Atrapa'm si pots (Catch Me If You Can, en versió original) és una pel·lícula biogràfica del 2002 basada en la vida de Frank Abagnale Jr. Un jove que abans de complir els 19 anys va estafar milions de dòlars a l'administració nord-americana gràcies a la falsificació de xecs. En pocs mesos, es va fer passar per pilot, metge i advocat abans d'entrar a presó de la mà de l'agent Carl Hanratty i sortir-ne com a flamant assessor de l'FBI. Després de pagar la seva condemna, Abagnale Jr. va aconseguir atrapar alguns dels falsificadors més astuts del món i ha guanyat milions de dòlars creant xecs d'alta seguretat que ara mateix s'utilitzen arreu del món. De dolent a bo de la pel·lícula. L'adaptació cinematogràfica nominada a dos Premis Oscar està dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Leonardo DiCaprio i Tom Hanks.
Ja fa molts anys que els aeroports del Prat i Barajas juguen al seu particular Atrapa'm si pots. Fins a l'esclat de la pandèmia, Barajas exercia de líder però El Prat retallava distàncies pràcticament mes a mes. Tots dos han patit i encara patiran la crisi del coronavirus, però la intervenció política ha marcat un abans i un després entre tots dos aeroports lluny d'una competència basada en l'economia i el negoci de companyies de vol i passatgers.
Madrid té molt clar que vol ser un hub de referència per Àsia i Amèrica i tenir "el monopoli" de la porta d'entrada a Espanya i així ho fomenta l'administració estatal, però què vol ser Barcelona? Al diari fa molt que ens fem la mateixa pregunta: Una trobada com el famós acte de l'IESE tornaria a posar el Prat dins el mapa? Dit i fet, aquest cop però a Esade. Minut i resultat, 1-1 de grans actes d'infraestructures aeroportuàries entre escoles de negoci.
Madrid té molt clar que vol ser un hub de referència per Àsia i Amèrica i tenir "el monopoli" de la porta d'entrada a Espanya, però què vol ser Barcelona?
La pel·lícula ha canviat molt d'IESE a Esade. Ara ja no es tracta de demanar la descentralització de la gestió de l'aeroport a Madrid sinó fer les delícies d'Aena amb l'amplicació del Prat. La seqüència ha sigut la següent: debat públic entre Andreu Mas-Colell i Maurici Lucena, Manifest Sí a l’Ampliació de l’Aeroport amb el suport de gairebé 200 entitats que representen pràcticament la totalitat del PIB català i 2,4 milions d'assalariats del sector privat i un gran acte amb tots els honors i VIPS possibles per ocupar totes les portades de mitjans de comunicació.
En periodisme és tan important allò que es diu, com allò que es deixa de dir. En el món de l'empresa és tan important, allò que es fa i qui ho fa com allò que es deixa de fer. Des de VIA Empresa hem tingut accés a la llista completa de participants i assistents a Esade per conèixer qui dóna realment suport al "Sí, vull" a l'Ampliació de l'Aeroport del Prat.
La llista de convidats
A primera filera s'hi ha assegut un 11 titular format per Koldo Echebarría (Esade), Andreu Mas-Colell, Javier Faus (Cercle d'Economia), Antoni Cañete (Pimec), Gerard Esteva (UFEC), Aurora Catà (Barcelona Global), Ruben Sans (Aijec), Josep Mateu (RACC), Mònica Roca (Cambra de Comerç de Barcelona), Josep Sánchez Llibre (Foment del Treball) i Marco Sansavini (Vueling).
Alguns dels noms més destacats de la llista són: Tobías Martínez (Cellnex), Àngel Simón (Agbar), Salvador Alemany (SABA), Josep Creuheras (Planeta), Fernado Candela (Level), Miquel Roca, José Luis Bonet, Pedro Fontana (Areas), Maria Alsina (CaixaBank), Antoni Brufau (Repsol), Jorge Gallardo (Almirall), Javier Godó (Godó), Víctor Grífols (Grífols), Jacinto Roca (Rakuten TV), Isáias Táboas (Renfe), Xavier Tintoré (Fluidra), David Vegara (Banc Sabadell), Rafael Villaseca (Fundació Naturgy), Antoni Abad (Cecot), Miquel Martí (Barcelona Tech City), Arturo Mas Sardà (Port Aventura), Elena Massot (FemCat), Gabriel Jené (Barcelona Oberta) o Lluís Vendrell (Comertia), entre d'altres.
Javier Godó, Antoni Brufau i Josep Creuheras a l'acte d'Esade. | EP
Com es va gestar el gran acte d'Esade?
Però, com es va gestar entre passadissos aquest gran acte? Fonts de VIA Empresa expliquen que tot va començar a agafar volada fa poc menys de dues setmanes en una reunió de Foment, Pimec, Cambra de Comerç de Barcelona, RACC, Cercle d'Economia i Barcelona Global. Tot en petit comitè.
Es va decidir fer a Esade, amb màxima prioritat i urgència. Tant és així que fins i tot Javier Faus i José Luis Bonet van cancel·lar el seu viatge al Caixaforum de Madrid per presentar la Reunió del Cercle d'Economia 2021 amb el lema "la gran reconstrucció. Reptes i oportunitats per l'empresa, l'economia i la política" per ser-hi de cos present.
L'objectiu era i és reclamar un gran pacte institucional per aprovar l'ampliació de l'Aeroport del Prat amb la nova terminal satèl·lit i l'allargament d'una de les seves pistes. Quant abans, millor i amb interpel·lació directa a Aena, la Generalitat, els Ajuntaments de l'Àrea Metropolitana i la Comissió Europea. Un acord que obre la via a una inversió de 1.700 milions d'euros i la creació de 350.000 llocs de feina, dels quals 83.000 directes i 276.000 indirectes, segons les previsions d'AENA.
La Comissió Europea ha de donar el vistiplau al projecte d'Aena per l'impacte que aquest té en l'espai natural de la Ricarda que pertany a la xarxa Natura 2000. Sense el vistiplau de Brussel·les, no hi haurà ampliació del Prat.
La figura pont de Mas-Colell
L'exconseller i catedràtic Andreu Mas-Colell ha sigut "un dels grans impulsors i l'eix transversal" d'aquesta gran reivindicació. "És la figura pont que evita que això es converteixi en un debat polític i sigui més aviat tècnic. Tothom està força alineat i volem aquesta ampliació de l'aeroport", expliquen fonts de VIA Empresa molt pròximes al manifest.
Aeroport de connexió o plataforma de vols intercontinentals? Vols de llarg i/o curt radi? Una xarxa viària més potent i més capacitat per gestionar-la? Més i millor connexió entre aeroports i trens? Creixement i sostenibilitat poden anar de la mà més enllà del debat tradicionalment ideològic.
Oliver: "El que cal és una anàlisi rigorosa i detallada, tècnicament solvent, que faci possible arribar al consens que ara manca. Superar els posicionaments apriorístics i arribar al fons de la qüestió"
L'expert Òscar Oliver ho diu molt clar i hi estic molt d'acord: "El que cal, pel que fa a l’ampliació de l’aeròdrom català -però també en relació a d’altres qüestions rellevants que l’afecten-, és una anàlisi rigorosa i detallada, tècnicament solvent, que faci possible arribar al consens que ara manca. Dit d’una altra manera, superar els posicionaments apriorístics i arribar al fons de la qüestió".
La pregunta clau és tan senzilla com complexa: Com és l'aeroport que volem per al futur? Ja no es tracta d'un anunci electoral o una gran promesa de pluja de milions, sinó de convertir una reivindicació històrica en realitat, tenir visió compartida i aglutinar un gran consens institucional per fer volar l'economia catalana i els seus il·lustres ciutadans el més lluny possible.
Mas-Colell: "En política no pots fer tot allò que vols"
Mas-Colell reconeixia en una entrevista en aquest diari que "en política no pots fer tot allò que vols". Però, l'exconseller ja no es dedica directament a la política sinó a acostar posicions entre el sector públic i privat que coneix de primera mà per tirar endavant tant des de la societat civil com empresarial la tan anhelada col·laboració públic-privada.
Altres fonts de VIA Empresa expliquen que "l'acte d'Esade ha sigut una acció de lobby i de pressió, però queda per veure quines seran les conseqüències concretes. Això sí, servirà per impulsar la taula de negociació i consens per l'aeroport del Prat". Al cap i a la fi, es tracta de volar però no a qualsevol preu i qui no corre, vola. Els VIP del Prat i una nova versió d'Atrapa'm si pots.