar el 150è aniversari del Port de Barcelona. Durant tot l'any, l'enclavament barceloní ha protagonitzat diversos actes per commemorar el segle i mig de la infraestructura com les visites gratuïtes a les instal·lacions a bord de les Golondrines, concerts i visites al Museu d'Història de Barcelona, on s'exposen els fets més rellevants de la vida del Port. Un Port que representa molt, que ha obert les portes del mar a la capital catalana, però que encara té camí a recórrer per guanyar competitivitat. La seva presidenta, Mercè Conesa, ja reclamava durant una entrevista amb VIA Empresa que el Govern estatal donés més independència als ports -com marca la regulació europea-, així com el desplegament d'una xarxa de mercaderies, que tenen un pes molt important en el PIB de Catalunya. I ho ha tornat a fer. "Els ports, si volem mantenir-nos com a competitius, hem d'assegurar que l'espai marítim està connectat amb l'interior dels territoris", reivindicava i reivindica Conesa. I és que, el de la ciutat comtal, és el primer port d'Espanya per a tràfics internacionals.
Els objectius més immediats? Ser "un port de referència per a tots aquells vaixells que siguin més nets", però això, com tantes altres coses, també està subjecte a Puertos del Estado i no permet a la instal·lació tenir "flexibilitat per establir les bonificacions ambientals". Aquesta, deien fonts properes a Conesa, ha estat una de les prioritats des que va agafar el relleu a Sixte Cambra fa gairebé un any i mig. Abans de Cambra (2011-2018), Joaquim Tosas (1998-2004), Joaquim Coello (2004-2006) i Jordi Valls (2006-2011) havien liderat l'Autoritat Portuària de Barcelona, l'organisme públic que opera el Port i que penja directament de Puertos del Estado, és a dir, del Ministeri de Foment. Tots els expresidents del Port i exdirectors generals han rebut de la mà de Conesa i del director general, José Alberto Carbonell, plaques commemoratives per la seva tasca. Tots menys aquells que no han pogut assistir a l'acte, com Tosas, que igualment han estat citats i recordats.
El tret de sortida a l'acte l'han protagonitzat Anaïs Vila i Mateu Peramiquel al piano amb la cançó Maremar i, de fons, el mar i el Port. Els actors Marta Marco i Lluís Marco recitaven les primeres paraules de Vistes al mar de Joan Maragall. Versos que donaven pas a un vídeo que resumeix molt bé tot el que representa el Port: oferta hotelera, passatgers, emprenedoria amb el Pier 01, pesca, passió per la nàutica i clubs nàutics, comerç, restauració, mercaderies i exportacions, cultura, tecnologia... en definitiva, tot un mar per navegar i ser navegat en el passat, present i futur.
Un Port nascut del diàleg
Conesa ha acomiadat l'acte lamentant que Josep Rull, que “és molt estimat per la comunitat portuària”, no hi sigui, citant les víctimes del temporal i fent un apunt que està a l'ordre del dia: “Ens hauria agradat que aquest acte s'hagués celebrat en un altre context perquè el que commemorem avui és fruit del diàleg”.
Dit això, i després de repassar les xifres de la instal·lació, de les quals “n'estem molt orgullosos”, ha fet una declaració d'intencions dels seus reptes i ha enviat un missatge molt clar (i en castellà) a Puertos del Estado recordant-los que “els ports només podrem seguir creant prosperitat si donem competitivitat a les empreses” i, precisament “per això, és tan important reflexionar sobre el model de governança”.
Conesa: “És molt important reflexionar sobre el model de governança dels ports”
La presidenta del Port tampoc no s'ha oblidat de mencionar el Corredor Mediterrani, que “només serà una realitat si els ports estan connectats”, i ha subratllat la importància d”abordar la transició energètica i digital, mentre estenia la mà a la ciutat de Barcelona i del Prat, que són les que alberga l'enclavament. “Els ports tenim el gran repte de generar prosperitat per a la nostra comunitat, això és fàcil de dir i difícil de fer”, ha sentenciat per donar pas a Ítaca Band amb Com si no hi hagués demà. I, per tancar del tot, Apropa't.
Let it shine
Però abans, el Port ha volgut agrair amb unes plaques commemoratives diferents agents de l'enclavament bàsics per al seu funcionament (i creixement). Plaques repartides per la seva presidenta, Mercè Conesa, el director general del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, i el director corporatiu de Puertos del Estado, Magec Montesdeoca. Les persones reconegudes han estat: el president del Consell General d'Agents de Duanes, Antonio Llobet, el president del Consell General d'Agents Consignataris de Vaixells de Barcelona, Jordi Trius, el representant dels estibadors portuaris del Port de Barcelona, Albert Gil, i el president de l'Associació de Transitaris de Barcelona, Emili Sanz.
Però a banda d'aquestes autoritats, també s'hi ha pogut veure altres figures com la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni -en absència de l'alcaldessa, Ada Colau-, la presidenta d'Adif, Isabel Prado, o la de l'expresident Artur Mas i l'expresident José Montilla, a banda de diputats, cònsols i moltes més.
L'Orfeó Català ha inundat el Palau amb la seva música: un tastet de Go down moses i de Let it shine. I després, han continuat les plaques commemoratives. N'hi ha hagut pel Govern i per la delegació del Govern espanyol, per a Puertos del Estado, per l'Ajuntament de Barcelona i per l'Ajuntament del Prat de Llobregat.
De la Barcelona sense Port, a la obertura catalana
A la Barcelona sense ports li mancaven resguards naturals com els que ja hi havia a Gènova o Marsella, però també la dinàmica del litoral barceloní provocava l'entrada constant de sorra. La ciutadania va veure la necessitat i importància de tenir un port, també perquè els vaixells de mercaderies necessitaven seguretat per carregar i descarregar.
Precisament per això, l'11 de desembre del 1868, el Ministeri de Foment va aprovar la Junta d'Obres del Port amb l'objectiu de donar llum verda a la construcció del primer moll transversal, executat entre el 1877 i el 1882. La Junta, que va ser la primera entitat responsable de l'administració i gestió de la instal·lació catalana i que va impulsar el finançament i construcció de les obres del port modern, es constituïa el 5 de febrer de 1869, ara fa 150 anys. A partir d'aquí, Barcelona va començar a obrir-se al món. L'obertura del Canal de Suez aquell mateix any, connectava els ports del mediterrani amb l'Extrem Orient i els seus vaixells ja aprofitaven el Port de Barcelona com a base per fer-hi escales.
La Junta va resoldre un problema històric de la ciutat aconseguint proporcionar un resguard ampli i segur per als vaixells i, a més, va transformar el Port de Barcelona "en la instal·lació marítima que la economia catalana industrialitzada necessitava per connectar-se amb la resta del món". Però 150 anys donen per molt i l'enclavament barceloní s'ha convertit en un element bàsic tant per l'economia catalana, com l'estatal i internacional posicionant-se com el hub logístic del Mediterrani.
“Aquí sempre hi ha hagut el mar, però això no sempre ha estat un port”. Fes un viatge al passat amb nosaltres i reviu els 150 anys d’història del #PortdeBarcelona. pic.twitter.com/dfxcxMPOUA
— Port de Barcelona (@portdebarcelona) August 2, 2019
Un hub que ha viscut quatre ampliacions i que, tot i voler créixer "ordenadament", té en el seu horitzó l'ampliació de la terminal BEST i la creació d'una tercera, però abans haurà d"impulsar aquells tràmits que siguin necessaris perquè d’aquí uns anys, quan el Port ho necessiti, la infraestructura estigui preparada".
La competitivitat, a la proa del Port
Però a tot això s'hi ha de sumar el fet que, mentre que el Port de Barcelona aportarà al Fondo de Compensación Interportuario un total de 5,8 milions d’euros, gairebé un quart dels 30,5 milions d’euros d’aquest fons, només rebrà 315.000 euros o, dit d'una altra manera, Barcelona aporta el 19% del sistema portuari però rep només el 0,7%.
Ara, caldrà tenir, com demana Conesa, "una xarxa ferroviària de mercaderies que ens permeti connectar-nos amb Europa" i una bona connexió amb l'interior dels territoris. "Una de les nostres oportunitats de competitivitat com a ports no és només mirant a la línia marítima, sinó també al hinterland, és a dir, a l'activitat interior", explica la presidenta del Port. Unes mercaderies que, tot i no disposar d'aquesta xarxa, eleven el seu tràfic mes a mes i, en els primers nou mesos del 2019, suposen un 1,6% més que l'any passat amb un total de 52 milions de tones -el 73% de les exportacions catalanes i el 24% de tot l'Estat-. A més, el Port ja representa el 0,9% de l'ocupació de Catalunya, amb més de 41.200 llocs de treball i més de 3.000 clients en forma d'empreses.
El Port ja representa el 0,9% de l'ocupació de Catalunya, amb més de 41.200 llocs de treball i més de 3.000 empreses
Això va de competitivitat, una competitivitat que passa per l'actuació de Puertos del Estado, que ni tan sols permet a la instal·lació "inspeccionar la mercaderia garantint la seva seguretat". I una competitivitat que també passa per la ràpida adaptació a la transformació digital i les noves tecnologies. De moment, s'han sumat a la plataforma 5G i tenen previst "començar a desenvolupar un espai dins del Port on la tecnologia pugui permetre una millor connectivitat i operacions que poden ser molt segures i eficients". Competitivitat, sostenibilitat i digitalització són la vela actual i de futur del Port de Barcelona, que vol treballar a poc a poc i amb bona lletra i "primer consolidar i després créixer". "Aquí sempre hi ha hagut el mar, però això no sempre ha estat un port".