Un port intel·ligent, pràctic, ecològic, humà, eficient, inclusiu, segur i ben connectat. Són els propòsits d'any nou del Port de Barcelona, que queda dibuixat d'aquesta manera en el quart pla estratègic de la infraestructura. Aquest, marca un horitzó a quatre anys vista -fins al 2025-, i un a llarg termini -fins al 2040-. És un full de ruta que estableix 12 objectius emmarcats en tres pilars: la sostenibilitat mediambiental, l'econòmica i la social. Han detallat el pla la presidenta del port, Mercè Conesa, i el director general de l'organisme, José Alberto Carbonell, en una presentació telemàtica emesa des de la seu de Foment del Treball. Hi ha participat també el vicepresident de la patronal, Joaquim Llansó.
Són uns propòsits d'any nou que porten temps incubant i que arriben en un moment especialment complicat per a l'economia. "Si som capaços de desenvolupar els objectius estratègics marcats per al 2025, estarem en el camí adequat per consolidar el Port de Barcelona com un smart logistics hub de cara al 2040", ha desitjat Conesa. La presidenta del port ha recordat el pes que té la infraestructura en l'economia catalana: "Les empreses que en formen part sumen un 1,7% del PIB de Catalunya". Però també ha posat en valor la tasca mediambiental que té potencial de desenvolupar i la seva importància social, amb més de 500 empreses que donen feina a unes 37.000 persones.
A grans trets, els tres objectius bàsics per al 2025 són: fer créixer el valor del comerç exterior fins als 70.000 milions d'euros (ara arriba als 65.000 milions), que la meitat dels molls de contenidors i càrrega rodada estiguin electrificats, i augmentar la massa laboral fins a les 40.000 persones. Així, els tres pilars del pla estratègic se centren en la competitivitat, la transició energètica i el capital humà.
Llansó ha donat inici a l'acte amb un discurs en el qual ha afirmat que el port és "una de les primeres infraestructures de Catalunya en retorn econòmic, social i ambiental". En aquest sentit, el vicepresident de Foment ha aprofitat per reivindicar més inversió estatal per a les infraestructures catalanes, però una gestió local, també de l'aeroport, de les vies d'alta capacitat i de Rodalies. Els nous objectius de l'organisme s'han establert tenint en compte tot aquest context, però també que "Europa no és ni serà el centre de l'economia mundial", segons Conesa. És per això que la presidenta del Port assenyala que és essencial "adaptar-nos a la situació".
A això ha afegit les "disrupcions globals i sistèmiques" i "unes decisions empresarials de la indústria marítima concentrades en molt poques mans", que generen incertesa. "La nostra missió és inalterable: generar prosperitat a la comunitat", ha indicat Conesa.
Electrificació, energia renovable i intermodalitat
El primer gran repte al qual farà front el Port de Barcelona durant els propers anys és l'emergència climàtica. "Tenim una política mediambiental activa des dels anys 90; treballem en la transició energètica, la mobilitat sostenible, l'electrificació dels molls, etc", ha explicat Conesa. El director general ha concretat quines són les actuacions previstes en el pla estratègic en aquesta matèria. La descarbonització i la reducció de les emissions contaminants són els primers objectius. Posat en xifres, de cara al 2025 la direcció del port té la intenció de reduir un 30% les emissions de gasos contaminants i d’efecte hivernacle respecte els últims quatre anys.
Carbonell ha situat l'electrificació dels molls com "un dels projectes més ambiciosos i atrevits" que té ara mateix la infraestructura. Això permetrà que bona part dels vaixells que atraquin al port puguin connectar-se a la xarxa elèctrica intel·ligent que es preveu instal·lar. A banda, s'impulsarà l'ús de combustibles alternatius per a les màquines portuàries i el transport terrestre que hi circula. Aquesta xarxa elèctrica intel·ligent formarà part del nou model energètic que s'establirà al port. "Volem crear comunitats energètiques i aprofitar les teulades de totes les instal·lacions" per generar energia, segons Carbonell. En aquest sentit, Conesa ha assegurat que, de cara al 2040, volen ser "un port verd que generarà la seva pròpia energia de fonts renovables i gestionarà els residus de manera eficient".
"Si som capaços de desenvolupar els objectius estratègics marcats per al 2025, estarem en el camí adequat per consolidar el Port de Barcelona com un 'smart logistics hub' de cara al 2040", segons Mercè Conesa
La intermodalitat és l'última pota de la sostenibilitat mediambiental que es treballarà en els propers quatre anys. La millora de la infraestructura és una de les claus d'aquest punt: tenen previstes tres actuacions principals. La primera és una inversió de 400 milions d'euros per acabar les obres dels accessos al port. La segona, millorar la connexió amb els trens de transport de mercaderies, que té com a objectiu "crear el complex ferroviari més gran del sud d'Europa". La tercera actuació en qüestió d'infraestructura es tracta de construir apartadors de 750 metres de longitud per fer els trens que connecten amb Saragossa més llargs.
Diversificació, més logística i millors infraestructures
Pel que fa a la sostenibilitat econòmica, la diversificació de negocis i serveis -que ha contribuït a sobreviure a la covid-19- anirà a més. "Ens hem d’adaptar al canvi dels hàbits de consum de la societat", ha indicat Carbonell. Prestaran especial atenció a l'automoció, una de les indústries més potents del país, però també al desplegament de tecnologies. Una xarxa 5G i l'ús de la intel·ligència artificial milloraran les maniobres nàutiques per aconseguir una major eficiència i la mobilitat de les persones.
"Ens hem quedat sense sòl logístic disponible", ha explicat el director general del Port de Barcelona. La ZAL ha arribat al 97% d'ocupació, fet pel qual ara mateix és pràcticament impossible incorporar-hi noves empreses. Amb aquest problema de base neix un dels objectius econòmics: atreure més activitat logística. On se situaran? A terrenys dels voltants. Carbonell ha destacat en aquest sentit el projecte de l’aeroport de Barcelona de dedicar terrenys a activitat logística amb ús marítim portuari, que ampliaria els metres quadrats disponibles.
Fer créixer el valor del comerç exterior fins als 70.000 milions d'euros, que la meitat dels molls de contenidors i càrrega rodada estiguin electrificats i augmentar la massa laboral fins a les 40.000 persones són els tres principals objectius
A banda de les infraestructures ferroviàries, el pla estratègic inclou actuacions en altres instal·lacions, com la finalització de les obres del moll adossat -per ordenar les terminals de creuers- i concentrar tota l'activitat de contenidors a la zona sud, un dels reptes més complicats en aquest àmbit.
Talent, ciutat i salut
El tercer dels pilars del pla estratègic és la sostenibilitat social. A més d'augmentar el nombre de treballadors, un dels objectius és incrementar un 50% els llocs de feina creats per a persones amb discapacitat o risc d'exclusió social, una tasca desenvolupada amb la col·laboració de la Fundació Cares. "Hem de promoure la formació per adaptar els perfils a allò que necessiten les empreses", ha explicat Carbonell. La igualtat de gènere és un altre tema que volen abraçar, tot i que "malauradament, el sector marítim no destaca per aquesta igualtat".
Una altra de les inversions que han anunciat és de 24 milions d'euros per a la creació de 30 hectàrees de zones verdes a les immediacions del port, per tal d'integrar-lo millor en l'entorn urbà. "Garantir la salut i la seguretat de les persones i les instal·lacions" és l'últim objectiu d'un port que, segons Conesa, vol ser "més verd i més humà".