Era una setmana esperada des de feia anys perquè aquests són els primers pressupostos que el Govern aprova des de l'any 2017 que tinguin opcions reals de ser tirar endavant, però la convocatòria la nit de dimarts per dimecres matí d'una declaració institucional del president de la Generalitat, Quim Torra, va deixar la seva tramitació en entredit. Després de lamentar que la legislatura ja no té "recorregut polític", Torra va revelar que anunciaria la data de les eleccions quan el Parlament hagi aprovat els comptes del 2020. A la tarda, el vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Pere Aragonès, entregava els comptes de l'Executiu català al president del Parlament, Roger Torrent, després que el Consell Executiu hi hagués donat llum verda. La diferència amb els darrers comptes aprovats? Aquesta vegada, Aragonès no va convocar cap roda de premsa com era imatge habitual en altres èpoques, quan per exemple Oriol Junqueras es passava una hora llarga responent les preguntes dels periodistes. A més, no són uns comptes al gust de tothom.
Batejats com a Pressupostos 2020, Catalunya 2030, Govern i comuns pactaven uns comptes que destinen el 77% del total a despesa social, sobretot a educació i salut. A principis de setmana, el president de Pimec, Josep González, lamentava que els comptes de la Generalitat són "poc industrials" i recordava que les pimes són les que generen llocs de feina, que és "acció social". En aquesta mateixa línia, el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, apuntava que "ens temem que probablement de tan socials que els hem volgut fer ens estem deixant la part de generar riquesa", mentre que la vicepresidenta de la institució, Mònica Roca, es preguntava que "què hi ha més social que les infraestructures de Rodalies?".
De fet, Canadell va tornar a insistir en aquesta idea durant els Premis Talent Cambra, quan va posar damunt la taula que "trobem a faltar que hi hagi partides en infraestructures, formació, internacionalització, innovació, tecnologia...", en definitiva, "per aquells que tenen riquesa" perquè, altra vegada, "són molt socials i això és molt bo per a la gent que té dificultats", però, com també deia en una altra ocasió, "és tan social ajudar la gent que pateix com generar infraestructures o ajudar l'economia productiva".
I no només això. Agents socials i econòmics també carreguen contra la pujada d'impostos. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, demanava a principis d'any al vicepresident del Govern i als grups parlamentaris que corregeixin el "plantejament confiscador" de l'avantprojecte de pressupostos, arrmetia contra els nous impostos i considerava que, si els comptes tiren endavant, la pressió fiscal a Catalunya "arribarà a ser insuportable" i cada vegada "ofegarà" més l'economia productiva catalana. Al seu torn, el president de la Cecot, Antoni Abad, subratllava que "l'origen de tot això és la falta del finançament correcte als comptes de Catalunya" i advertia que "no volem que ens apugin els impostos a Catalunya ni que tinguem tots aquests diferencials que fan que tributar aquí sigui més feixuc i car". Ara bé, millor això que res i patronals i sindicals aplaudeixen que, finalment, hi hagi una llum al final del túnel i els pressupostos puguin tirar endavant, tot i que lamenten que no se'ls tingui en compte a l'hora d'elaborar-los.
"Repartir misèria"
Els pressupostos del 2020 són els primers comptes catalans elaborats amb un escenari d’equilibri pressupostari, després que fa una dècada el dèficit superés els 9.100 milions d'euros. Segons l'Acord de Govern, es tracta d'uns números "clarament expansius" amb una assignació de recursos que "enforteix els serveis públics i prioritza les polítiques de benestar i igualtat, però també permet recuperar el pols inversor, emprendre accions per vertebrar el territori i apostar de forma decidida pel coneixement".
El Consell Executiu aprova els pressupostos | Cedida
Els defineixen com a "uns pressupostos que miren cap al futur, apuntalant estructures clau del país i avançant en la lluita contra l’emergència climàtica" i, expliquen, "eleven la despesa corrent fins a situar-la en valors màxims i molt per sobre dels nivells pre-crisi". Ara bé, l'expresident de Caixa Catalunya, Antoni Serra Ramoneda, avisava en una conversa amb l'economista, Jordi Goula, al Col·legi d'Economistes, que "si no hi ha més ingressos, els pressupostos de la Generalitat seguiran repartint la misèria".
I repartir aquesta "misèria" se suma al fet que "els pressupostos generals de l’Estat no són creïbles ja que moltes de les partides destinades a Catalunya no s’executen", cosa que ja fa anys que es denuncia, però no s'hi posa remei. La La Cambra de Comerç de Barcelona ja denunciava a finals del 2019 que el Govern espanyol deixa d'executar 8.000 milions d'euros pressupostats a Catalunya entre el 2001 i el 2018. L'estudi Impacte econòmic del dèficit d'inversió en infraestructures de l'Estat a Catalunya advertia que això es tradueix en un impacte econòmic que s'estima en el 3,3% del PIB i en la pèrdua de 111.500 llocs de feina. Per pal·liar aquest dèficit en infraestructures, la Cambra calcula que Catalunya necessitaria una inversió de 45.333 milions d'euros fins al 2030.
Les xifres clau
Falta d'execucions a banda, els pressupostos de la Generalitat -que són els que més tenim a tocar- contemplen un increment de la despesa dels 13 departaments que s'eleva fins als 25.113 milions d'euros, superant en 2.135 milions d'euros el nivell màxim previ a la crisi. A més, el Govern augmenta les despeses de capital en 419 milions d'euros respecte el 2017, que representa un 26,4% més. Les inversions més potents estan destinades a les polítiques de salut, les carreteres, les infraestructures ferroviàries, el cicle de l'aigua, l'educació i l'habitatge i accions urbanes.
El 77,3% del total dels comptes va dedicat als serveis públics fonamentals i són els departaments de Salut i d'Educació els que més augmenten la seva dotació. De fet, el president de Pimec ja deia que "generar indústria i llocs de treball és fer acció social i les partides són insignificants en relació a partides de sanitat o educació, que són sensiblement molt superiors".
El Govern també actuarà en quatre eixos estratègics amb aquests pressupostos: qualitat institucional i dels serveis públics; reducció de desigualtats socials, de gènere i territorials; coneixement, innovació i dinamització econòmica i horitzó zero d’emissions i residus. A més, la Generalitat ingressarà 4.174 milions d'euros més que el 2017, però assenyalen que pel que fa als recursos del model de finançament, s’ha hagut d’incloure una estimació pròpia de la bestreta, ja que el Govern de l’Estat encara no ha comunicat aquest import.
El 77,3% del total dels comptes va dedicat als serveis públics fonamentals
Amb l'objectiu de garantir la transparència i eficàcia amb els números, els pressupostos també incorporen nova metodologia: la despesa s'alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, afegeixen indicadors de benestar i progrés social, hi sumen una perspectiva d'infància -que és del 25,9%-, s'hi inclou la perspectiva de gènere i es reforça l’avaluació de polítiques públiques. Una altra de les novetats dels comptes és que, per primer cop, presenten un equilibri entre ingressos i despeses, que es tradueix en una situació de dèficit zero, tot i que avisen que, d’acord amb la llei, el dèficit assignat per al 2020 no hauria de ser un 0% del PIB, sinó un 0,3%.
Entre xifres i xifres si, com deia Aragonès en una entrevista amb VIA Empresa, "l'economia catalana és un indicador avançat del que acabarà passant a l'Estat" i els pressupostos s'acaben aprovant en un parell de mesos pels tràmits ordinaris, voldrà dir que el Govern espanyol hauria d'aprovar els seus comptes en uns mesos. Ara bé, el PSOE ja té coll avall que ERC no negociarà els pressupostos estatals fins després de les eleccions a Catalunya que podrien celebrar-se més enllà del mes de juny. Caldrà esperar fins a després de l'estiu?