No se n’ha sentit gaire a parlar, per no dir gens, però el dia 19 de setembre es van reunir a Gijón els 28 presidents de les Autoritats Portuàries de l’Estat espanyol. Allà es va aprovar que el múscul inversor del sistema portuari espanyol d’interès general seria de 167,7 milions d’euros des d’octubre d’enguany i fins a finals del 2020. Els ports espanyols han aprovat quants diners aporten als tres fons del sistema portuari i quant s’invertirà en obres i innovació al llarg del litoral. Uns fons on el Port de Barcelona és, oh sorrepsa, qui més aporta amb diferència. Concretament el 19% del total.
El Port de Barcelona aportarà al Fondo de Compensación Interportuario un total de 5,8 milions d’euros, gairebé un quart dels 30,5 milions d’euros d’aquest fons. En la reunió, a la qual va assistir el director general del Port, José Alberto Carbonell i la subdirectora general d’econòmic financer, Miriam Alaminos, es va aprovar que a canvi rebrà 315.000 euros del total que Fomento abocarà en els enclavaments marítims que es gestionen des de Madrid. Barcelona rebrà el 0,68% del total de 46,1 milions totals que s’invertiran per part del Ministeri.
Fonts del Port català expliquen a VIA Empresa que "Barcelona ha estat el port que ha aportat més al Fons de Compensació Interportuari des de la seva creació. Malgrat ser el tercer port de l’Estat en tràfic total, darrera d’Algesires i València, el Port de Barcelona és el primer en tràfic de comerç exterior i el primer port per valor de les mercaderies"
El dinamisme i la tipologia dels seus tràfics es reflecteixen en els seus resultats econòmics: durant l’exercici 2018, l’import net de la xifra de negoci va assolir la xifra de 173 milions d’euros, un 4% més que l’any anterior, fruit de l’increment de l’activitat portuària. Al tancament de l’exercici, el Port va registrar un benefici de més de 53 milions d’euros, que va suposar un increment del 8% respecte de l’any 2017. Així, el Port de Barcelona destina un 11% dels seus beneficis a pagar el fons de compensació.
La compensació
A part de Barcelona. el port valencià aportarà 4,6 milions al fons, el 15% del total i rebrà només 74.000 euros. El port d’Algesires enviarà 2,3 milions d’euros i en rebrà 122.000.
Unes xifres que contrasten amb les d’altres instal·lacions, com per exemple el port d’A Corunya, que aportarà 660.000 euros però, no obstant això, rebrà 2,4 milions d’euros. O el de Càdis, que pagarà 370.000 euros i rebrà 2,1 milions d’euros; o el de Ceuta, que col·labora amb 231.000 euros però rebrà 2,4 milions d’euros. Però la inversió més gran se l’endú Tenerife, que rebrà 11 milions d’euros tot i aportar 891.000 euros. Davant d'aquesta inequitat, el port de Barcelona es limita a comentar es compleix la llei. El Fons de Compensació Interportuari es calcula seguint estrictament els criteris que marca la Llei de Ports i l’ens públic Puertos del Estado és l’encarregat de realitzar els càlculs i proposar-los a les autoritats portuàries per a la seva aprovació.
Barcelona aporta el 19% del sistema portuari però rep només el 0,7%
Salvador de la Encina, president de Ports de l'Estat, va agrair a totes les Autoritats Portuàries l'esforç fet perquè els tres fons -Fondo de Compensación Interportuario (FCI), Fondo Ports 4.0 i Fondo Financiero de Accesibilidad Terrestre Portuaria (FFATP)- mantinguin una important dotació econòmica per a l'exercici 2020. "Crec necessari destacar la generositat del sistema, especialment amb el Fons de Compensación Interportuario, ja que permet atendre les necessitats urgents o sobrevingudes d'aquells ports d'interès general amb menys recursos”.
“Es tracta de facilitar i potenciar la vertebració del territori espanyol, atenent les diferents situacions i peculiaritats dels seus ports”, ha explicat de la Encina.
Les obres que es paga el Port
La resta d’inversions que fa el Port de Barcelona se’ls ha de pagar de la seva butxaca. La capacitat del Port de Barcelona de generar liquiditat continua i la seva solvència li va permetre finançar, amb fons propis, finançament aliè i deute del Banc Europeu d’Inversions (BEI), les obres de la seva darrera ampliació, que ha doblat la seva superfície fins assolir les 1.300 Ha.
De les obres del Port de Barcelona, les actuacions que corresponen a l’Estat no han estat executades
Els seus bons resultats econòmics no només li permeten endegar noves inversions sinó alhora reduir de manera molt significativa l’endeutament (-30% durant l’exercici 2018), que se situa actualment per sota dels 200 milions d’euros. La decisió de cancel·lar anticipadament 66 milions d’euros de deute amb el BEI ha situat l’endeutament de l’entitat en 196 milions d’euros, xifra que representa un 14% respecte dels fons propis del Port.
Aquest fet permet fer front amb tranquil·litat les inversions i reptes del Port de Barcelona pels propers anys i que inclouen obres públiques o en marxa o previstes amb una inversió de 109 milions d’euros.
Inversions del Port de Barcelona
Nous accessos ferroviaris: 22,6 MEUR
Moviment de precàrregues Terminal Prat: 5,9 MEUR
Moviment de precàrregues Terminal Intermodal: 3 MEUR
Mota tancament Moll Prat: 10 MEUR
Remodelació Edifici ASTA: 15 MEUR
Atracada de serveis portuaris (35 A moll de l’Energia): 2,5 MEUR
Ampliació moll Adossat. Fase 3: 26 MEUR
Remodelació instal·lacions pesqueres: 6 MEUR
Rehabilitació Portal de la Pau: 8 MEUR
Són especialment urgents els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona, ja inclosos en el Pla Delta i en el projecte d’Ampliació del Port, redactats als anys 90 del segle passat. Les terminals i el Port han anat desenvolupant les infraestructures corresponents dins del territori portuari, però les actuacions que corresponen a l’Estat no han estat executades.
Davant les dificultats de l’Estat en aquest aspecte, el Port de Barcelona ha ofert finançar un part molt important dels 400 milions d’euros que costaran aquestes infraestructures, que han de desenvolupar-se amb el consens de l’Estat i la Generalitat. Com ja ha anunciat la presidenta del Port, Mercè Conesa, en diferents entrevistes, hi ha un principi d’acord entre les tres administracions implicades per endegar aquestes obres capitals pel futur del Port.
Un model únic
Els grans ports europeus, com Rotterdam o Hamburg, els competidors directes de Barcelona, son gestionats per òrgans generalment descentralitzats, amb participació dels governs locals i municipals i sota criteris comercials. "Són òrgans completament diferents al del Sistema Portuari Espanyol, centralitzat i amb un sistema de taxes molt rígid", expliquen fonts del Port.
L'enclavament barceloní porta molts anys demanant un canvi del model de governança de Puertos del Estado: "Cal assolir una major flexibilitat i autonomia per poder establir les tarifes més adients en funció de la nostra tipologia de tràfics o per prendre decisions comercials amb prou rapidesa per no perdre competitivitat davant dels altres ports europeus".