La setmana econòmica catalana ve marcada pel degoteig continu d'empreses -Microsoft, Facebook, Satellogic- que arriben a Catalunya. Les dades sobre comerç i indústria mostren alguns símptomes de desacceleració esperables si tenim en compte que l'economia europea dóna senyals de desacceleració. En termes polítics l'actualitat ve marcada pel nomenament del Govern que, com era esperable, no ha estat acceptat pel govern d'Espanya per la presència d'empresonats i exiliats. L'aprovació dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) al Congreso, la sentència del cas Gürtel paral·lelament a un registre ordenat a les institucions catalanes han marcat l'agenda política de la setmana.
Exportació, crèdit, benefici i salari
La setmana econòmica ens ha portat dades de producció i comandes industrials i comerç amb l'exterior. L'entrada de comandes a la indústria ha augmentat un 0,7% interanual al mes d'abril a Catalunya – un 4,7% acumulat durant l'any- alhora que a Espanya ha patit un retrocés del 3,1% per deixar l'acumulat anual en el 3,1%. Aquesta desacceleració de les comandes explica la desacceleració de la facturació industrial durant el mes de març que ha patit una caiguda del 2% a Catalunya i una caiguda del 4,1% a Espanya malgrat que les xifres acumulades segueixes estant, en el cas català, per sobre de la taxa de creixement interanual del PIB. El comerç català segueix marcant un rècord exportador darrere d'un altre.
"El capital estranger aprofita les oportunitats de negoci que les empreses catalanes no poden aprofitar per restriccions creditícies"
Les exportacions van créixer el mes passat un 1% alhora que les importacions ho han fet un 5%. Malgrat que la tendència a l'alça de les exportacions catalanes és un fenomen que fa trenta anys que existeix, la moda és parlar-ne com si fos un fenomen nou i, a més, oblidant les importacions.
En termes de balança comercial, Catalunya comença a perdre l'aportació de les exportacions netes al PIB, ja que el superàvit comercial comença a tancar-se. El motiu no és altre que la deficient regulació en els mercats de serveis –d'àmbit local- i els baixíssims estàndards de crèdit, que provoquen un consum privat excessiu a cop de crèdit i, per tant, les empreses han d'importar béns i serveis per tal de poder satisfer la demanda el que, alhora, minora el ritme d'exportacions perquè a mitjà termini el nivell de producció empresarial és força rígid; més si tenim en compte que la contractació indefinida és prohibitiva en terme d'indemnitzacions i de cotitzacions socials a càrrec de l'empresa.
L'economia catalana necessita regulació que no incentivi tan descaradament l'endeutament privat per fer créixer la demanda interna per tal de permetre més estalvi -en mínims històrics- i més inversió productiva. Aquesta manca d'inversió productiva de les empreses catalanes es tradueix en fluxos de capital estranger que aprofiten les oportunitats de negoci que les empreses catalanes no poden aprofitar per restriccions creditícies, el que, alhora, provoca l'acumulació de beneficis a costa dels salaris. D'altra banda, la inversió estrangera corporativa segueix donant bones notícies i aquesta setmana Microsoft ha anunciat l'ampliació de la seva seu a Barcelona. Encara hi ha algun big player més que vindrà a Barcelona durant aquest any 2018.
Govern PGE i un raper exiliat
L'actualitat política ve marcada per la remodelació del decret de nomenament del president Quim Torra a causa de la negativa de Rajoy a publicar el decret on apareixen empresonats i exiliats com a consellers de la Generalitat. Malgrat que, sense cap mena de dubte, publicar un decret al DOGC és un acte degut, el cert és que el president Torra hauria d'anar als tribunals i esperar uns dos anys a tenir una sentència favorable. Cosa que fa inviable negar-se a signar un altre decret amb un Govern sense empresonats ni exiliats que aixequi el 155. Fins on sé, aquest nou decret és imminent i està a l'espera de trobar una Consellera per a Empresa, ja que Elsa Artadi anirà a la Conselleria de Presidència.
"Els Drets Civils són sagrats a Occident i el Primer Món alhora que a Espanya no tenen cap rellevància"
El PNB va votar a favor del PGE de Mariano Rajoy i li ha proporcionat dos anys més de govern en minoria, cosa que dóna marge a Rajoy per intentar recuperar-se del desgast patit amb el conflicte català a costa de Ciutadans. La premsa madrilenya (El País i El Confidencial) va publicar que es produirien registres a les institucions catalanes abans que el TSJC ho fes oficial alhora que es feia pública la sentència del Cas Gürtel, molt dura amb el Partit Popular i amb fortes penes de presó.
Sens dubte, una operació d'encobriment en tota regla en la qual Pedro Sánchez ha participat activament a l'afirmar que els registres tenien a veure amb el presumpte cas de malversació de fons públics del referèndum d'autodeterminació del primer d'octubre quan el mateix TSJC ja havia informat que estan motivats pel cas 3%. Sens dubte, el sistema polític espanyol s'ha endinsat en una perillosa espiral de mentides que, no només són fàcilment desmuntables, sinó que demostren que alguna cosa passa que genera nervis i histèria a Madrid.
Mentrestant, el raper Valtonyc ha decidit exiliar-se a Europa per no haver de complir la pena de presó a què ha estat condemnat. El Ministre de Justícia ha anunciat que s'emetria una euroordre d'extradició, anunci que li correspondria fer al jutge, però ja se sap, en els Estats en vies d'autoritarisme poques coses es respecten. Molt em temo que el cas Valtonyc farà molt més mal que el cas Puigdemont. Els drets civils són sagrats a Occident i el Primer Món alhora que a Espanya no tenen cap rellevància. Treguin vostès la conclusió.