"Hi ha problemes que no tenen solució", assegura el president de la Fundació Banc Sabadell, Miquel Molins, durant la seva intervenció inicial en un dinar a l'Hotel Alma Barcelona amb el professor David Pérez i el doctor Arkaitz Carracedo que han estat premiats per l'entitat a les categories de Ciències i Enginyeria i Investigació Biomèdica, respectivament. La frase inicial no era a l'atzar.
El professor Andreu Mas-Colell que és el president del Premi de Ciències i Enginyeria que enguany celebra la seva tercera edició agafa torn de paraula i comença el seu discurs amb un acudit: "Va un físic, un químic i un matemàtic...". I és que Pérez ha estat guardonat per les seves contribucions en el camp de les matemàtiques i la informació quàntica. En concret, per les seves aportacions que connecten la informació quàntica amb els espais Banach i la teoria d'Operadors.
Pérez: La quàntica més impredictible
La investigadora Anna Sanpera ha reiterat que "hi ha la possibilitat que un problema no tingui solució com a la física". I ha citat l'exemple de la paradoxa del mentider que resulta contradictòria tant si s'escull un camí com un altre. "A la recerca del possible també hi ha l'impossible", ha insistit Pérez que és doctor en matemàtiques per la Complutense i membre de l'Institut de Ciències Mèdiques.
Pérez: "A la recerca del possible també hi ha l'impossible"
Basant-se en les idees de Gödel i Turing en els anys 30, Pérez també investiga sistemes quàntics amb moltes partícules que tenen interaccions amb comportaments sovint impredictibles sobretot pel que fa al material a escala microscòpica. Però, gràcies a una taula periòdica és capaç de classificar-los i predir el seu efecte més "exòtic".
"La quàntica serviria per estudiar el càncer i simular sistemes complexos com fàrmacs, proteïnes...", ha explicat Pérez.
Carracedo: Les dades del càncer
L'altre gran guardonat, però en el XIV Premi a la Investigació Biomèdica és el doctor Carracedo i la seva innovadora contribució en el camp de l'oncologia i les seves aportacions a l'hora d'entendre la progressió del càncer de pròstata. En concret, ha descobert processos moleculars que obren la porta a noves estratègies terapèutiques basades en la inhibició del metabolisme de cèl·lules tumorals. Eduard Batlle, investigador i membre del jurat, ha recordat que "Arkaitz significa roca" alhora que ha agraït la seva tasca en l'estudi de la relació entre el càncer i el metabolisme com també la seva implicació en la política científica. "En investigació has de tenir sempre els ulls molt oberts", ha afegit Manuel Palacín que també és membre del jurat.
Carracedo: "Les cèl·lules del càncer s'adapten. Necessitem saber la composició del tumor i adaptar els tractaments a aquests canvis. No tractar el tumor avui sinó allò que serà demà"
En aquest sentit, Carracedo ha explicat els seus orígens en el món de la investigació entre "atzar i motivació", la seva visió pel que fa a la bioinformàtica i les dades en l'anàlisi dels tumors, l'heterogeneïtat dels càncers segons el moment, la persona o l'estil de vida i el retorn a les universitats. "Les cèl·lules del càncer s'adapten. Necessitem saber la composició del tumor i adaptar els tractaments a aquests canvis. No tractar el tumor avui sinó allò que serà demà", ha explicat.
De tot plegat, n'ha extret també diferents lliçons de vida: "En el càncer, molts processos són els de la naturalesa i les seves espècies", "sovint es tracta de respondre la mateixa pregunta però amb diferents eines" o "el missatge sobre el càncer no canvia massa quan en parlem amb investigadors, nens o presos".
El director general de l'Hospital Clínic, Josep Maria Campistol, defensava en una entrevista a VIA Empresa que "el càncer ha canviat d'una manera brutal perquè avui sabem perfectament quin és el seu ADN i quin tractament se li ha de donar. El càncer s'està convertint en allò que les malalties infeccioses eren fa 30 o 35 anys. La quimio és molt més precisa, molt més personalitzada i molt menys tòxica. Clarament hi ha una personalització de la medicina".
Durant el torn de preguntes, Mas-Colell ha lamentat que a Espanya hagi disminuït la inversió pública i privada en investigació alhora que augmentava a la resta d'Europa. "No tindràs innovació sense el pilar de la investigació", ha reblat. Encara més: "Ens caldrien 10.000 milions d'euros més a l'any d'inversió en investigació pública i privada". Segons Molins, "el problema de la ciència a Barcelona és de 5 milions d'euros". I Palacín també ha afegit que "la ciència a Espanya no té lobby per exercir influència entre els polítics".
Mas-Colell: "No tindràs innovació sense el pilar de la investigació"
Per últim, Sanpera ha fet una crítica al biaix de gènere científic: "La ciència és encara masculina, que ningú s'enganyi. Però, això canviarà en 20 anys. Ens hem d'empoderar i educar-nos junts."