• Economia
  • El preu del lloguer supera en 80 euros el sou mitjà d'una persona jove

El preu del lloguer supera en 80 euros el sou mitjà d'una persona jove

El 70% dels joves a Espanya viuen a casa dels progenitors tot i tenir feina, una dada que va empitjorar amb la pandèmia de la covid-19

El 2023, el preu de l'habitatge de lloguer va pujar un 6,9% | iStock
El 2023, el preu de l'habitatge de lloguer va pujar un 6,9% | iStock
Redacción VIA Empresa
Barcelona
13 d'Agost de 2024
Act. 13 d'Agost de 2024

Llogar un pis és 81 euros més car que el salari mitjà d'una persona jove a Espanya. L'habitatge suposa uns 1.131 euros mensuals, mentre que els ingressos dels joves a l'Estat no superen els 1.050 euros. És a dir, encara que hi destinin tot el sou, no poden llogar un pis per anar-hi a viure. Són dades de l'informe presentat pel Consell de la Joventut d'Espanya (CJE) sobre la situació de l'emancipació juvenil. L'estudi correspon a la segona meitat del 2023 i pren com a referència els preus dels portals immobiliaris.

L'estudi ha detectat que el preu del lloguer va augmentar un 10% el 2023 respecte a l'any anterior, mentre que els subministraments es van encarir un 17%. Una de les principals conclusions de l'informe és que més del 70% de les persones entre 16 i 29 anys amb feina encara viu amb els pares. Tot i que és la millor dada des de la pandèmia de la covid-19, la taxa d'emancipació a Espanya és 14,9 punts més baixa que l'europea.

Més del 70% de les persones entre 16 i 29 anys amb feina encara viu amb els pares

Els joves europeus no només s'emancipen més, sinó que també ho fan abans que els espanyols: als 26,3 anys, davant dels 30,4 de mitjana a l'estat, segons dades d'Eurostat. Al segon semestre de 2023, l'emancipació juvenil es trobava al 17%, molt lluny de les xifres prèvies a la pandèmia (18,6%) i del pic que es va assolir l'any 2007 (26,1%).

Si es desglossa per comunitats autònomes, Catalunya és líder en emancipació juvenil amb un 20,6%, seguida per les Illes Canàries (20), la Comunitat de Madrid (18,4) i les Balears (18). Una explicació és que aquestes comunitats reben més joves -tant de l'estranger com d'arreu de l'Estat- que hi van a treballar o a estudiar i, per tant, no arriben acompanyats de la família.