La presència de dones en llocs directius ha caigut un 6% a Catalunya el 2023 i s'estanca clarament al sector de les TIC, segons ha informat la Cambra de Comerç de Barcelona en la presentació de l'estudi Indicadors d'Igualtat de Gènere a Catalunya. "Hem passat del 39% de dones als llocs de direcció del 2020 a només el 33% del 2023. Creiem que la pandèmia hi ha tingut força cosa a veure", ha assenyalat la directora de l'Observatori Dona Empresa Economia (ODEE), Carme Poveda.
A banda, la bretxa salarial per hora en aquestes ocupacions es manté força estable, entorn del 20,6% (41 euros/hora pels homes i 33 euros/hora per les dones). "El talent femení està desaprofitat. Continua el sostre de vidre", ha apuntat Poveda.
Segons apunten des de la Cambra, "les dones estan cada vegada més formades que els homes i acumulen més coneixements i competències, però part d’aquest talent està desaprofitat perquè continuen existint desigualtats en el mercat laboral que es manifesten no tant en la quantitat de dones que accedeixen al món laboral, sinó en la qualitat d’aquesta ocupació (les dones tenen més jornades parcials, més precarietat i menys salari per hora)".
Poveda (ODEE): "El talent femení està desaprofitat. Continua el sostre de vidre"
A més, aquesta bretxa en la qualitat de l’ocupació entre homes i dones s’ha estancat els darrers anys, un fet que estaria associat a la maternitat (els efectes perduren 10 anys després del naixement del fill/a) i al lent avenç de la participació dels homes en les tasques de la llar, i al deficient suport del sector públic (ajudes econòmiques, escoles bressol, habitatge social, etc.).
Finalment, les desigualtats que pateixen les dones en l’àmbit de l’empoderament s’han reduït en els darrers anys, si bé la situació de partida era tan desigual que el camí recorregut només ha aconseguit reduir part d’aquesta bretxa. Aquells àmbits en els quals més s’han reduït les desigualtats són la política i els consells d’administració d’empreses cotitzades, demostrant així la força que tenen les lleis per impulsar els canvis.
Per contra, el progrés en l’accés de les dones a càrrecs directius s’ha frenat, així com la reducció de la bretxa salarial en posicions directives. El resistent “sostre de vidre”, la dificultat per compatibilitzar la carrera professional i la personal, la pressió competitiva en determinats sectors i empreses, la cultura presencialista i patriarcal que encara existeix a moltes organitzacions, i el biaix de gènere que s’observa en la retribució salarial, continuen sent frens que les impedeixen progressar professionalment.